divendres, 23 d’octubre del 2009

Ferrata Regina a Oliana

Aquest finde toca anar a realitzar un deute pendent. Amb uns quants elements del poble havíem decidit dies enrera que aniriem a fer una via ferrata. Dissabte va ser el dia escollit, tot i que en Roger no li anava bé, en Dorca, en Catà, en Marià, i un servidor quedem per anar cap a Oliana. Tranqui Roger que no te'n lliuraràs!!!


Varem escollir la Ferrata Regina, de fet en Dorca la va proposar ja que només havia fet el primer tram, i tenia ganes d'acabar-la. En Catà i jo ja l'havíem fet, i en Marià era la primera vegada que es posava un boudrier ( mentida, era la segona, que el dia abans varem passar la tarda a Banyadores!).


Què dir de la via? Doncs un 10!!! És genial. En un paratge preciós, que cagum l'olla, encara no hi he pogut escalar mai per allà dalt!!! A veure si un dia amb els Xapoutot hi anem.


Trams força verticals, i algun desplomillo que altre, et posen els braços a to. I l'equipament, també molt bo en tot moment. Deu ni do quin curro, equipar una ferrata tan llarga.


I esclar, tot això comporta que sigui una filera de gent que no vegis. La nostra intenció, era començar sense esmorzar, i fer-ho a mitja via. Doncs nanai de la xina. Erem dels primers de començar, però al darrera ens venia una colla que si ens passava no vegis, i darrera més i més!!
I com que l'esmorzar és sagrat, i s'ha de fer amb calma varem decidir de fer-ho al cim, i dit i fet, sols com uns mussols, amb una tranquilitat digne del que es mereix el paisatge ho varem fer.



De tots els trams, els més "diferents" per dir-ho d'una manera són el pont, al primer tram, i el canvi de paret al segon. Són xulíssims.




De material, portàvem de tot, fins hi tot un cordino i una mica de material per assegurar, ja que tot i estar molt ben equipada, mai es sap el que pot passar. Sobretot el casc, ja que hi ha alguna canal on és fàcil que caigui alguna pedra. La gent, no és gaire concient del que pot passar amb les pedres, i ens varem adonar de que n'hi ha que no vigilen res, i que passat jo....





Com més amunt, les vistes són més espectaculars.





Bé, en quan a horari, varem tardar 3 hores per fer la via, i del cim al cotxe una horeta més. És ben bé que el dinar se'ns va ajuntar amb l'esmorzar, però aquesta colla mai n'aprèn, i no hi ha ningu que vulgui arribar últim al cotxe, per allò que diuen de ... l'últim!!!!!!!







En definitiva, un dia genial. Ah!! ja vam decidir que la pròxima la Teresina, i que d'aquesta en Roger no se'n escapa, eh Roger????????








Salut a tothom, i comenceu a passar pel solet que ja es comença a agraïr!!!!!!!!!!!!!







2 comentaris:

josep de sant pol ha dit...

segur que tots sou del poble o sembla que i teniu un infiltrat del poble mariner ara tot es el mateix poble o sigi salut a totom qui su mereixi i a qui no ..........fins a la proxima i paseuo be

llembresku ha dit...

Ei Josep!!! Pensa que per molt que t'hi escarrassis, mai et deixarem ser d'Arenys de Munt!! Ara que si a partir d'ara decideixes fer un canvi d'actitut, i portar-te bé, a lo millor et deixem venir algun dia!!! Jejejejejeje.