dimarts, 19 de juny de 2012

Intent a la Tim i via Nubiola-Torres de la paret de Sant Jeroni

Així doncs, un cop arribem a la cruïlla de la Font de la Llum, ens separem amb en Josep, en Ramon, i en Marçal. Ells mateixos ens expliquen les experiències viscudes...


En Josep, en Ramon i jo ens dirigim cap a la paret de Sant Jeroni. La via escollida, la Tim, que recorre l’interior de la gran xemeneia d’aquesta paret. 




L’aproximació fins a peu de via és llarga i al final una mica perdedor, doncs cap al final s’ha de seguir el que sembla ser un corriol.




Un cop a peu de via, la visió d’aquesta gran xemeneia impressiona bastant. Comencem a escalar. Fem els dos primers llargs, en els quals hi trobem potser un parell de burils per llarg, i completem la protecció amb aliens. 




Quan estem a punt de començar el tercer llarg, com que no sabem exactament per on continua la via, ja que la xemeneia és bastant profunda, al no veure cap tipus d’assegurança, i no portar friends grossos per protegir-nos, decidim baixar, consultar-ho amb la guia i tornar-hi més endavant i amb més material.




Per no haver de desfer tot el camí, com que al costat hi tenim una altra de les xemeneies que solquen aquesta paret, decidim que ens hi posarem, per tal de sortir pel cim de Sant Jeroni.



Un cop a casa sabrem que hem fet la Nubiola-Torres, i no la Torres-Nubiola com ens pensàvem.



Aquesta xemeneia consta de dos llargs. El primer una mica més senzill, però amb trams amb la roca relliscosa. En el segon llarg és on hi hem d’apretar de valent, tota l’estona amb tècnica d’oposició i completament vertical, amb una sortida increïble en tècnica de diedre amb un ambient fantàstic. 




A continuació, un petit mur d’uns vuit metres bastant finet i sense assegurances, i un tram d’aresta senzilla és el que ens queda per arribar al cim del punt culminant de Montserrat.




Només dir que tot i que a les ressenyes el grau sembla assequible, recomanem anar-hi sobrats, doncs en tots els llargs, tant de la Tim com de la Nubiola-Torres s’hi ha d’apretar, i a més si tenim en compte que els llargs estan  pràcticament desequipats i les reunions no són fàcils de trobar. 




Unes vies increïblement espectaculars en un entorn magnífic de Montserrat.




Apa gent, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!


2 comentaris:

Anònim ha dit...

iepa! Per la TIM no fan falta trastus massa grans. Diria que amb el 2 màxim vas de perles. Hi ha una reunió intermitja de dos burils que et pots estalviar i tirar endavant fins on la xemeneia s'eixampla. Un cop allà ja hi ha més seguros fins els passos finals on hi ha un spit i tot! Torneu-hi que val molt la pena l'ambient del 3r llarg!
Enhorabona Albert per la Homus Montserratinus! Com bé dius només per la fissura final ja compensa la visita i la roca dubtosa d'algun tram!

Marsi

Susi Fisio ha dit...

He, he, he... Digueli Tim, Nubiola o Torres... Impressiona meditar com apretaven aquesta gent quan obrien primeres ximeneas o fisures ara ja fa un temps... hehehe!!! Amb tot, cal reconeixer que Cualsevol Nom d'aquests, a Montserrat és garantia de explèndida via! jejej
Vinga, I ara, a celebrar-ho al foc d'una bona ximenea!!! descansant i bebent, rustint unas bona Verdura a la brasa!! :)