dimarts, 29 de juliol de 2008

Dissabte passat, va ser una jornada tota estranya. Vàrem quedar amb la colla per anar al Montseny, uns fariem la via itzi, i els altres la terra incògnita. Erem en Josep, en Ricard, en Ramon, en Joan i jo. Amb en Joan haviem de ser a casa aviat per motius familiars, de que si no ni hauràn!!!! I vàrem decidir de no jugarnos-la i fer cas, i per això vam decidir d'anar a fer la via itzi, i els altres, la terra incògnita. Vàrem esmorzar a Vallgorguina, a ca la Lola (gran esmorzar amb allioli que ti cagues!!), i un cop ben farts cap a Santa Fe falta gent!!!
L'aproximació fins a peu de paret es fa per un corriol que puja pel costat dret d'un torrent, amb una pendent bastant pronunciada. Es travessen un parell de camins, i llavors tartera amunt fins a peu de paret. Fins aquí vam anar junts, ja que la seva via comença més a la dreta, i amb una despedida molt emotiva ( tots bufàvem que no vegis) amb en Joan anem de cara a la feina. A peu de via ens trobem dos nois que anaven a fer l'Airun, però no savíen que algú va treure els parabolts que havia posat l'equipador. Només portàven cintes express, i vam decidir de fer la itzi tots quatre reunint-nos a cada reunió per començar el següent llarg amb tot el material. Eren en Pere, i l'Ian, i són de l'Esquirol. Molt bona gent.



La via segueix una aresta que puja fins a l'avantcim de Les Agudes. Jo ja la vaig fer l'any passat amb en Lluis, i per això vam arribar directes a peu de via, ja que sinó et pots liar una mica amb un espits que hi ha una mica abans. Es una via ideal per iniciar-se en l'escalada clàssica, ja que els catxarros entren per tot arreu, i la dificultat no passa de IV+, tret d'algun resaltet al segon llarg on ja hi trobem tre claus.

La via està bastant desequipada tret dels passets més finets, on trobem alun clau, o algun espit. Les reunions estan equipades amb un sol espit, i totes s'han de reforçar, menys la tercera que si portem una cinta una mica llarga la podem ajuntar amb un altre espit que està un xic separat. Totes són molt còmodes. A partir de la tercera reunió es pot pujar grimpant fins a trobar el camí que puja pels castellets, fins al cim de Les Agudes

El descens el vam fer per la ruta normal que puja a Les Agudes des de la carretera. Està totalment marcat amb pintura vermella, i a mig camí trobem la font Martina, on hi rajava una aigua fresca i bona de collons!!En definitiva, una petita gran jornada!!!!Ah, i molts records cap a la gent de l'Esquirol!!!!