dilluns, 12 d’octubre de 2009

Frare Gros, via Bernat i Amàlia

Aquesta via la vam fer fa un parell de dissabtes. Ens trobem en Josep, en Gerard, en Ramon, i un servidor per tornar a tibar una estona. No sabem on anar, però en Ramon ràpidament fa una proposta. La via Bernat i Amàlia al Frare Gros. Perfecte. Dos dissabtes seguits a Frares!! i això que fins la setmana anterior mai hi havia escalat! L'aproximació la fem per Agulles, una passejada genial. Només per això ja val la pena.
El Ll1, puja per una espècie d'aresta, amb una dificultat força assequible, però amb la roca d'aquella manera, que et fa anar els quatre sentits. Fem la R1 a una savina just al peu del mur del Ll2.


A sobre en Gerard al Ll2, i a sota en Ramon, que tot i que deia que buscava per fer la R, la resta ens decantem més per la opció de que buscava bolets!!!


El Ll2 comença amb uns passos d'Ae on s'arriba força bé, i llavors ja per placa, equipat amb espits i un pitó, en tendència a l'esquerra s'arriba al cim del Bastó del Frare, on fem R en un arbre. A sota en Josep al Ll2.


El Ll3, puja un ressaltet i camines un troç fins a una canal, al peu de la placa dels següents llargs que ja ens deixaran al cim fel Frare Gros. Aquí tobem una restrillera de burils d'època, en bon estat, on farem un llarg d'Ae total, amb un parell de passets en lliure per arribar a la R4. S'arriba bé de buril a buril en Ao. A sota en Gerard posant per la foto ( en realitat té ja els braços inflats com una mala cosa i aprofita per descansar!!!!)



El Ll5, és una placa genial, amb algun alejillo que fa que no et flipis massa. De fet aquest, i el 2on, potser són els llargs més macos pel que fa a l'escalada. En Gerard se'l curra com un maxote.



A sota en Ramon i en Josep al llarg d'Ae.





Des del cim la vista és espectacular. La caiguda a la cara nord i la soletat de la regió de Frares ens deixa mig envadalits.




Això sí, quan arriben en Ramon i en Josep s'acaba la pau!!!!!! Quina colla!!!






Amb un ràpel amb corda de 60 arribem al peu d'una canal, que baixem fins a trobar el camí que amb senyals blaves i baixant per les cadenes de la canal dels Micos ens porta a Coll de Porc. El retorn el fem per la cara nord. Una ruta circular que per si sola ja val la pena de venir a fer. Ull amb les pedres a l'hora de fer el ràpel, com demostra la foto.







I ja per acabar un avís: molt d'oju amb aquest senyor de sota!!! Si mai escaleu amb ell, un cop repartiu el material, mireu que no us intenti agafar ( per confusió!!) el vostre material. A nosaltres ens va intentar... bé la foto parla per sí sola.









Salut a tothom, i encara aneu passant per l'ombra, collons com apreta encara, a l'època que estem!!!!!!!!!!!!!!!!!







5 comentaris:

josep de sant pol ha dit...

no digis aixo que lo que bareu fer es ferme servir de mula que us vaig haber de portar el material perque no us canseiu fins al cim i ja se sap amb el gat vell no si juga si no et pots portar una sorpresa o sigi bon somrriure i ..........salut a totom

llembresku ha dit...

Josep, Josep!!! Que el gat vell de vegades també llepa!! La gallina vella fa bon caldo, i al pot petit bona confitura, però en el gran n'hi ha dos de petits!!!!!!!!!!!

Dalton's ha dit...

Bona via! A mi em va agradar molt! com totes les dels Masó (en general). Em va sorprendre molt la mida dels burins de l'Ae, eren enormes!

Mingo ha dit...

Bonica via en un lloc fantàstic. Enhorabona

llembresku ha dit...

eis gent!! gràcies pels comentaris.Ha estat la meva primera via dels germans Masó, i de fet no crec que sigui la ultima, ja que en tenim alguna entreguardada de cara al fred. Salut!!!!