Després de plantar-nos davant la paret de les Bagasses a Terradets i apretar prou el primer dia a la TIM, el segon ens decantem per la Reina-Puig, una de les de la paret que no poden faltar a la llista de repetides.
Durant els seus més de 500m de recorregut, el grau no es molt exigent pel que fa a la dificultat, però a l'estar semiequipada i el seu lògic recorregut que et fa anar cap aquí i cap allà buscant el millor camí et fa estar atent per a no perdre'ns o desviar-nos a cap altre via.
Anem en cordada de tres, i decidim repartir-nos els llargs de 5 amb 5, així no fem tants canvis de corda. Els primers cinc llargs els fa l’Albert, són molt bonics i pugen serpentejant buscant els trams més assequibles per superar les típiques plaques de la part inferior, i portar-nos al marcat diedre que ens porta a la falsa feixa.
Si que potser hi ha algun llarg, sobretot als trams que es marquen de V+ fins la falsa feixa, que està força llimat, però ni molt menys serveix com a excusa com per no venir a fer-la.
Tocava el torn d’en Toni. Fins la falsa feixa l'escalada segueix el marcat diedre. Abans d'arribar-hi trobem quatre passos que deunidó, amb l’afegit que vàries vies surten per allà mateix, doncs s'hi ha d'apretar lo seu amb roca força llimada.
Un cop a la falsa feixa canvia el tema, ara si que hi comença lo d’apretar el cul. Vénen dos llargs d’artificial ( sort que li ha tocat el Toni que és alt perquè si m’hagués tocat a mi crec que encara hi seríem...), el primer dels cuals amb una sortida en lliure fins la R que apreta que no vegis. Potser és el llarg que ens ha semblat més obligat de la via.
Un cop superats els llargs d’artificial, en Toni que ja portava les piles possades enllaça un parell de tirades i es planta un llarg per sobre la feixa, robant-me un llarg sense avisar!!!
Ara si que si que em toca a mi, anem una mica justos de temps i tenim d'anar de cara a l’idea així que començo a tirar. Quin llarg més guapo! la roca ja té una altra textura, gens llimada, i amb una baveresa espectacular em planto a la R.
Si el llarg anterior era guapo, aquest encara ho és més. Un flanqueig espectacular, més impresionant que no pas difícil, passant per sota el gran sostre i que es pot protegir perfectement, tot i que s'ha d'anar en compte per fregament de les cordes un cop en sortim. Al penúltim llarg trobem un pas on li he tibat d’A0 perquè sinó em vèia a terra, i ja anar fent fins a la sortida de la via amb un últim llarg també boníssim amb un rocam de primera.
El descens el fem baixant per una espècie de feixa fins que ens ajuntem amb el camí de descens de les vies que surten al capdamunt de la paret. Fem el ràpel de 60m i cap avall que fa baixada.
Realment és una via molt recomenable, amb algun tram llimat però que ni molt menys li desmereix fer-li una visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada