Pedalant per les alçades... Tour del Montblanc amb BTT

Després de molt de temps tornem a visitar els Alps. Aquest cop amb la Martina, i amb una aventura de les bones en ment. Volem fer el Tour del Montblanc amb bicicleta de muntanya. No en trobem massa informació, tret de quatre blogs on en fan alguna pinzellada i on hi expliquen les seves vivències, i tampoc trobem cap llibre el qual parli de la ruta amb bici. Si que trobem diferents etapes al Wikiloc, però totes elles eviten trams del recorregut original...per alguna cosa serà!!!!!

La Martina ja té experiència en rutes de diferents dies sobre la bici, com diuen elles ja tenen el carnet de "jinets", i té claríssim què i com portar per afrontar la ruta. Jo, pobre de mi, mai he fet més que voltes matinals amb aturada obligatòria d'esmorzar de plat fondu, i no se ni que portar, ni com fer-ho!!!jejeje Bromes a part, la càrrega en rutes d'aquest estil és important per a no patir en excés més del just i necessàri, cal portar l'imprescindible, però a tenir en compte on sóm, i que la meteo o una caiguda ens poden complicar i molt la cosa ...

Així doncs, que deixem-nos de romanços, i anem de cara la feina... Teníem previst fer la ruta en quatre dies, però que sí ho havíem de fer en més degut al que fós doncs cap problema. No teniem reserva feta a cap lloc per a passar nit, fet que no ens obligava a arribar forçosament enlloc, i l'alimentació la recolliriem als pobles i refugis que trobessim pel camí, així no tindríem d'anar carregats en excés.

1ª ETAPA: CHAMONIX- LAC DE CHAMPEX

A Chamonix dormiem a un lloc d'aparcament lliure perfecte, molt tranquil, rodejats de vistes espectaculars, amb dues families de veïns Vascos i de la Plana de Vic d’allò més amables i equipat amb lavabos públics i taules de picnic. Aquest es troba just al darrera de la piscina municipal on hi ha un parc on l’escola de paracaigudisme tenen un espai on fer les primeres probes amb els seus alumnes.
Diumenge al matí voliem començar la nostra aventura tempetejant el Tour del Montblanc ben d'hora, però plovia amb moltes ganes, motiu pel qual hem hagut de sortir una mica més tard del que teniem previst.

Hem començat a pedalar massa valents i amb la gran quantitat de senders que trobem a la vall, tot sortint de Chamonix, doncs hem tingut de fer alguna que altra correcció de ruta, ja que hem comés l’error de creuar el riu, tot encarant-nos cap a una vall equivocada. Enseguida hem reconduit la marxa i entre boscos verds i frondosos hem creuat el primer poble: Le Lavancher. Sense que aquesta despistada ens recordés el perjudici de fer traveses per àreas remotes sense haver-se descarregat els tracks al GPS, (cal dir que la Martina és una amant del GPS, i que jo un del mapa a l'antiga, així que sense GPS, tots els errors eren culpa de la topografia del mapa.... jejejeje) varem traçar la ruta ja en alçada fins a Argentiere per dintre el bosc, guiant-nos amb el mapa i l’ajuda de les indicacions varies que varem anar trobant. El primer tram ja ens ha posat a lloc i hem hagut d’adquirir consciència de la dimensió de la catàstrofe. En aquest racó de món les coses són de dimensions enormes. Comparativament amb el Pirineu aquí tot és molt gran; els arbres, els rius, les muntanyes i evidentment els desnivells també.

Al km 15, a l’estació d’esquí de Le Tour, hem fet les primeres rampes desmoralitzadores de la ruta. Un no parar de pujar molt i fins al punt que just a la meitat del traçat fins al Coll de la Balme hem vist que hi havia una conexió de remotadors i sense dubtar-ho gens hem decidit agafar-lo (8€). Ha sigut ben gratificant jeure i veure aquest espectacle de muntanyes enormes, pujant-les sense patir gents!!! Així qualsevol es fa jinet!!

Des del coll ( frontera entre França i Suïssa) i amb unes vistes magnífiques, tot ha començat a adquirir sentit, se’ns han obert prespectives cap a una nova vall i la baixada fins a Trient ha sigut una meravella: 100% ciclejable, amb trams tecnics però moderadament i super llarga! Una baixada de casi una horeta que ens deixa els frens i els braços a lloc, però impresionant!!!!!!!

Amb el descens hem entrat a Suissa i a la vall hem parat a una zona de picnic d’aquestes tan ben montades que et fan plantejar-te coses. Llenya a punt a la zona de barbacoa, taules sense guixades tipus: “te quiero Carmen”, un cobert de fusta moníssim i una font que rajava aigua d’allò més fresca. Aquí un ja pot contemplar pintoresques cases de fusta per tot arreu i d'allà hem començat l'ascens al segon coll del dia, una pujada d’uns 10 km fins al Coll de Forclaz.

Dalt el coll, al restaurant, hi havia duess taules de cicilistes i malgrat ens han comentat que feien el mateix itinerari que nosaltes, no hem volgut saber per on conduirien el traçat de la seva ruta. Ingenuament després de pendre una clara tot pensant que el que ens quedaba per avui era practicament de baixada hem agafat el sender del Tour del Montblanc. Tot després de despedir-nos d’un amable matrimoni francés que es dirigirien cap a Martingny per fer nit i que ens havien explicat que havien fet nit al refugi del Coll de Forclaz i que havien pagat 120€ per dormir amb 6 persones a l’habitació i mal menjar.

Suposo que aquesta decisió, va ser la que més endavant ens va fer veure clarament el perquè la gent no fa el Tour del Montblanc amb bici... bàsicament hem refereixo a la d’empenyer la bici com a cabres durant més de 4 hores, ha servit per saber on ens haviem posat i entendre per nosaltres mateixos que l’itinerari del GR del Tour (TMB) no es ciclejable més que a trams. En aquest en concret, el camí és molt pedrós, extremadament abrupte tan en les pujades com en les baixades i definitivament no apte per BTT. Val a dir que hem tingut moments de tot, alguns aplaudiments i fins i tot fotos d’un grup de japonesos que retrataven la bojeria de carregar unes bicicletes per aquest terreny d’alta muntanya. Amb humor comentavem com realment el camí t’obligava a adquirir certa técnica arrosegant la bici i sobretot al tram de baixada on hi han roques gegants a manta!

Gairebé al final de l’experiencia d’empenyer i empenyer la bici i saber que aquesta ruta cal fer-la amb cap i que és important documentar-se sobre tots i cada un dels camins i caminets que agafes, hem trobat un grup de 4 Txecs que havien seguit una variant del itinerari del TMB i tampoc havien tingut una experiència gaire ciclejable. Ja en pista, a l’Albert li ha emergit el seu esperit competitiu i de desafogar-se, i amb ganes boiges de sentir la velocitat ha fet sortir foc als pneumàtics sentitnt-se en una cursa amb els 4 nois. Descens fins a la pista d'aquells que fan afició!!!!!!

Finalment hem tingut compensació i una nit fantástica a un Alberg Rural on hem sopat de primera, de cuina casolana i fins a no poder menjar més. L’ubicació de l’estància era d’alló més privilegiada: Gite Bon Abri a 3 km del nucli urbà de Lac de Champex. (75 Fr.).

2ª ETAPA: CHAMPEX-COURMAYER

Encara no haviem visitat el poble de Lac de Champex i a primera hora s’hi respira un ambient d’alló més tranquil, ben bé era una postal: amb alguns pescadors, la vall a l’obaga i tots els cims il.luminats pel primer sol del dia. Després de l'etapa anterior comencem ja masegats de cames, però amb nova il.lusió, i sabent que evitaríem tots els trams en els que proper hi passes alguna pista ciclable. Sinó, impossible disfrutar com cal l'aventura  que estem vivint.

Com que ens han donat un esmorzar de primera afrontarem la primera pujada fins a La Fouly amb moltes ganes. Hem pujat per la carretera i els 15 primers km han sigut de conte: cases de fusta, plans plens de vaques de potes curtes i ben "cepadetes" i rodejats de parets escarpades a banda i banda per on s’obrien esquerdes plenes d’aigua que brollava per tot arreu.

