Via integral Puerta de la Roca + nova via "Segur que és per aquí?" a la Plantació

Aquest dissabte ens trobem amb en Ricard per anar a fer una via que ja ens voltava pel cap des de fa dies. Per sorpresa nostra, coincidim al bar amb en Josep i la Tere, que marxen a fer la Teresina, i esmorzem plegats fent-la petar una estona. Un cop ben tips, amb en Ricard, agafem el camí del Clot de la Mònica i cap a la Plantació falta gent. La intenció es posar-nos a la integral Puerta de la Roca.

Només hi hem estat un cop a la Plantació, i per intuïció, arribem a peu de via. Tal i com havíem llegit el peu de via era brut,  i la roca, plena de molsa doncs no es veu massa bona, però segur que més amunt millora... Tampoc veiem cap assegurança, però com havíem llegit que n'hi ha poques... Res,  que ens hi fotem i anar fent metres anem veient que la via no es repeteix massa, per no dir gens... Posem algun friend, i seguim... portem cap a una trentena de metres i res... collons, em sembla que l'hem liat.... arribem a un ressalt vertical, posem un friend que queda mig bé, i amb un cop de gas ens posem al cim de l'agulla que queda just a sota de la Roca de Sant Martí, (just on comença la integral Puerta de la Roca) amb una sola tirada d'uns 40-45 metres amb una dificultat força mantinguda d'entre el IV/IV+, amb uns possibles passos de V a l'últim ressalt.... sense comentaris. Hem obert la nostra primera via "clean" que en diuen, només amb algun friend, i fent la reunió cimera a una savina. Aquesta via la bategem amb el nom " Segur que és per aquí?" i sincerament, no crec que es repeteixi gaire, a no ser que alguns altres iluminats com nosaltres s'equivoquin i s'hi tornin a posar, que ves a saber si no és el cas....

Un cop al peu de via de la bona integral Puerta de la Roca, ens adonem de l'error comès... i ens hi posem decidits. La via puja en dos llargs al cim de la roca de Sant Martí, i posteriorment, amb tres més la roca de Sant Cugat.

Direm que a grans trets és una via per a disfrutar-hi de valent, tot i que la distància entre assegurances ens fa anar ben atents en tot moment.

 A la segona tirada, del tram de la roca de Sant Cugat direm que és on trobem els passos mé durs i obligats de la via, on t'hi jugues una bona galeta. Aquí, hi ha un tram amb les assegurances molt distants, on hi és complicada l'autoprotecció, i et fa posar els nervis a flor de pell.

També a l'inici de la tercera, amb un sostret només sortir de la R, hi trobem uns passos prou durs, tot i que hi trobem més bon cantell.

La roca és de primera qualitat en gran part de la via, i ens permet d'autoassegurar-nos prou bé. Nosaltres hem passat amb 8 o 10 exprés, joc d'aliens  i de Camalots fins al 2, i R. Una via molt recomanable, on en gran part hi hem trobat uns cantells que en més d'un dia enyorarem!!!!

Avui, amb la calor que feia, ja ens hem adonat que no trigarem gaire a estrenar la cara nord, que amb aquest solet que fa, ja hi ha estones en que l'ombra s'agraeix.

Apa, salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!