divendres, 30 d’agost de 2013

Ru&Llembresku Rock Tour!!!!



 Això de fer vacances és "lu màxim!!!!" Amb en Roger, lliguem quatre dies per marxar al Pirineu a mirar què podem fer... El primer destí, la presa de Llauset, amb la intenció d'escalar alguna via l'endemà al Vallibierna.

 
Arribem a mitja tarda, i decidim de pujar cap al coll d'Anglós, on a mà esquerra, en direcció al Pic de la Solana de LLauset, hi trobem unes vies equipades d'un parell de llargs. En fem un parell, totes elles molt disfrutones, per la roca, i sobretot l'ambient. Un cop allà, xafardejem una estona la zona i veiem un diedre espectacular per sota de l'espècie de feixa on ens trobem. També hi veiem una R amb un parell d'espits al capdamunt, però el diedre es veu net sense res.
 

Ens va cridar tant l'atenció i ens va agradar tant el lloc, que l'endemà, canvi de plans, i cap allà un altre cop falta gent!!! Buscant informació, veiem que hi ha vàries vies en aquell pany de paret, però aquell diedre ens ha robat el cor, i ens decantem per aquella via. La via en qüestió es diu A Cagar Valdric. Es troba equipada a les reunions amb un parell d'espits, i un pitó a no recordo quin llarg, més que res per marcar el camí, i la resta d'autoprotecció total.



Una via més que recomanable si us agrada l'escalada d'aventura,  que permet autoprotegir-se molt bé, i on segurament hi estareu sols, en un entorn magnífc.



El primer llarg, el diedre, és guapo de collons!!!!!



I al cim, en un bon dia les vistes cap a arreu són d'escàndol!!! Els Besiberri, el Russell, un munt de grans cims i la vall d'Anglós, preciosa  que ens crida a fer-hi una passejadeta tranquila entre seus blaus estanys. Que guapo és el Pirineu!!!



Ja tenim un dia al sarró... el següent decidim de pujar al Mulleres. Un altre 3000 que faltava a la llista dels trepitjats.



Pujem des de la boca sud del túnel de Viella. La vall, simplement preciosa. 



Llarga vall, que supera un fort desnivell, d'uns 1500 metres de desnivell, amb un parell de "rapaxons" que deunidó!!!!!!!



Al capdamunt de la vall, encara hem de travessar alguna congesta de neu, i és que encara baixa aigua per tot arreu!!!



A la que arribem al collet, les vistes ens fan posar la pell de gallina. Collons que petits que sóm!!!! el massís de la Maladeta sens posa just al davant i no podem parar de mirar aquestes afilades arestes i cims que tant ens agrada transitar.



Menjem una mica, reposem la suada, i gaudim del cim una bona estona i a fondu avall que fa baixada!!!! Des del cim veiem el pàrquing, però que lluny que està collons!!!!!!!



De baixada, una bona refrescada a un dels estanys que ens venen de camí, ens retorna la circulació al cos, i ens permet arribar al cotxe en optimes condicions de frescor.



I l'últim dia, ja de baixada, ens aturem a la presa d'escales on hi escalem la via Shin Chan. Una via de 5 llargs, molt guapa, equipada i molt disfrutona. primera vegada que baixo per aquestes escales, i realment fot un iuiu de collons!!!!!!!! jajajaja



Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!