Aquesta ja és de fa dies. Marxem un parell de dies cap a Terradets amb la Cristina i en Toni, i de camí ja decidim les vies on ens posarem. En Toni llegint al llibre de ressenyes lo de "bellísima escalada" , no es pot resistir i decideix la TIM, i com no que cap allà ens hi acostem.
De material, amb cintes ( poques...) hem passat, i no recordo si varem posar res, no perquè no volguéssim, sinó perqué no vam poder. Ens repartim els llargs, jo faré els dos primers, en Toni els dos següents, i la Cristina arribarà fins a la falsa feixa. Anem amb una foto al mòbil del llibre de Terradets com a ressenya, i aquesta n'és tota la informació que en tenim.
Un cop a la via ja veièm que aquí no regalen res. Empalmo els dos primers llargs i faig el canvi de reunió per sobre el dau en una tirada. Les assegurances allarguen molt, i el grau hi és apretat de valent. Per superar el sostret del dau, i la seva placa flipo en colors, trampejant mig en lliure mig agafant-me arrèu com bonament puc. S'ha de dir que no es passa en Ao, per dir-ho d'una manera fina...
Però on trobem els passos més obligats i on et jugues una galeta important, és a l'inici del llarg per sobre el dau, per anar a buscar el segon parabolt. Sembla com si s'hagués trencat una llastra que marca el llibre, i per passar hi tens uns passos fins de collons, amb dificultat i sense saber si vas bé o no, tires sense retorn amb el cap a mil. La via és boníssima, bona roca, i sempre trobem el just i necessari per anar fent, tot i que amb les assgurances a can taps s'hi ha d'anar ben tranquil si no hi vols cagar vinagre... Sense adonar-nos'en ens desviem a una reunió que no toca, i és que entre la foto del llibre, les xapes que tenim arreu dels costats, i les poques que trobem de la nostra via, és fàcil confondre's, i ens plantem a la R4 de la via Merchely. Un cop ens n'adonem, veièm complicat tornar a la TIM, i decidim fer els tres llargs que ens queden per aquí.
Aquí la cosa canvia, tot i algun tram exigent, no és tant mantinguda ni obligada com la TIM, i les tirades que hem fet ens han agradat moltíssim. Arribem a la falsa feixa, amb aquella rara sensació de no haver acabat la via, però d'haver escalat un viot exigent el tram que ho hem fet. Pel que fa a mi no se si aniré a acabar la TIM algun dia amb els castenyots que t'hi jugues, però la que queda apuntada segur és la Merchely almenys fins la feixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada