Via Villarig a l'Aguja Roja

Riglos ens queda molt lluny de casa, però sempre que podem ens hi escapem. Arribem al poble passat el migdia, i amb ganes d'escalar una mica després de les hores de camí que ens deixen el cul ben cuadrat.

       

Decidim d'acostar-nos als que en diuen els Mallos petits, i més concretament a l'Aguja Roja, que en una de les últimes visites al poble ens varem quedar amb les ganes de pujar-hi. Escollim la via Villarig, ja que a l'hora que hi arribem li toca un bon solet i es veu ben ferma.

                                   

Via equipada amb parabolts, tot i que hi pot anar bé portar algun friend petit o mitjà per complementar l'equipament en algun pas.

El Ll1 és mantingut de collons. A mitja tirada ens saltem una reunió quedant un llarg llarguíssim i molt guapo que ja ens deixa els braços ben a lloc.

                                   

El Ll2 és de l'estil del primer, amb un passet que té el seu rotllo al poc d'iniciar-lo, que amb un friend mitjanet queda ben protegit o inclús per a trampejar-lo. Al sortir de la fisura trobem la nostra reunió a una gran terrassa a la dreta passant per un tram amb roca més dubtosa. No tirar a l'esquerra tot i que es vegi una reunió i sigui més evident, que és la de la veïna via Pecho Lobo, amb les xapes dels parabolts blanques.

                      

El Ll3 comença a la dreta de la reunió i fa una S prou marcada. No seguir cap a la dreta després de la primera diagonal tot i que s'hi veuen parabolts. Al tercer o quart parabolt, girem a l'esquerra. Tot el llarg és molt dret i amb trams desplomats. Anirem trobant algun pitó antic testimonial tot i que està molt ben equipada amb parabolts per a no patir. A la meitat trobem una R que parteix el llarg, si seguim haurem d'anar en compte en com xapem les cordes pel fregament. Ens queda un tramet més un xic trencat on trobem un pitó de camí al cim. El cim està equipat amb un cable que l'envolta, i des del que ens movem a l'altre costat d'agulla per iniciar els ràpels per la via Normal.

                                    

Amb dos ràpels, saltant-nos el primer que ens trobem, ens plantem a terra. En definitiva, una molt bona via en un lloc ben tranquil, amb tres llargs genials, molt recomanable per fer-li una visita.

                                 

Apa, salut i fins a la pròxima!!!