Aquest estiu amb la Cristina hem pogut marxar uns dies als Alps. Sense saber ben bé quines activitats fer-hi marxem cap a Chamonix. El primer dia la meteo no pinta massa bé. Ben d'hora ens presentem a la llibreria i mirant aquí i allà per les guíes de la zona, i veient que avui no toca anar gaire a l'aventura pel temps, descobrim un sector a una hora d'aproximació caminant des de Tré-le-Champ, a prop del Col des Montets, accessible amb cotxe, i per no fer gasto amb cap telefèric!
Les Cheserys és un sector orientat al sud, amb unes vistes espectaculars del massís del Montblanc. Hi predomina l'escalada d'adherència en plaques, fisures i diedres, i amb una alçada que no arriba als 200 metres. Hi trobem un bon munt de vies amb un grau mig (al lloro amb els 5 dels francesos que van més forts que el pebre!!! ;-)) de dificultat i de diferents llargs i equipades per a fer només amb un grapat de cintes exprés. Així que amb el cel ben gris, fem foto a quatre vies d'un llibre i cap allà anem!!
Arribem a peu de vies amb una bona suada després de 3/4 d'hora de forta pujada, i carregats com mules de tot per si de cas, ja que tot això que posem ara aquí d'informació, allà no en teníem ni idea. Hi ha un munt de cordades a la paret, i no sabem on posar-nos. Finalment, mirant les fotos que portàvem veièm un parabolt, en un pany que s'assembla a la foto de la ressenya que portem, així que Bingo!! farem la via Douce Renaissence, per anar practicant en adherència i a la ressenya li posa màxim 5a obligat. Doncs evidentment que no ens varem posar a la que ens pensàvem sinó que a una de més nova que està a la seva dreta i no ressenyada a cap de les guies de la zona. La foto de sota és trobada per internet intentant quadrar per on varem passar i la poca informació que en tenim.
Varem empalmar els dos primers llargs, sortint uns pocs metres en ensamble, i la resta un per un. Els dos de dalt són molt bons, verticals, amb canto i una bavaresa de somni. A la R3 varem veure que anavem per una via no ressenyada i encara ens va picar més el "gussanillu" de continuar-la veient aquells murs tant verticals
A l'últim llarg evidentment sens posa a ploure cosa que almenys ens fa buidar algo de la motxilla, friends i impermeable, i a anar més per feina. Arribem a la última R, i amb dos ràpels llarguíssims arribant amb el xiclet de la corda en els dos, ens plantem a terra
A peu de via ens trobem amb aquest element que porta molt millor que nosaltres això de l'adherència!! collons com s'enfilen per aquestes parets!!
Així que si mai esteu per allà, i no sabeu què fer... no per anar-hi expressament amb la de muntanyes i viots que hi ha per la zona, però si per a aprofitar un mig dia, o si hi ha la meteo dubtosa, o simplement per si us ve de gust. Una via per a disfrutar-hi prou, especialment als dos últims llargs. Segurament n'hi ha de iguals o més bones que aquesta per allà.
Apa!!! salut i fins a la pròxima!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada