dissabte, 23 de juliol de 2016

Via Fragel Rock a la paret de l'Aeri

Amb la ma d'aigua que va caure ahir deixem els projectes de fissura per un altre moment i anem a buscar alguna via de plaques, que a Montserrat alguna trobarem. D'aquestes la Fragel Rock en té un munt i després de veure-la de prop fent la Easy Rider se m'havia fotut al cap de fer-la. El grau fa respecte, doncs a tot arreu marquen que el 6b és obligat (i segurament és així).


                                    

L'aproximació la fem per la espècie de ferrada per accedir a la majoria de vies de la paret, però de seguida la deixem per anar cap a l'esquerra i arribar a peu de via per una corda fixa (de fet nosaltres ens hem passat de llarg i hem rapelat des d'una instal·lació de més amunt....).


                                    

El primer llarg com sempre per en Ricard. Tirada molt llarga amb roca un pèl relliscosa i presa petita, i cal fer les típiques navegacions montserratines de costat a costat si no volem emmarronar-nos gaire. Les assegurances no es toquen però ens tranquil·litza veure que n'hi ha prous. Segurament és on hi ha el 6b obligat.


                                    

El segon llarg també és molt bo (de fet pràcticament tots ho són) i es deixa fer bé, amb especial atenció a la seqüència de passos per superar el llavi, doncs no és fàcil de llegir.


       

El tercer i el quart són més benèvols en grau però també macos de fer, i el cinquè potser és l'únic que no val gaire la pena. Coincideix un tros amb la Easy per deixar-nos a peu de l'esperó final que ens espera amb dos llargs finals per treure's el barret.


                                       

El primer d'ells el marquen de 6b, grau concentrat en uns pocs metres una mica desplomats i per sort amb bona presa de ma i peus. Després afluixa en dificultat però no en qualitat, ara amb els parabolts amb més aire i amb els braços encara com xoriços....


       

I l'últim la traca final, començant per uns metres amb roca millorable però de seguida tornant a la tònica de la via. Va alternant trossos molt verticals amb algun punt on fins i tot desploma, però seguint amb còdols on agafar-se, i ens acaba portant al cim amb un ambientassu brutal.


       

Hem estat poc més de 4 hores, i hem gaudit moltíssim, sortint amb aquella sensació d'haver-nos fotut un fart d'escalar sense més, des del primer a l'últim metre. És molt recomanable, la roca és excel·lent i està totalment equipada (hem posat un alien verd, però és prescindible), però tenint clar el grau obligat si no volem tenir problemes.


       

Apa, salut i fins a la pròxima!
 
 
 
 
 
 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats ! una gran via, quan la vam fer les dues tirades finals ens van espantar i vam sortir per la Easy.

Toni Pérez Torrent ha dit...

Doncs haureu de tornar-hi Jaume, els dos últims llargs són espectaculars i si vareu fer el primer no tindreu problemes. Salut!