dimecres, 20 d’agost de 2008

La pique longue a la granota

Això d'estar de vacances és de collons tu!!! El dilluns 18 quedem amb en Marçal per anar a fer una matinal a Montserrat, (ja que les dones tambe fan vacances) i a la tarda teníem compromisos. La via escollida va ser la Pique Longue a la Granota. Té poquíssima aproximació, i està molt ben equipada amb parabolts, spits i algun clau, tot pintat de verd. Per arribar fins al peu de via, hem d'agafar el camí del càmping fins que trobem un indicador que posa miranda del fra garí, i agafar-lo. L'indicador no eh!!!, el camí. Llavors en pujada de ziga-zaga arribem al peu de vies , ens enfilem deu metres per una canal, i plas, ja la tenim aquí!!! Es le de les xapes pintades de verd. La via es pot començar des de la placa de sota, per la placa del Salme, que són dos llargs més, però llavors s'ha de caminar un tros fins al peu de via.
El primer llarg, ja marca la tònica de la via. Un cinquè grau bastant mantingut i molt ben equipat. En aquest llarg es passen de llarg dues reunions que ens queden a mà esquerra i que estan una al costat de l'altre. La de la nostra via queda un pèl per sobre. A la foto de sobre, en Marçal al 1er llarg. Es poden veure també les dues reunions.
El segon llarg, fa una mica de flanqueig per esquivar una llastra amb la roca feta pols, i segueix recte amunt. Des de la R1 es veu la R2. A sota en Marçal passant pel costat de la llastra.
El tercer llarg segueix recte amunt fins a trobar un pas molt encaixonat. Hi ha una fletxa pintada de verd a l'entrada. Allà als que ens agraden els peus de porc i la cansalada passem justos de veritat. Un cop passat l'estrenyiment, fem reunió en un arbre. Aquí les cordes freguen una mica.
I aquí venen els passos més durs de la via. Es un llarg d'uns 8 o 10 metres amb 3 spits, força vertical. Al llibre de Montserrat Vertiente Norte, li posen un cinquè, però creiem que en comparació amb la graduació de cinquens i dificultat que va mantinguen la via, com a mínim és 5+. A sota en Marçal passat el tram. Cal dir que aquest tram es pot esquivar totalment si caminem una mica cap a la dreta.
Llavors aquí, varem caminar una mica per sobre l'aresta fins a l'esperó que ens queda just al davant, on vam fer una nova reunió. Aquest llarg és per nosaltres el més maco de la via. Força vertical, i amb molt d'ambient. Això sí, la reunió, una mica xunga. A sota en marçal a l'ultim llarg
Des d'aquí hi ha unes vistes impressionants de sant Benet, del monestir,
i de Gorros.

Per baixar varem rapelar la via. Ho varem fer en tres ràpels. En definitiva, una via recomanable per anar a disfrutar un matí, molt ben equipada, amb molt bones vistes i molt poca aproximació.
Ahh!!! i sobretot passeu per l'ombra!!!!!!!!

1 comentari:

Nielet ha dit...

Això és un altre comentari.