Via GEEB a La Cadireta del Diable

Dies enrera ens n'anem a Montserrat a fer alguna vieta amb en Toni, la Cristina i un servidor. La GEEB a la Cadireta del Diable era d'aquelles vies que feia molt que estava a la llista, i potser la seva llunyanía d'arreu més conegut, o la por del que ens hi trobaríem, mai la feia l'escollida.

Avui en dia per internet podem trobar molta informació de moltes vies, i segons qui l'escriu doncs un ja es pot mig imaginar si hi apretarem més o menys el foradet del culet. Aquest cop va ser diferent, decisió d'última hora i només amb la foto del llibre de Sant Benet.

Tan va ser així, que per arribar a peu de via ja hi varem arribar obrin traça per on no toca, com ja ens és de costum últimament...

Anem al lio... Un cop a peu de via, ja veiem que avui ens fotem a un bon viot. La primera tirada és un diedre molt mantingut, amb bona roca si t'agafes on toca i anant amb un xic de tacte (com a la resta de la via....). Anem trobant algun pitó de tant en tant, i hi posem friends prou al gust, ja que la fisura ho permet prou bé. Un xic abans de la R1 hi trobem l'únic parabolt de la tirada, que casi ens saltem per mirar cap a l'altre costat d'on estava, i estar mig tapat per la vegetació. La via està restaurada  alternant equipament antic amb parabolts.

La segona tirada comença similar a la primera, amb roca a controlar, i puja en tendència a la dreta per anar a buscar una altra fisura que neix al costat. Al flanqueig hi trobem algun parabolt per assegurar el tram de placa i de seguida ens plantem a la R2 just a sobre d'un arbre ben visible a mitja fisura.

La tercera tirada segueix fisura amunt amb uns passos amb més dificultat que tot i estar protegits amb un parell de parabolts, s'hi ha de fotre alguna bona tibada entre ells. D'aquí ens plantem a la R3 resseguint la placa ja tombada uns metres més amunt. 

Direm que en aquest punt, hi puja ben propera una línia de parabolts nous que ja hem vist que comença a la placa de l'esquerra de l'inici de la via GEEB. N'hem buscat informació i no n'hem trobat per enlloc, i a la guia no hi surt. Si algú en sap algo i ho vol comentar, ja sabeu...

La cuarta tirada puja ben vertical per l'esperó, amb un pati de pebrots, fins al peu del sostre. Aquí es puja en artificial gran part del llarg, tot i que hi ha alguna sortida amb lliure finet prou obligada entre assegurances i alguna que altre un xic llarga.

En aquesta tirada veurem un veritable museu d'assegurances antigues, alternades amb parabolts. Aquesta tirada abans de la restauració havia de fer molta por!!

N'hi ha forces on hi has de fer el pas d'artificial si no tens el grau per fer-ho en lliure, i donen un iuiu que no vegis, però totes ens han ben aguantat. Per treure's el barret davant dels primers aventurers que van pujar per aquí i dels medis amb els que ho deuríen poder fer.

Un cop a sota el sostre, ens decidim de sortir per la dreta evitant el sostre. Està claríssim que lo nostre no és l'artificial, i a més fot un vent i un airet fred que no convida ni a provar-ho (excuses!!!! jejejeje). 

Així que tirem a la dreta, i fem reunió a una alzina en un molt bon replà per encarar aquesta fisura mig desplomada i encabronada que ens queda per arribar el cim. Va quedar claríssim que ni els sostres ni aquest tipu de fisures d'empotrament no són lo nostre, i la feina va ser nostra entrar-hi i fer cim. Ara, que ens hi varem fotre un bon fart de riure amb els intents!!! Finalment ho varem assolir fent el primer pas d'ombros de la nostra vida!!

D'aquí, unes grimpades, un parell de ràpels petits, cap al coll de la Mòmia i avall que fa baixada!! En definitiva, una via guapíssima, exigent, i que ens va fer apretar a cada llarg!!

Salut i fins a la pròxima!!!