La primera xapa està prou amunt com per no fotre's de cap abans de xapar-la, ja que et jugues una galeta guapa. És un flanqueig d'anar fent, però amb la roca força trencada, que et fa anar atent en tot moment.
Un cop xapat el primer parabolt, ja vertical amb més bona roca, amunt fins a trobar la R1, a la dreta de la bauma. Cal dir que les reunions estan totes amb els espits antics i un parabolt nou, i són molt còmodes.
El Ll2, s'enfila per la dreta de la bauma per superar-la, amb uns passets finets però sempre ben assegurats, llavors la paret s'ajeu una mica i continuant en diagonal cap a l'esquerra, fins que trobem la R2.
El Ll3 comença de nou amb un flanqueig senzill però en compte a no caure, i llavors el tram més dur de la via. Molt ben assegurat però, tenim un muret molt vertical amb suficient presa per anar fent, això sí, sense entretenir-se.
Llavors es segueix recte amunt fins a la següent bauna on trobem la R3.
Llavors es segueix recte amunt fins a la següent bauna on trobem la R3.
4 comentaris:
¡¡¡¡¡¡ que cabrons¡¡¡¡¡¡
Deu nido quins espàrregs!!! Us deurieu fotre una bona truita, oi?
Felicitats per la via, te bona pinta.
VAIA ESPARRECADES QUE PORTEU ¡¡¡UNA BONA VIA I A MES A MES AMB PREMI,JA HO DIU BE L´ANÒNIM QUE CABRONS¡¡¡¡¡
ENS VEIEM AVIAT PANDILLA¡¡¡
ei xavalotes!!!
Anònim, no són cabrons, són espàrrecs.
Roque, si et sóc sincer, els vaig regalar a un bon amic. Pel que fa la via, doncs està bé, però a troços. Molts records, i a veure si ens veiem algun dia!!
I tu Gerard, que ets més car de veure que l'òstia. A veure quan baixes i en fem alguna junts, i deixeu la neu, que per allà dalt no hi ha espàrrecs i quan torneu ja els tindreu espigats!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada