dilluns, 12 d’octubre de 2015

Via Galletas al Mallo Fire


Dies enrera ens llevem devant les parets de Riglos. Espectacular cada un i únic Mallo. Sóm 5, dos se’n van a fer la Jose Antonio Sanz el Mallo Frechin i els altres dos a la Galletas al Mallo Fire i solament quedo jo per decidir amb quina cordada m’apunto.

                                   

Decidit! La Galletas, i sens dubte ha estat una molt bona decisió.
Una gran clàssica del 1959, reequipada amb parabolts negres, està molt ben equipada, tot i que un cop entrem a la xemeneia la cosa ja canvia i els parabolts sols els trobem a les reunions i com a assegurances tenim ponts de roca fets amb cables d’acer. S'hi ha de fixar bé perquè costen una mica de veure.


1er llarg a les ressenyes antigues hi surt una reunió opcional entremig, abans del flanqueig a l’esquerra (crec que està amb burils) nosaltres em arribat fins a la segona reunió sense problemes. 


4t llarg hi trobem el tram de 6b, aquest desploma una mica però si ho veiem difícil per fer-ho amb lliure es pot fer perfectament amb A0.


7e i 8e llargs Aquí comença la xemeneia, en aquests dos llargs es bastant ample però un cop comencem el 9e llarg la cosa ja s’estreny molt més. Aquí la motxilla ens la tenim que treure si o si perquè tenim que passar per un punt estret entre dos rocs empotrats. I l’últim llarg es torna a separar una mica més.


Nosaltres afegim un últim llarg i ens enfilem fins el cim Mateo on les vistes hi són espectaculars. 


                                   

Per fer el descens farem un primer ràpel per arribar on s’acaba la via. I des del coll farem un primer ràpel des d’un abre i un segon ràpel des d'una instal.lació i arribem a un camí que ens porta fins a baix.


Realment és un viot espectacular. Salut i fins a la pròxima!