dissabte, 21 de maig de 2016

Via Santi Sagaste al Mallo La Mora de Peña Rueba

Durant la petita estada a Riglos de fa dies, hi va haver un parell de dies que escalar allà era impossible. Ens despertem amb fort vent de nord, que ja ens deixava glaçats al mig del poble, així que decidím de canviar de zona i buscar alguna paret encarada al sud. Ens decidim per Peña Rueba, on mai hi hem escalat fins al moment, i per la via Santi Sagaste.


       

Per arribar-hi, si venim des d'Ayerbe, abans que el poble de Murillo de Gàllego acabi, surt un carrer a mà esquerra amb indicacions cap a la Virgen de Liena que hem d'agafar. Un cop al capdamunt del poble agafem una pista de terra a mà dreta, al cap d'una estona deixem a l'esquerra unes basses d'aigua, i seguim fins poc abans d'un revolt molt marcat, on trobem un petit aparcament on deixem el cotxe. D'allà i per camí evident ja ens dirigim cap a la paret, visible en tot moment. Amb una mitja horeta ens hi plantem.


                                      

Sembla ser que s'hi han equipat forces vies ultimament en aquest pany de paret, i encarada al sud com està, ens hi vam ajuntar un munt de cordades aquell dia. Ens posem a la via els primers, a l'esquerra s'hi posa una cordada a una via força nova que no en tenim informació, i a la dreta una altra cordada que es posa a una altra via recent equipada. Just darrera nostre es posen uns francesos, que no tenen un punt d'espera. Com qui diu hem de compartir reunions, sense cap necessitat només que esperéssin deu minuts, o que s'haguéssin llevat abans, fins que sens inflen els ous a la R3 i els hi diem que s'esperin que allà no s'hi posen fins que en sortim. A partir d'aquí els deixem un xic enrera i ja escalem més tranquils, i és que amb el que ens agrada a nosaltres escalar i disfrutar de la muntanya amb tranquilitat, de tant en tant t'has de trobar els típics que es pensen que van a fer carreres i que poden passar per davant de qui i quan volen...


     

Pel que fa a la via, fa uns 240 metres amb 7 llargs si no n'empalmem cap, equipada amb parabolts per a no patir gens, bon rocam, amb alguna panxa estil Riglos però sense estar tant trepitjat, i per fer metres amb una dificultat força mantinguda de V/V+, tret de passos puntuals i als primers metres a l'inici de la via, que es poden fer en AO. 


                                    

Tota la via és prou bona com per venir-hi a fer-li una visita, però a nosaltres ens han agradat especialment els últims 4 llargs. Un cop a l'ultima R, caminant per una canal ens plantem a un collet, des d'on pugem caminant al cim del Mallo La Mora, amb unes boniques vistes de la paret sud de Peña Rueba, i amb els Mallos de Agüero com a teló de fons.


      

Tornem cap al coll, i baixem per una espècie de ferrata o camí equipat que ens torna a peu de via en un moment, podent-ne fer alguna altra tranquilament en el dia. Un cop a baix, contem les cordades, i sense dir mentida, almenys n'hi havia 7 entre totes les vies. Decidim de marxar cap al cotxe, que amb tants crits i gent escalant per sobre, millor que anem al bar.


                                  
 
Un racó molt bonic, però que si cada dia és així, de ben segur que no s'hi deu estar gaire tranquil! Tot i això, per dies amb mal temps o vent de nord, és prou recomanable, i pensem que aquell dia tothom que estava per la zona ens vam ajuntar allà degut a la meteo.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!