dilluns, 18 de juny del 2012

Via Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida

Després d'una setmana una mica esbojarrada alhora de fer previsions d'activitats muntanyenques, finalment dissabte quedem en Josep, en Ramon, en Marçal, en Ricard i un servidor per anar a Montserrat. La zona estava mig escollida pels companys, la paret de Sant Jeroni, i amb una ultima trucada cap al tard de divendres  ens fa agafar força material per si de cas....



En Marçal. en Josep, i en Ramon marxen cap a la paret de Sant Jeroni, ja ens explicaran les peripècies viscudes.... i en Ricard i jo, anem cap a la Roca d'en Sanhida, on tenim ganes de probar l'Homo Montserratinus. 



A sota hem dibuixat el recorregut de la via amb les reunions corresponents, i la linia de ràpels de descens, i a sobre doncs la ressenya del llibre del descobridor d'aquest viot amb els seus graus proposats.



Es tracta d'una via on només trobarem expansions a les reunions. Totes elles amb un parell d'espits i un parabolt, menys la R1 amb dos parabolts , i la R5 amb dos parabolts i dos espits. La resta de via, amb algun pitó, i algun tac de fusta.



El seu recorregut, permet l'autoprotecció prou bé a base de friends o tascons, tot i que molts cops no on voldríes, o de la manera que voldríes, i l'equipament existent doncs no dona la suficient confiaça com per provar la seva eficacia.



¨La nostra opinió és que és una via força dura en tots els aspectes, però que llarg a llarg et deixa més bon regust fins arribar a l'últim, on millor portar un mocador per anar-nos eixugant les babes mentre el pujem.



Via molt vertical de l'inici a la fi amb només un tram una mica rostoll per anar a buscar aquesta ultima tirada, però que ni molt menys desmereix anar a fer la via.



La roca és dubtosa en general, amb algun tram prou trencada com per anar amb el cul ben apretadet. Al Ll4, el company que assegura des de la R3, ha d'anar molt en compte alhora de rebre alguna pedregada mentre puja el company, ja que està a ben bé a la vertical. En vanvi, l'última tirada, la roca fa un tomb, roca perfecte. Sembla que sigui el premi per haver superat els primers cinc llargs.



Pel que fa a la dificultat, i sense voler entrar en cap mena de discusió, doncs l'hem trobat desfassadíssim. Tots els llargs són difícils, i s'hi ha de donar la talla. En aquesta via, no hem sabut trobar cap diferència entre un IV+ i un 6a... Així que a apretar el culet a cada llarg i amunt!!!!!



I és que quina diferència hi pot haver entre un 6a (a priori...) amb roca mig bona i que es deixa proteigir força bé, i un IV+ ( a priori) amb la roca trencadíssima i que no es deixa protegir amb un bon troç? A quin dels dos trams treballa més la força d'apretament de foradet del cul per a no fer-nos cacona? Aquí l'eterna discusió... Ho sentim però algú ho havía de dir....



Tots els llargs són guapos i s'hi ha d'apretar un munt, però els llargs estrella de la via són el segon, que supera l'impresionant sostre, amb uns passos guapíssims sobre la fisura invertida i amb els peus mig en adherència, que ens fan posar les forces a lloc, i especialment l'últim.



De la darrera tirada, doncs ens quedem sense paraules per poder mig esplicar el que varem veure. Simplement "Brutal"!!!! "Lu màxim" que qualsevol escalador pot imaginar!! Quin llarg... Podríem dir que és el millor llarg que he escalat fins ara en la meva curta vida d'escalador, sense desmerèixer els de la CADE al Centenar, l'Esperó Ribas al Bastó del Frare, The Wall a l'Elefant, Esperó Màgic a la Prenyada... i tants d'altres que en el seu moment tant hi varem gaudir. Però és que aquest és... és per anar-hi un altre cop!!!!!!



Placa vertical i supermantinguda, fisurada de dalt a baix, amb l'esquerda justa perquè t'hi entrin els dits. Totalment neta d'equipament tret d'un parell d pitons que ajuden a protegir el ressalt inicial de la tirada. A partir d'aquí, "no ase falta desir nada mas"!! Si voleu un briconsell... porteu molts friends!!!!!!



En aquest parell d'imatges es pot veure el tipus d'equipament que anem trobant al llarg de la via. Tot i que els pitons estan en perfecte estat, algun sembla nou i tot, els tacs i alguna baga fan mitja por...



La tercera tirada també és força interessant, per no dir malparideta... Aquí un friend del pal Camalot 4  o així ens hauría anat de perles per a no forçar tant el culet...



De material, nosaltres varem portar un parell de jocs d'aliens,  de camalots fins al 3, tascons, bagues per savines, cintes exprés, i reunions. A tots els llargs hi varem posar de tot i de tota mida, però varem trobar en falta l'esmentat Camalot 4 per un tram del Ll3.



El descens el fem amb tres ràpels fins a la base de la paret, per unes instal.lacions que es veuen noves de trinca.



Si nosaltres posessim estrelles a totes les vies que fem, i el màxim en fóssin cinc, a aquesta via n'hi posaríem sis... Una via més que recomanable, però s'hi ha d'anar bé de forces i de coco. Només que felicitar a l'aperturista per regalar-nos itineraris com aquest. No en va, en una entrevista que li fa en Picazo a la revista Desnivel, li pregunta quina és la seva via preferida, i ell primerament responent-li que li és impossible donar un llistat de preferències, li respon que la Homo Montserratinus és una via que sempre porta en el pensament i que repeteix de tant en tant.



