Per motius que no venen al cas hem estat fora d'òrbita grimpaire una bona temporada, i ara que la cosa sembla que es va posant a lloc, li tornem a fotre les primeres empentes. Les ganes hi són, però la resta falla per tots costats, tot i que mica a mica esperem fotre-hi mà.
El cas és que aquest dia podem sortir una estoneta amb la Cristina, i mirant aquí i allà ens decantem cap a l'ombreta d'Agulles. Anirem a la via Dels Rodriguez, a l'ombra tot el matí i segons la ressenya es veu molt equipada per a no patir-hi gens.
El peu de via no té pèrdua, i la via doncs menys. El 1er llarg segueix una llastra guapíssima fins al seu capdamunt on hi trobem la reunió. Molt mantinguda i vertical, ens fot disfrutar de valent. Cal dir que la quantitat d'assegurances ajuden a tirar-li fort sense patir gens, cosa poc habitual en fisures com aquesta que permeten molt bé l'autoprotecció.
La roca hi fot mig iuiu en algun tramet, però a nosaltres no sens ha petat res.
El Ll2 el fem en artificial de cap a cap. Cal dir que l'artificial no és lo nostre, però aquí no ens ha costat res. Les assegurances tant properes fins i tot fan que aquest llarg es faci monòton i sense aquella xispa de tenir d'enfilar-se gaire enlaire dels estreps, i és que s'hi arriba en Ao a casi totes.
També direm que hi ha qui de ben segur ho ha estat probant de fer en lliure, ja que hi ha magnesi per aquí i per allà durant el llarg.
El 3er llarg també és molt guapo. Puja per placa vertical fins una fisura a esquerres que se supera amb un bon apretón. Aquí també ho podem fer en Ao.
Des de la R3, seguim l'aresta, on hi trobem un cap de burí i un espit de l'any de la picor, i arribem al cim, del que baixem amb un ràpel curtet que ens deixa a la canal entre la Peluda i la del Capdamunt.
La via ens ha agradat prou, tret del Ll2, amb un primer i tercer llargs, prou guapos d'escalar, això si, amb gens de compromís...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada