dimecres, 24 de juliol de 2013

Una de 3000's als Pirineus...

Feia un munt de temps que no trepitjava el cim d'un 3000 del Pirineu. Estem parlant d'anys...


El fet és que al apuntar-me a una de les curses guapes on he tingut el plaer de participar, la de l'Olla de Núria, doncs ha estat el desencadenant per a excusar-me d'anar a entrenar-la trepitjant 3000's...



Han estat uns caps de setmana més que espectaculars, on ser excusa per entrenar per la cursa ha anat quedant en segon terme, per anar tornant a reconèixer que passejar pels cims d'aquestes  grans muntanyes que tenim al Pirineu, doncs em te el cor robat.



I és que no tot és el fet de fer el cim.



Preparar la sortida, el material, estudiar la meteo, el camí a recorrer, i si les condicions ho poden arribar a permetre.... tot en general ho fa especial i que et faci aquell pessigolleig de nervis fins que arriba l'hora de marxar...



Però el que més especial fa a aquestes activitats és la companyía amb les quals les realitzes.



Depèn de la manera en que les encares doncs et diuen que estàs mig grillat, però els que tenim poc temps per visitar-les, doncs ens ho hem de montar com podem, apretar el culet a fondu amunt i posar-nos escuradents als ulls per no adormir-nos...



Fotem una quilometrada de por, dormim poc i ràpid, matinem moltíssim, ens fotem la matxacada del segle, i avall cap a casa com si no hagués passat res...



Potser sí que estem mig grillats, però disfrutem al màxim en cada moment, un cop allà ens marxen tots els mals i el sol fet de ser-hi ja ens fa feliços.



El fet, és que mica a mica el cos es posa a lloc, i potser si que els primers dies ( i els ultims també...) ens hi fotem un fart de bufar, però al final realitzar aquest esforç en aquests paratges i observar lo petits que arribem a ser, per a nosaltres, doncs val més la pena que no pas quedar-se a casa jeient...






D'un temps cap aquí, doncs hem pogut lligar quatre sortidetes llampèc a veure si podíem trepitjar alguns d'aquests cims, i la veritat és que no ens podem queixar cap mica...



La primera sortida la realitzem amb en Roger, que tot i no ser d'Arenys de Munt, doncs podría colar com a espartanu...



Cap de setmana anterior al dels desastrosos aiguats que malmeten part de la vall de Benasque. Contavem arribar a la Besurta, dormir-hi, i intentar la Maladeta l'endemà...doncs un desbordament al Ibon de Plan de Estan, ens fa passar la nit als Llanos de l'Hospital, des d'on hem d'iniciar la marxa l'endemà... comencem ben d'hora, hi ha cotxes atrapats a l'altre costat de l'Ibon, que dies després serien arrossegats per les grans riuades, i arribem a la Renclusa del qual un munt de gent en surt amunt, la majoria d'ells en direcció a l'Aneto.



Nosaltres a fondu amunt!!! Arribem a l'inici de la canal del coll de la Rimaya que sóm els primers de posar-nos'hi. Ens dona temps de fer cim ben solets, i tornar-la a baixar. Fa molta calor i la neu es transforma ben ràpid. El descens es fa prou penós degut a la qualitat de la neu, però no ens n'adonem que ja tornem a ser a baix. Una bona patejada i un 3000 més a la llista!!!



Després arriba la setmana de les grans riuades. Segons la tele i diaris, mig Pirineu destroçat, i no sabem si pujar o no. Tenim nit reservada a Góriz per dormir, i un truc ens garanteix que allà està tot més que correcte.



La segona sortida amb la Martina, la pubilla de les valls de Núria, i un diamant en brut que el dia que s'acabi de pulir, li haurem de posar pedres a la motxilla per poder atrapar-la... L'aproximació fins a Góriz la fem amb pluja tot el dia.



La vall d'Ordesa està més que espectacular. Baixa aigua a punta pala per a tot arreu. És la quarta vegada que la visitava, però mai l'havia vist amb aquella quantitat d'aigua i amb la potència en que baixava.



Arribem a Góriz, i al vespre aclareix, tal i com deien les previsions meteorològiques. Alhora arriben una vuitantena de militars carregats com mules, els quals planten tendes pels voltants del refugi deixant-nos ben protegits de qualsevol atac imaginari....



L'endemà sortim a primera hora. Ens barregem un tram amb ells fins que aconseguim deixar-los enrera, i pujar tranquils al nostre ritme, gaudint del lloc. Per la Martina sería el seu segon 3000, i per mi, doncs un cim molt especial, va ser el meu primer 3000 fa un bon grapat d'anys, llavors i vaig tornar amb el pare i l'oncle repetint cim anys després, i altres aconteixements que no venen al cas...