Mentre feiem els ràpels, ens varem adonar d'unes noves vies que pujen per la paret. Buscant informació ( excusa per anar a repetir l'ultima tirada sense tornar a patir els llargs inicials..) hem trobat que dues són de l'Hita, però que n'hi ha una altra que puja a l'esquerra amb forces parabolts de la que no n'hem sabut trobar informació. Si algú en sap algo.....



En definitiva... que ja tenim el títol d'Homo`s Montserratinus!!!!!! A partir d'ara potser ja ens deixen aparcar gratuitament a l'aparcament del Monestir, no?

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

15 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei enhorabona, quin troç de via, cada dia esteu més forts.

Jaumegrimp ha dit...

Es veu que vau "disfrutar" la via, em suaven le smans llegint-ne la piulada, enhorabona Bous Montserratinus!!

Mingo ha dit...

MOltes felicitats, Albert estas fet un màquina, del Ricard no en dic res perquè ell menja apart.
Respecte al que preguntes, jo ho tinc clarissim prefereixo un 6a o 6b amb parabolts que un IV+, amb roca dubtosa i sense possibilitat d'assegurar-te.
Salut machines

laura pi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
The Jose ha dit...

Ueee, felicidades!
Esta vía es una joyita

laura pi ha dit...

Bon relat i millor via, felicitats companys! Us esteu fent grans com escaladors, amb raó reclameu el títol d'homus montserratinus, aquest cop us l'heu guanyat!

llembresku ha dit...

Ei companys!!!!!
Joan, si noi... troç de via!! i no és que estiguem més forts, és que esmorzem bé abans d'anar escalar... jejeje
Jaume, si que la varem disfrutar, i un cop a terra ja ni t'explico!!!
Mingo, en Ricard és un dels meus profes. El dia que em posa un exàmen, si no aprovo després m'ho sento a dir...així que he d'intentar anar a l'exàmen després d'haver estudiat molt!!!
The Jose, quan vaig veure la vostra piada vaig saber que no tardaríem a anar-hi. Vaya cracks los Puretas!!
i Josep i Laura, el relat no és res en comparació amb la via!! Suposo que cadascú fa el que pot per a disfrutar al màxim de l'esport que li agrada. A nosaltres ens agrada escalar, i doncs mica a mica anem mirant d'entrar a vies que anteriorment no eren res més que somnis.
I no tireu tants piropos que després les dones s'emprenyen i no ens deixaran sortir el dissabte vinent. A més, nosaltres per si una cosa destaquem, és per guapos, i no com a bons escaladors....
Salut!!!!

Marc Vilaplana Traveria ha dit...

Enhorabona nanuuus!!
Ja m'havien parlat mooolt be d'aquesta via i... amb aquest post encara me n'han vingut més ganes!!!

Vinga doncs a per la següent!! Bones escalades!!

Glòria ha dit...

Fa moooolt bona pinta aquesta via!!
Apuntada a la llista.
Salut i a gaudir!

llembresku ha dit...

Ei molt bones!
Marc i Glòria, que amb lo forts que aneu no teniu excusa per a no fer-hi una visita... De segur que us agradarà. A veure si ens tornem a veure aviat, que aquests osonencs sou tremendus!!!!!!!!!! Salut!!!

albert56 ha dit...

Hola Albert, aquesta via de l'esquerra, la vam obrir l'any passat, pensant que sortiria una via de grau assequible, però ja al primer llarg vam veure que era més difícil del que preveiem. La via esta pràcticament acabada a falta de ficar alguna xapa als últims parabolts on només hi ha l'esparrac amb un cordino. El grau obligat potser sigui 5+ Ae però amb aquest grau es convertix amb una pedalada sense cap interès. Tindrem d'acotar el grau llarg per llarg. Ara mirarem de deixar-la del tot acabada i una mica més polida, però la via molt a pesar nostre no serà cap cosa de l'altre món

Eduard ha dit...

La vam repetir ahir a la tarda... Boníssima!!!!

Ara, això que comentes del Camalot del #4 pel tercer llarg, millor un #5, ja que nosaltres portàvem el #4 i queda bastant pillat pels pèls :)

Apa salut i bones escalades!!

llembresku ha dit...

Ei Albert!! a veure quan la tingueu acabada i graduada, que només per fer una visita a aquest racó tan acollidor de segur que ja valdrà la pena, salut !!!

llembresku ha dit...

Molt bones Eduard!! Sí que és bona la via, sí.... Ara a veure la piada que en feu, que com sempre segur que serà de referència... I gràcies per l'aclariment del friend!!! Nosaltres hi vam passar amb un del 3 que ni emb els pèls s'aguantava!!!! quin cangueli vam passar-hi en aquell tram...salut!!!!!

joan ha dit...

totalment d'acord tio!! avui quan feia el 5e. llarg pensava amb la teva piada. apretament de cul màxim en un "teòricament" IV tot i q fàcil, està trencat de collons !!! Ah, i el tercer llarg sense camalot del 4 o del 5 tb és cagada màxima directament !! brrf tela ;)