dijous, 11 d’agost de 2016

Agulla Jordi Pujol, via Esperó dels Cremasants

Quan vaig visitar per primera vegada Cavallers, de petit, la política no m'importava una merda. Amb els anys, no és que hagi canviat gaire de pensament sobre el tema, però hi ha certa semblança amb el que penso ara de tots els polítics. Per mi, la gran majoría de polítics se n'hi podríen anar a la merda... Amb tot això, hi ha una agulla que repassant la guia d'escalades de la zona, pel seu nom sempre em va cridar l'atenció, i que em vaig prometre de trepitjar el seu cim almenys un cop a la vida. L'Agulla Jordi Pujol.

                                      

La via escollida pel dia és l'Esperó dels Cremasants, on segons la guia trobarem les reunions equipades i poca cosa més, tot i que la dificultat no hi apreta i es deixa equipar bé. Portem un assortit de friends i tascons, ja que només hi trobem un pitó de progressió.


        

L'aproximació la fem pel camí que puja fins les agulles de Comalestorres, de pujada constant però ben traçat. A la que arribem al peu de les agulles, on s'obre el bosc, ens tobem en una tartera que creuèm cap a l'esquerra i ens enfilem a un marcat collet entre un contrafort ( anomenat totxo de Comalestorres a la guia de Roca Caliente a Cavallers...) i la 1a Agulla de Comalestorres. D'aquí ja veièm clarament l'Agulla Jordi Pujol al davant nostre. Desgrimpem un tram cap a la canal de les Llises, i anem a buscar el peu de via, entrant caminant per una repisa fins a l,esperó de l'agulla on fem la R1 a un bon pi.

                                       

A partir d'aquí només hem d'anar resseguint l'esperó, anant en compte en xapar les cordes ja que les tirades fins les R són molt llargues i el fregament pot ser prou emprenyador. L'escalada és molt disfrutona i la tranquilitat i l'entorn que ens envolta fan que només per això ja valgui la pena venir-hi a treure el cap. 

      

El descens el fem amb un curt ràpel que ens deixa a una repisa ( una mica exposada quan ens desencordem del ràpel si no és que montem alguna cosa per enganxar-nos...) i d'aquesta baixem desgrimpant cap a la vessant del darrera de l'agulla fins arribar al collet on comença la canal de les Llises. D'allà, baixem un tram i trobem un ràpel que amb uns 25m ens deixa a la canal que anem baixant xino xano amb molt de compte fins arribar a peu de via i desfer el camí d'aproximació.


                                 
 
Si mai us decidiu a anar-hi, no us espereu la via de la vostra vida, però si una via disfrutona per assolir un cim de la zona i gaudir d'aquest bé de Déu de muntanyes que tenim a casa nostra, amb una total tranquilitat.
Apa, salut i fins a la pròxima!