Dies enrera amb en Toni ens les arreglem per poder marxar i anar a fer alguna vieta. Fa un munt que no escalo a Montserrat, i quan estàs mig enamorat d'aquesta muntanya, doncs es troba a faltar. Ell em comenta que mai ha estat a Agulles, així que cap allà falta gent. Decidim d'anar a una via que tenia a la llista des de fa temps, la Atardeceres a la Bessona Superior.
Aproximació guapa, per aquestes canals que mica a mica anem coneixen, tot i que sempre ens hi acabem perdent... jajajaja. Tot i que està mig ennuvolat, arribem ben amarats a peu de via.
De la via direm que ens ha agradat prou en general. S'hi ha d'escalar, de l'estil de les clàssiques arestes brucs, que tan molen i que tan atents ens fan anar, tot i que a l'últim llarg hi ha un tram vertical que superem en artificial i on per xapar la primera assegurança et jugues el "pinyu" tonto del dia.
Totalment equipada, i amb bona roca, ens fa disfrutar d'aquesta meravellosa zona de la muntanya màgica de Montserrat, on per primera vegada, almenys que recordi, hi estem totalment sols!!!!!! Ni un crit, i ningú escalant per enlloc!!!!
Un cop al cim, ens apalenquem una estona, gaudim del moment, i amb un parell de ràpels, ens plantem al collet amb l'agulla de l'Arbret, i cap al bar a fer l'entrepà, que allà tampoc hi estarem gens malament, i bé que ens l'hem guanyat!!!
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!
1 comentari:
Enhorabona, una via que no deixa indiferent! excursions als priemrs llargs i pedalada al darrer amb galeta si es cau abans de xapar la primera assegurança!
Publica un comentari a l'entrada