A la parada a La Fouly hem aprofitat per comprar 4 coses, omplir dipòsits d’aigua i mentalitzar-nos per començar amb el primer ascens dur del dia fins al Grand Col de Ferret. Conscienciats que dels 600 metres de desnivell que ens esperaven tot apuntava que hauriem de pujar-ne forces trams empenyant.

Suposo que després de l’experiència del dia anterior tot ens sembla més fàcil i l’arribada fins al punt més alt l’hem gaudida com un espectacle constant de verd intens i agrait de pedalar ja que era poc rocallós. Hem fet una parada a un refugi al peu del coll on sorprén veure com la granja reparteix la seva activitat amb la del refugi i d’on de ben segur que en treu un bon partit ja que al estar tan ben ubicat és un entorn força concorregut per caminats. La pujada és ample i asequible, aixó si cal tenir unes bones cames!

Allà dalt al Grand Col du Ferret amb un dia clar com el que hem tingut es ben be que inevitablement un adquireix consciencia d’estar a un punt privilegiat d’un dels paratges salvatges més espectaculars que existeixen. Entre glaciars i una fila de cims i agulles s’obre el pas cap a les terres italianes de la Vall de Ferret.

La baixada fins al Refugi Helena és ben escarpada i molt técnica. Molts trams un no té collons de mirar avall ja que quan ho fas és molt probable que decideixis baixar de la bicicleta. L’últim tram, a causa dels troncs que creuen el camí per evitar l’erosió del sol per la baixada d’aigua, és gairebé és impossible fer-lo sobre a la bici.

Finalment ja podem veure per les banderes que hem entrat a Italia i després d’un lapse idiomàtic al demanar una Clara al refugi, feliços i contents després d’una gran etapa, hem arribat al nostre destí del dia: Courmayer.

Ens hem allotjat al H del Viale (40€ pp) i hem sortit a sopar com uns Gals afamats de porc senglar un bon àpat a la Italiana. Fins i ben tullits hem acabat el dia gaudint d’un bona grappa a la fresca alpina!

I com que la cosa massa bé ens anava, arriba el mal temps... i no la típica tempesta d'estiu, sinó que segons les previsions, venien tres dies seguits de pluges. Aquí havíem de decidir què fer. Estava claríssim que continuar la ruta amb la bici, impossible. Si ja era dur, complicat i perillós en sec, ni pensar-ho en moll. I per a voltar per carreteres, doncs millor cambiem els plans. Així que amb certa pena, decidim de tornar a Chamonix ara que ho podem fer còmodament amb transport públic, i ja veurem què fem un cop allà...

Hem realitzat la meitat de la ruta prevista, que ens ha deixat dues grandioses jornades en uns paratges més que espectaculars, i on hem viscut moments impossibles de borrar de la nostra memòria. No se si mai tornarem a fer les dues restants amb bici, però el que si que farem és la ruta tal i com Déu mana, caminant, que és tal i com més s pot gaudir.... tot i que no podrem fer aquests descensos de somni!!!!

Els següents dies els aprofitem per a fer rutes caminat pels senders de la Vall de Chamonix, i també escalant quan la meteo ho va permetre. Realment, és un lloc on el que s'aborreix és perquè vol!!!

Tot i el mal temps, gaudim d'aquests camins que a través de boscos inmensos i espectaculars, i grans denivells uneixen sàbiament els refugis on els amants de la muntanya utilitzen de base per les seves ascencions o simplement utilitzen de repòs pel seu camí....

I com no, amb els telefèrics i instal.lacions que hi tenen construides, com no gaudir d'aquest bé de Déu de muntanyes. Aquí és on realment un se sent ben petit.

I ja que hi sóm, doncs aprofitem per a pujar-hi les bicis no!!!! Descensos de somni, on tot i el mal estat del terreny, disfrutes com un benèit!!!! Mai m'havia cansat tant de baixar amb bici!!!!!!! i lo fort és que pots fer-ho sense patir pujant!!!!!!!!

En definitiva, unes minivacances més que ben exprimides, i on no hem deixat de disfrutar de la natura en el seu estat més pur. Ara a esperar les següents!!!!!!!!!
Salut a tohom, i a fondu!!!!!!!!!!!!!