En fi, que arribem dels primers al cim, on ens hi trobem una cordada que tot just arriben del vessant nord, i tres companys mallorquins. Fotos de rigor, i avall que fa baixada!!! Sense correr massa que no ens fotem de cap!!!!!!



El dia radiant ens acompanya de baixada fins a la Pradera amb la verdor com a color de teló de fons, i el soroll de l'aigua que baixa per a tot arreu com a banda sonora...



La tercera sortida la fem amb uns espartanus amb pedigree del bo, o sigui d'Arenys de Munt... en Toni i en Quim. Marxem a veure si assolim el cim més alt del Pirineu, l'Aneto.



Sense saber-ho, resulta que després de les destroces, entre les obres i tot el percal, no sabíem fins on arribaríem amb el cotxe, doncs anem tirant amunt, amunt, i tenim la sort que acabaven d'obrir la pista a la Besurta aquell mateix vespre.



Començavem bé!!! Ens llevem ben d'hora, i gas amunt!!! la vista és mes que espectacular i tenim la sort de no trobar gaire gent al Pas de Mahoma. Travessem el petit i famós tram d'aresta, ens fem les fotos de rigor i tornem a travessar que ja hi comença a haver cua per passar-hi i s'ha de demanar tanda...



El descens el fem directe glacera avall fins arribar a Aigualluts, essent llarguíssim i disfrutón pels companys que han pujat amb esquís



A la cascada d'Aigualluts trobem un accident, en que una dona remullant-se els peus al capdamunt de la cascada, doncs s'hi va fotre daltabaix. Podría haver estat molt pitjor per ella...



Aquest dia havíem fet un parell de 3000's, l'Aneto, i un secundari que ve mig de pas, la Punta Oliveras.



I ja de pas per acabar de preparar la cursa, amb la Martina, a la quarta sortida, decidim de marxar un altre cop a Benasque, i fotre una apretada de les bones per veure com reaccionen les cames.



Pujem per la Vall de Literola, a l'alçada de l'Ibonet, ens enfilem cap al collado Ubago, i des d'allà ja no deixarem l'aresta fins al Collado inferior de Literola, assolint un total de 7  cims superiors a 3000 metres, en una aresta fàcil, però on cal parar-hi atenció.



El descens el farem per la vall de Remuñe, per a així acabar la ruta amb uns altres paisatges. Allà ens hi trobem uns companys del poble, i pobles veïns, que també han pujat a la zona.



En total, vuit hores i mitja d'activitat, que ens han deixat les cames ben estovades, però que ens deixen un bon regust de boca, per la quantitat d'adrenalina que hi hem deixat. I és que miressis on miressis, les vistes són espectaculars!!!!



Els cims que varem trepitjar van ser: Hito E del Perdiguero, Perdiguero, Hito O del Perdiguero, Tuca de Literola, Pico Royo, Punta de Literola, i Aguja de Literola.



Aquesta ruta, podría molt ben ser comparada en desnivell, un xic més de kilometratge, i de molt més dificil transitar en gran part, que l'olla de Núria, així que a partir d'aquí ja donem l'entrenament per acabat... la putada, és que ens agrada tant voltar per aquí dalt, que de ben segur que ara no deixarem de fer 3000!!!!!



Així que aquí hi ha els motius del perquè no surto a escalar últimament... hem posat un pupurri de fotos de to arreu, i tot i que ajuden a donar una idea del lloc, no s´hi acosten ni de broma!!!!!!!



Aquesta entrada al blog, potser ha quedat un pèl llarga, tot i això hem retallat un munt de fotos i d'historietes viscudes que són les que donen ganes de tornar-hi!!!!!
Apa salut i a fondu!!!!!!!!!!!!!!!!!


2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Un bon reguitzell de cims una primavera-estiu de neu a dojo, heu estat de sort enhorabona!! Com va anar l'Olla? nosaltres la vam fer, de tranquis, vaja la fem cada any com a preparació per la Matagalls, és una disfrutada, tot i que aquest any vaja calda que hi vam patir!

llembresku ha dit...

Ei Jaume!!! Si que encara hi ha molta neu, però sortint ben d'hora, encara es troba en prou bones condicions com per a no patir-hi en excés. El dia de la cursa de l'Olla estaveu per allà?? estic preparant una entrada al blog d'ella, amb les quatre fotos que tenim amb els companys. Va anar molt bé, ens hi varem fotre un fart de bufar que deunidó!!! jejejejeje, però a això anem no???? salut i a fondu!!!!!!