Punsola Reniu al Cavall Bernat

Avui dissabte, tenim a gran part dels Xapoutot de vacances porai, així que quedem en Marçal i jo. Tenim més que clar on volem anar, de fet fa més d'un any que hi volía anar, però em feia molt de respecte. La via és la Punsola Reniu al Cavall Bernat. Matinem, i per un dia no esmorzem. Volem arribar d'hora a la via per anar tranquils sense que ningú ens apreti.


Pel camí de l'arrel quasi no xerrem. Els nervis i les ganes ens guanyen. Arribem a la cruïlla amb la canal del Cavall. I allà ens apareix imponent i meravellós el Cavall Bernat. Ens plantem a peu de via a les 8:30. No veiem a ningú per enlloc, i la meteo perfecte.






Així doncs amunt!! Començo de primer, de fet en Marçal ja em diu que no va bé de coco, i que vagi fent.

El primer llarg, tot i que les assegurances allunyen força, es deixa fer molt bé.

Anem fent, xino xano. El Ll2, comença semblant al primer, per anar a buscar una llastra amb la roca dubtosa. Trobem la R2 al capdamunt de la llastra. Sembla que hagi de caure d'un moment a l'altre! Tot i que amb l'equipament que hi ha es puja bé, es pot posar algun friend petit i mitjà. De fet, nosaltres els portàvem, i els hem posat a varis llocs, ja que la roca en alguns trams és més que dubtosa. El Ll3, ja comença més vertical, però mica a mica es va fent. També ressegueix una llastra amb roca d'aquelles que no dona gaire bon rotllo, i a la meitat del llarg, trobem un sostret amb molt bona presa, que es supera amb uns passos molt guapos.

El Ll4 comença força vertical, però aquí les assegurances ja estan més propreres. Fem algun Ao, ja que comencem a trobar alguna presa prou polida. I arribem al capdamunt de la llastra que també sembla que hagi de caure en qualsevol moment. A partir d'aquí, ja veiem que hem de treure els estreps. A la R4 amb en Marçal diem que collons quin viot que estem fent avui!!!!!!!!!

El Llr5 ja el fem en artificial. Tret d'un parell de passos, arribo a tots els parabolts de cinta a cinta sense els estreps. Això sí, fotent uns esbufegs que no vegis. De tant en tant, algun repòs amb la fifi, i domen domen fins a la R5. El Ll6 igualet que el cinquè, però més amunt. Aquí el pati ja comença a ser maco.

En Marçal puja amb els dos estreps xino xano. Ens ho estem passant pipa!! A més, estem sols a la via, amb un dia radiant. I finalment, el Ll7 comença amb un flanqueig d'uns passos que fem en Ao. Fem un canvi de vessant espectacular, i ja pugem recte amunt per terreny vertical amb bon canto. Quin final més genial!!!

Arribem a la R7. Això quasi ja està. Falta un ressaltet que superem i ens deixa a l'esperat cim, acompanyats de la Moreneta.

Collons quina via!!! Deu ni dó com les devien gastar els pioners per aquests paredots!!!

Al contrari de la via, al cim fa un fort vent que no convida a quedar-nos gaire estona, així que fotos de rigor i cap avall.

Fem un parell de ràpels per la normal i un cop a terra ferma arreglem el material. Mengem, bebem, i riem. No parem de parlar de passos concrets de la via. Encara estem alucinant.

En total hem estat 6 hores justes. A més ben sols. Carai, hem triat un gran dia!!

Ja de baixada per la canal, veiem la grandesa d'aquesta muntanya. És preciosa!!!!!!!!!!

I ja al camí de l'arrel, ben assedegats, decidim celebrar-ho amb una cocacola ben fresqueta al refugi. A mig camí, ens trobem un escurçó que ens priva el pas. El deixem passar. Sort que no hi era en Ricard!!!
Un cop al refugi amb la cocacola, xerrant amb una gent molt agradable de Manlleu, i comentant la jornada, arriba un paio que deu ser molt bo. Explicava a uns guiris que les havia fet totes (suposo que les vies), que no se quantes primeres tenia, i que el Cavall Bernat és per mariques. Amb en Marçal ens quedem amb la frase.

Doncs sense ànims d'ofendre a ningú, que bé que ens ho hem passat avui amb en Marçal fent el marica!!!
Apa gent, salut ( per uns més que per d'altres!!) i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!