Dies enrera ens trobem en Pep, en David, en Toni, en Gerard, en Mauro, i un servidor per anar a fer alguna via a Montserrat. Ens repartim, i els tres primers es dirigeixen cap a l'Esparraguera, i els tres restants a la Caprichos de Invierno, recomanada per en Toni, que la va fer amb en Ricard temps enrera i diu que es va fent bé.... un cop a la via ens enrecordem sovint d'ell i els seus....
De la via direm que s'hi ha d'escalar i molt. Quan a la primera tirada trobes material de dos abandonaments a les dues assegurances que hi trobes, doncs ja diu molt clar que poca broma....
Escalada fina, amb bona roca això si, que no et fa badar en cap moment. Es pot anar posant alguna cosa d'aquella manera, tot sigui per alleugerir el nivell del pot de la por. No és que sigui exposada, però t'hi jugues unes galetes importants en cas de caiguda.
Potser el segon llarg sigui el que fa treballar més el coco, tot i que al tercer hi trobem la màxima dificultat, amb les assegurances no tant distants (tot i que tela també...)
En fi, una més a la llista, no per repetir més, però que ens va fer vibrar i passar una llarga estona d'inici a fi durant els seus quatre llargs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada