dijous, 18 de febrer de 2016

Via Cabaret Galàctic a la Roca dels Arcs

Després de no haver escalat el cap de setmana passat per compromisos i activitats alternatives quedem amb en Ricard per anar cap a la província de Lleida per fer alguna via amb entitat. Jo proposo Oliana, Àger,... Vilanova de Meià. Sempre que algú deixa anar el nom d'aquest indret és fa difícil no anar-hi a parar... De camí cap allà a partir d'Igualada ens acompanya la pluja fins a Artesa però el Meteoblue diu que sortirà el sol cap a les vuit o les nou. Ja a Can Cirera ens hem d'esperar perquè hi ha una taula grossa de caçadors. Els senglars poden estar tranquils, amb el que han mamat no crec que en cacin gaires...


                                 

Amb el temps que fa només som 5 o 6 cordades a la paret però tot i així en coincidim dues a peu de la Cabaret Galàctic. Sap greu però hem arribat primer... El dia s'ha anat arreglant, el sol escalfa i escalem amb màniga curta.


                              

Com sempre en Ricard encara el primer llarg i també com sempre a la Roca dels Arcs els primers metres ja et foten a puesto. Regletes i passos d'adherència i de seguida a la reunió. La segona tirada és potser la més fàcil de la via, però les assegurances no es toquen i el flanqueig no es pot protegir.

       

El tercer llarg el més difícil penso, sobretot pel compromís. Hi ha un parell d'aquests punts típics on un cop avances ja no pots tirar enrere, els braços se't comencen a embutir i encara falten metres pel parabolt (si és que el veus...). El quart llarg també és malparit, sobretot pel diedre a equipar, escàs de preses i on et jugues una hòstia de campionat.


                                    

El cinquè i el sisè llargs són espectaculars, d'escalada franca de placa i desploms, aquests amb mooolt bona presa, i seguint amb la tònica d'estalvi d'inox... 

Ja només ens falten els llargs de sortida, però no val a badar... el el vuitè que és un marge de 6 o 7 metres que marquen de 6b faig un petit vol sense més conseqüències i decidim sortir per una via del costat (La Taca del Romesco suposo) que almenys té més assegurances. Arribem al cim amb quatre gotes que no arriben mes enllà.



         

La via és boníssima i del tot recomanable, amb roca excel·lent gairebé a tot arreu, i exigent física i mentalment. Això si, no us refieu de les graduacions, de fet si ja coneixeu Vilanova no ho fareu... 


                                   


Apa, salut i fins a la pròxima!!
 
 
 

 

2 comentaris:

josep estruch ha dit...

Felicitats companys per l'activitat,
Per mi és una de les millors de Vilanova

J. Estruch

Ricard de Mataró ha dit...

Que tal Josep, sense cap mena de dubte de les més xules, de les que et deixen
ben satisfet.