Varem escollir la Ferrata Regina, de fet en Dorca la va proposar ja que només havia fet el primer tram, i tenia ganes d'acabar-la. En Catà i jo ja l'havíem fet, i en Marià era la primera vegada que es posava un boudrier ( mentida, era la segona, que el dia abans varem passar la tarda a Banyadores!).
Què dir de la via? Doncs un 10!!! És genial. En un paratge preciós, que cagum l'olla, encara no hi he pogut escalar mai per allà dalt!!! A veure si un dia amb els Xapoutot hi anem.
Trams força verticals, i algun desplomillo que altre, et posen els braços a to. I l'equipament, també molt bo en tot moment. Deu ni do quin curro, equipar una ferrata tan llarga.
I esclar, tot això comporta que sigui una filera de gent que no vegis. La nostra intenció, era començar sense esmorzar, i fer-ho a mitja via. Doncs nanai de la xina. Erem dels primers de començar, però al darrera ens venia una colla que si ens passava no vegis, i darrera més i més!!
I com que l'esmorzar és sagrat, i s'ha de fer amb calma varem decidir de fer-ho al cim, i dit i fet, sols com uns mussols, amb una tranquilitat digne del que es mereix el paisatge ho varem fer.
De tots els trams, els més "diferents" per dir-ho d'una manera són el pont, al primer tram, i el canvi de paret al segon. Són xulíssims.
De material, portàvem de tot, fins hi tot un cordino i una mica de material per assegurar, ja que tot i estar molt ben equipada, mai es sap el que pot passar. Sobretot el casc, ja que hi ha alguna canal on és fàcil que caigui alguna pedra. La gent, no és gaire concient del que pot passar amb les pedres, i ens varem adonar de que n'hi ha que no vigilen res, i que passat jo....
Com més amunt, les vistes són més espectaculars.
I esclar, tot això comporta que sigui una filera de gent que no vegis. La nostra intenció, era començar sense esmorzar, i fer-ho a mitja via. Doncs nanai de la xina. Erem dels primers de començar, però al darrera ens venia una colla que si ens passava no vegis, i darrera més i més!!
I com que l'esmorzar és sagrat, i s'ha de fer amb calma varem decidir de fer-ho al cim, i dit i fet, sols com uns mussols, amb una tranquilitat digne del que es mereix el paisatge ho varem fer.
De tots els trams, els més "diferents" per dir-ho d'una manera són el pont, al primer tram, i el canvi de paret al segon. Són xulíssims.
De material, portàvem de tot, fins hi tot un cordino i una mica de material per assegurar, ja que tot i estar molt ben equipada, mai es sap el que pot passar. Sobretot el casc, ja que hi ha alguna canal on és fàcil que caigui alguna pedra. La gent, no és gaire concient del que pot passar amb les pedres, i ens varem adonar de que n'hi ha que no vigilen res, i que passat jo....
Com més amunt, les vistes són més espectaculars.
2 comentaris:
segur que tots sou del poble o sembla que i teniu un infiltrat del poble mariner ara tot es el mateix poble o sigi salut a totom qui su mereixi i a qui no ..........fins a la proxima i paseuo be
Ei Josep!!! Pensa que per molt que t'hi escarrassis, mai et deixarem ser d'Arenys de Munt!! Ara que si a partir d'ara decideixes fer un canvi d'actitut, i portar-te bé, a lo millor et deixem venir algun dia!!! Jejejejejeje.
Publica un comentari a l'entrada