Havia arribat el dia D. Més aviat el dia 3D. I vosaltres us preguntareu el per què 3D oi? Doncs perquè erem en Ricard, en Jaume, l'Isabel, jo, i 3 Danis. Quin merder. Quan algú cridava Dani!!, se sentia què, què, què!!! Però per sort també era el dia 2 M, amb M de mallons, jejejeje!!! A sobre en Ricard pujant el Ll1 de la Ratanplan.
Amb la tropa, i la nova incorporació d'un futur mega crack de l'escalada, tal i com ho va demostrar ( parlo d'en Dani petit, no us feu il.lusions els altres, eh!), varem decidir pujar a Gorros, i més concretament a la Magdalena Inferior, a fer un parell de vies que pujen paral.leles entre elles, la Ratanplan i La que hi faltava. A sobre en Jaume i en Dani E. pujant el Ll1 de la que hi faltava.
Només arribar al Monestir, ja ens va passar l'anecdota de la jornada. En Jaume, l'Isabel i jo, varem decidir de pujar amb el funicular de Sant Joan, i amb la bona fe que ens caracteritza varem agafar les motxilles de tots, perquè pugéssin més lleugers, i la sorpresa nostra va ser que al arribar a l'estació ens van dir que estava averiat!!! No vegis quin fart de correr per atrapar-los, i a més escales amunt, i carregats amb 2 motxilles cadascú!!! Tot i atrapar-los, un es va escaquejar i va pujar sense. No cal que digui com es deia oi?jejeje. A sobre el futur mega-crack Dani amb la Isabel al LL1 de la Ratanplan.
Un cop a peu de vies ens dividim en dues cordades. Una de tres (Ricard, Dani petit, i Isabel), i per manca de cordes una de cuatre ( Jaume, Dani E., Dani G., i jo). Ells farien la Ratanplan, i nosaltres la que hi faltava. A sobre en Dani G pujant de quart al Ll1 de la que hi faltava.
La via Ratanplan, està molt ben equipada amb parabolts grocs. N'has de portar una bona pila, almenys per al primer llarg. I La que hi faltava, està equipada amb espits pintats verd, un pelet rovellets ja. A sobre el mega-crak Dani petit, mostrant-li una tècnica infalible al seu pare!
Són dues vies de grau més aviat baix, la qual cosa no vol dir fàcils, amb trossos força verticals, però amb uns bolos gegants que et permeten disfrutar de valent de l'escalada. A sobre l'Isabel al Ll2 de la Ratanplan.
Les dues vies pugen bastant a la vora l'una de l'altre, i a més pels costats et vas trobant altres espits i burils que deuen ser d'altres vies. Això et permet poder fer un canvi de via si fa falta. Per exemple si t'has de passar una clau anglesa!!!, jajaja A sobre les dues cordades.
Des de l'inici fins que comencen a perdre verticalitat ja quasi al final de la Magdalena, el grau és bastant continu, IV+ o V- en tota la via. A sobre en Jaume a la R2 de la que hi faltava.
Tant una via com l'altre són ideals per a l'iniciació a l'escalada de varis llargs, i per agafar confiança per pujar de primer. A sobre l'Isabel començant el Ll2 de la Ratanplan.
Realment trobes preses que són quasi com escalons. A sobre en Dani G. patint de valent en un pas crític en una d'aquestes preses.
I finalment, l'arribada al cim. A la foto de sobre es veu en Dani petit arribant al cim, al costat del seu pare, després d'haver demostrat una tècnica, i una valentia impressionant. Realment és un petit gran home!!!!!!!!
Aquí el grup a dalt del cim.
Té unes vistes precioses de Sant benet, Sant Jeroni, el Monestir, etc....
I la baixada la fem amb un ràpel d'una mica més de 30m des d'una anella unida a una cadena per dos espits, per l'altre cara d'on hem pujat, i després baixem per les escales de Jacob fins a trobar-nos un altre cop a peu de vies.
Una gran jornada, amb una gran companyia. Ens ho vàrem passar genial. Fins a la pròxima i recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!
Havia arribat el dia D. Més aviat el dia 3D. I vosaltres us preguntareu el per què 3D oi? Doncs perquè erem en Ricard, en Jaume, l'Isabel, jo, i 3 Danis. Quin merder. Quan algú cridava Dani!!, se sentia què, què, què!!! Però per sort també era el dia 2 M, amb M de mallons, jejejeje!!! A sobre en Ricard pujant el Ll1 de la Ratanplan.
