El divendres teniem el matí lliure, és lo que té estar de vacances, i amb la tropa varem quedar per anar a fer una mica d'esportiva, per activar els musculs, ja que feia dies que no escalavem, jajaja!!! Erem en Dani, l'Isabel, en Ricard, en Siscu, la Kimba i jo.
La zona escollida va ser la de Banyadores, i el sector Amazònia. Pensàvem que ens rostiriem, però el cel estava força tapadot, i tot i la xafagor que feia, varem estar prou bé.
Com que portavem dues cordes, allò era un no parar. Al final varem fer 7 vies.
En aquest sector vàrem poder tastar des de la més pura adherència típica de la zona, a vies de petits desploms, vies estil bavaresa, i vies amb passos de bidits d'aquells que et fan patir de valent.
Les vies que varem fer més o menys per ordre varen ser: Raquel i Mireia (4a), Ondina (5b), Martí o Martina (5c), De la vespino (6a+), El fanàtic de l'Hospi (6a+), RIP (6a), Bi guote mai fren (6a/6a+).
La més dura per nosaltres, la ultima, Bi guote mai fren ( el nom mola que t'hi cagues!!!), que té un parell de passos de bidit al sortir d'un desplomet, que no vegis.
Totes les vies estan molt ben assegurades, tot i que hi ha algun parabolt que es pot descollar amb als dits. Va de collons portar sempre una clau anglesa!!!!
I després també recordar, que si de petit et menjaves forces petit suís, ara de gran ja no pateixes ni una cuarta part a segons quins passos. A més d'un ens faltava no un petit suís, sino que ben be un danup!!!!
I que qui és la Kimba, doncs la que menys va patir!!! Ella ben fresqueta a l'ombra va estar de collons!
Salut i tibamenta, i sobretot, recordeu sempre a passar per l'ombra!!!!!!!!!
El divendres teniem el matí lliure, és lo que té estar de vacances, i amb la tropa varem quedar per anar a fer una mica d'esportiva, per activar els musculs, ja que feia dies que no escalavem, jajaja!!! Erem en Dani, l'Isabel, en Ricard, en Siscu, la Kimba i jo.
La zona escollida va ser la de Banyadores, i el sector Amazònia. Pensàvem que ens rostiriem, però el cel estava força tapadot, i tot i la xafagor que feia, varem estar prou bé.
Com que portavem dues cordes, allò era un no parar. Al final varem fer 7 vies.
En aquest sector vàrem poder tastar des de la més pura adherència típica de la zona, a vies de petits desploms, vies estil bavaresa, i vies amb passos de bidits d'aquells que et fan patir de valent.
Les vies que varem fer més o menys per ordre varen ser: Raquel i Mireia (4a), Ondina (5b), Martí o Martina (5c), De la vespino (6a+), El fanàtic de l'Hospi (6a+), RIP (6a), Bi guote mai fren (6a/6a+).
La més dura per nosaltres, la ultima, Bi guote mai fren ( el nom mola que t'hi cagues!!!), que té un parell de passos de bidit al sortir d'un desplomet, que no vegis.
Totes les vies estan molt ben assegurades, tot i que hi ha algun parabolt que es pot descollar amb als dits. Va de collons portar sempre una clau anglesa!!!!
I després també recordar, que si de petit et menjaves forces petit suís, ara de gran ja no pateixes ni una cuarta part a segons quins passos. A més d'un ens faltava no un petit suís, sino que ben be un danup!!!!
I que qui és la Kimba, doncs la que menys va patir!!! Ella ben fresqueta a l'ombra va estar de collons!
Salut i tibamenta, i sobretot, recordeu sempre a passar per l'ombra!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada