diumenge, 3 de juny de 2012

A Vilanova de Meià amb els companys de la Unió excursionista de Vic

El passat cap de setmana, serà un d'aquests difícils d'oblidar. Ens posem en contacte amb en Roger a mitja setmana, com fem sovint, i em comenta la possibilitat d'anar al curs d'iniciació a  l'escalada tan de nivell 1, com  de 2, que organitza l'entitat a la que ell pertany, la Unió excursionista de Vic.



Com no, m'hi apunto ràpid, i un cop confirmat, només cal esperar a dissabte. Els nervis van fent acte de presència mica a mica. Només conèixo en Roger, i en Jaume, i segons diuen serem un bon grapat de gent.



Ens trobem a les 7 del matí, i amb les degudes presentacions, agafem els cotxes i cap a Vilanova de Meià falta gent. Cinc minuts després, no recordo el nom de ningú...



Un cop a Vilanova, ens repartim. En Pep amb en Marc marxen amb la colla de nivel 1, i en Jaume, en Roger i un servidor, amb els de 2. Estarem prous propers tot i que no ens veurem fins a l'acabar el dia.



Anem al Contrafort de la Roca dels Arcs, i allà practiquem les maniobres a realitzar en l'ascenció de vies equipades de més d'un llarg, conjuntament amb el descens de la mateixa mitjançant el ràpel.



En Jaume es posa amb en Carles i en Siscu, i en Roger i jo, amb en Jordi. Durant el matí, pujem i baixem un parell de vies de dos i tres llargs, amb el repàs de totes les maniobres que l'ascenció demana.



Anem a menjar algo a la cova que hi ha situada al bellmig del contrafort, on per primera vegada reposem una mica del sol. I és que durant tot el matí ens ha acompanyat rostint-nos el clatell.



Un cop a la cova, ens posem a practicar l'escalada artificial, a un parell de vies equipades que hi ha. Allà ens adonem que aquest tipus d'escalada demana un equilibri més apurat conjuntament amb la força adecuada, si és que no volem patir més del compte...



Una experiència més que positiva per els que no practiquem gaire aquest tipus d'escalada, i que amb l'estona ens va despertant el cuquet per a tornar a practicar-la.



Donem per finalitzada la jornada, el día ens ha passat volant. Ara toca recuperar forces amb un bon sopar al poble, una bona sobretaula, i un bon vivac a l'Ermita, només estorbada per uns sorollosos francesos que amb poca estona deurien despertar a mig campament.



Ens despertem diumenge amb el cel ben tapat. Esmorzar de rigor, i la decisió està presa. Avui tots farem una via llarga.



En Jaume, i en Roger, marxen cap a la paret de Zaratrusta, amb els companys de nivell 2, a fer la via Caipirinha.



En Pep, en Marc, i jo ens n'anem cap a la Roca dels Arcs, on en Pep amb un parell de companys es posarà a la Camel, i en Marc i jo, amb quatre companys més i fent dues cordades ens n'anem a la Necronomicon. Disculpeu si no poso els noms, però tinc la neurona de la memòria xunga.



Tan els uns com els altres anem pujant xino-xano, gaudint de les vies i de la companyia.



Un cop al cim, ens esperem i baixem plegats comentant les típiques "batalletes" viscudes cadascú. I és que aquests moments, també formen part de l'escalada...



Ens reunim amb els companys que ja han tornat de la Caipirinha, i com no, acabem la jornada al bar amb una cerveseta ben fresqueta, que bé que ens l'hem guanyat!!



Ara només queda el retorn amb el cotxe, i valorar els moments viscuts.



Tots plegats hem après un munt de coses. Hem après a ajudar-nos, a escoltar-nos, a veure les coses de diferents maneres, però sobretot, a disfrutar fent el que a tots plegats més ens agradada, que és escalar amb bona companyía.



Un cop a Vic, el que no agrada tan, la despedida, però serà fins divendres, ja que decidim de tornar-nos a trobar per a fer un sopar tots junts.



I dit i fet, divendres ens tornem a reunir. Un soparet amb força teca al local de la Unió, i passem les fotos del cap de setmana tot comentant la jugada.



Ara sí que això s'acaba. Toca despedir-nos. Ha estat una experiència guapíssima. Amb molts d'ells és possible que no ens tornem a veure mai més si no és per casualitat, però tot i no recordar els noms, sempre els tindré dins la meva ment.



Espero que els companys també hagin gaudit del cap de setmana tan com ho he fet jo amb ells, i que continuin practicant l'escalada amb l'estima i el respecte que ho fem nosaltres.



Companys, molts records a tothom, i fins sempre!!!!!!!!!!!!



Salut!!!!!!!!!!!!