dimecres, 30 de setembre de 2009

Via GEDE a l'Agulla Gran del Pas del Princep

Després de moltes setmanes de no trobar-me amb els companys, puc tornar a sortir amb ells. Les ganes poden més que res més. La primera intenció és d'anar al Lloro, però una cordada ens ha passat al davant, i decidim de canviar de plans. Al final ens acostem a l'Agulla Gran del Pas del Princep. Volem fer la Gede, però en Ricard veu una línia de parabolts. Tornem a fer el que sempre els hi ha agradat. Posar-nos a una via sense saber-ne res. Però avui, el tret ens surt per la culata. Es posa els trastets, i cap amunt. Però amb els primers passos, ja es veu que això és xungo de collons. En un parabolt, hi posa un estrep i tot i això la següent xapa queda lluny. Collons que putes les passarem! I amb la motivació que porto avui! Al cinquè o sise parabolt veu que el següent allunya massa. Veu uns espits que pugen a mà dreta i decideix flanquejar fins allà (deu ni do amb el flanqueig), i a partir d'allà, per terreny força fí però més humà arriba a la R. Amb aquestes que en Jaume i en Josep es posen al Ll1 de la GEDE. Pujo el llarg que ha obert en Ricard, i ho passo malament de veritat. No faig ni un pas com deu mana, i quedo mort de seguida. A mida que arribo a la R amb en Ricard, veig clarament que avui no és el meu dia, i que més m'estimo de baixar, i que en Ricard s'uneixi amb la cordada d'en Josep i en Jaume. Aquí puc abandonar bé amb un ràpel, i els espero a baix.





El Ll2, una tirada d'artificial equipada amb burils i algun parabolt, que puja en flanqueig cap a l'esquerra fins una baumeta on hi trobem la R2.


El Ll3 puja per una fissura també equipada amb burils.



Des de baix, es veu una agulla preciosa, i la via , doncs és lògica de collons. Sense tenir la ressenya, s'endevina clarament el traçat.





En Jaume al LL4.





És ben bé que és una zona tranquila, des de que he baixat que no passa ni deu. Quina tranquilitat!!!! Decideixo anar a investigar i veure l'agulla des de diferents punts de vista. Amb aquestes que els companys arriben al cim.






Un cop al cim, el ràpel el troben a sota un ressaltet al darrera de l'agulla. Amb un ràpel, s'arriba a peu de canal. El que no veien, era la que se'ns acostava al seu darrera!!! Encara vam estar de sort i només van caure quatre gotes. Des d'aquí, veiem als companys del Lloro a l'ultima R, sota el bec.






Bé, un cop a casa veiem que la via que ens havíem posat amb en Ricard, és la Ei Tranqui. Salut a tothom i a passar per l'ombra!!!!!!








5 comentaris:

Xavi ha dit...

Jo també he pillat més d'una vegada per posar-me en alguna tàpia sense ressenya, sobretot en llocs on hi ha moltes vies "apretades". No et pensis, que el primer llarg de la GEDE, si no l'haguessin reequipat, potser seria més infernal que l'entrada que vau fer, em sembla que quan es va obrir gairebé no hi havia expansions.

TRanki ha dit...

hehehe...bows! Que bonica l'Aulla gran no?

Fa uns anys vam fer en lliure la GEDE i no vam poder resistir la temptació de "provar" què significa això d'obrir per sota...quina angunia!

En va resultar "EI TRanki"...el nom de la via ( al final el meu nom de guerra) va venir d ela por que passava , i de la lletania del col.lega mentre jo tremolava, taladro en mà.

El ll1(6c) i el ll2(6a+ o 6b) són els més exposats. el ll3(6c) es pot trampejar i al ll4(6c+) el txungo es fa trampejant i és expo en la sortida de 6a...

Salut i felicitats per la via!

festoon ha dit...

Jo vaig fer aquesta via "quan era petit" i la veritat es que el L1 imposava. A mí em va tocar el L2 i la primera assegurança era un plom i no vaig tenir valor de forçar el lliure, que encare hi és aquest plom? El L4 es un festival de bolos.

karles

Mingo ha dit...

Enhorabona, mira que n'és de guapa la via.

Selene ha dit...

Així "Tranki" ve d'aquesta via? No ho sabia! Jo que pensava que era un sobrenom irònic, tenint en compte que el Tranki de tranquil no en té res...

;-)