Amb la tropa, i la nova incorporació d'un futur mega crack de l'escalada, tal i com ho va demostrar ( parlo d'en Dani petit, no us feu il.lusions els altres, eh!), varem decidir pujar a Gorros, i més concretament a la Magdalena Inferior, a fer un parell de vies que pujen paral.leles entre elles, la Ratanplan i La que hi faltava. A sobre en Jaume i en Dani E. pujant el Ll1 de la que hi faltava.
Només arribar al Monestir, ja ens va passar l'anecdota de la jornada. En Jaume, l'Isabel i jo, varem decidir de pujar amb el funicular de Sant Joan, i amb la bona fe que ens caracteritza varem agafar les motxilles de tots, perquè pugéssin més lleugers, i la sorpresa nostra va ser que al arribar a l'estació ens van dir que estava averiat!!! No vegis quin fart de correr per atrapar-los, i a més escales amunt, i carregats amb 2 motxilles cadascú!!! Tot i atrapar-los, un es va escaquejar i va pujar sense. No cal que digui com es deia oi?jejeje. A sobre el futur mega-crack Dani amb la Isabel al LL1 de la Ratanplan.
Un cop a peu de vies ens dividim en dues cordades. Una de tres (Ricard, Dani petit, i Isabel), i per manca de cordes una de cuatre ( Jaume, Dani E., Dani G., i jo). Ells farien la Ratanplan, i nosaltres la que hi faltava. A sobre en Dani G pujant de quart al Ll1 de la que hi faltava.
La via Ratanplan, està molt ben equipada amb parabolts grocs. N'has de portar una bona pila, almenys per al primer llarg. I La que hi faltava, està equipada amb espits pintats verd, un pelet rovellets ja. A sobre el mega-crak Dani petit, mostrant-li una tècnica infalible al seu pare!
Són dues vies de grau més aviat baix, la qual cosa no vol dir fàcils, amb trossos força verticals, però amb uns bolos gegants que et permeten disfrutar de valent de l'escalada. A sobre l'Isabel al Ll2 de la Ratanplan.
Les dues vies pugen bastant a la vora l'una de l'altre, i a més pels costats et vas trobant altres espits i burils que deuen ser d'altres vies. Això et permet poder fer un canvi de via si fa falta. Per exemple si t'has de passar una clau anglesa!!!, jajaja A sobre les dues cordades.
Des de l'inici fins que comencen a perdre verticalitat ja quasi al final de la Magdalena, el grau és bastant continu, IV+ o V- en tota la via. A sobre en Jaume a la R2 de la que hi faltava.
Tant una via com l'altre són ideals per a l'iniciació a l'escalada de varis llargs, i per agafar confiança per pujar de primer. A sobre l'Isabel començant el Ll2 de la Ratanplan.
Realment trobes preses que són quasi com escalons. A sobre en Dani G. patint de valent en un pas crític en una d'aquestes preses.
I finalment, l'arribada al cim. A la foto de sobre es veu en Dani petit arribant al cim, al costat del seu pare, després d'haver demostrat una tècnica, i una valentia impressionant. Realment és un petit gran home!!!!!!!!
Aquí el grup a dalt del cim.
Té unes vistes precioses de Sant benet, Sant Jeroni, el Monestir, etc....
I la baixada la fem amb un ràpel d'una mica més de 30m des d'una anella unida a una cadena per dos espits, per l'altre cara d'on hem pujat, i després baixem per les escales de Jacob fins a trobar-nos un altre cop a peu de vies.
Una gran jornada, amb una gran companyia. Ens ho vàrem passar genial. Fins a la pròxima i recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!
3 comentaris:
Albert ets l'òstia!
Avui és 26 d'Agost i és el teu aniversari!
Moltes felicitats!!!
Ara ja vas cap als 40....jejejeje!!
Segueix així i no canviis mai.
31 petons.
La teva -dona-.
no t'equivoquis, ara ja vaig cap als 32!!!! però tu em vens al darrera!! Això de que no canviï mai, t'ho recordaré cada dissabte quan arribi. Tu m'ho has demanat!jajaja
i jo sensa pendre cava ni pastis aixo sa de avisar
Publica un comentari a l'entrada