dimecres, 28 de març de 2012

Vies Puyal-Benavent i Bluesnake a la Bitlla + d'en Jordi, sortint per la Siddharta a la Bola de la Partió

Aquest dissabte quedem amb en Gerard, la Glòria, en Ricard, i un servidor per anar a fer alguna vieta a Montserrat. No teníem clar on anar, ja que en Gerard diumenge corría la Marató de Barcelona i no volía una aproximació massa llarga per a no ressentir les cames per l'endemà.




Un cop al bar, decidim d'anar cap a Agulles, que allà sempre hi ha vies pendents. Fem quatre fotos a les ressenyes de les escollides, i cap a la Bitlla falta gent.... En Ricard amb en Gerard es posaran a la Puyal-Benavent, de la que no tenim gens d'informació tret de que s'hi ha de tibar un munt, i que està restaurada amb parabolts.






La Glòria i jo ens posem a la Bluesnake, que puja paral.lela a la seva esquerra. Aquesta ens la recomana en Ricard. Un cop iniciada, pensem si li hem fet algo dolent que ens vulgui tan de mal!! De fet, uns varem recomanar als altres les possibles vies a fer, amb la qual cosa ens varem putejar mutuament...






Al pujar tan propers, ens hem fet un "book" mutuament, i les fotos són alternades d'una via a l'altra. Anem al gra... La via Bluesnake:


Via de dos llargs molt guapa, de molta finura i gran continuitat, però on no et pots permetre el luxe de cometre cap error... I això què vol dir, doncs que corre moooolt d'aire entre les poques assegurances que hi trobem i a més és complicat de col.locar-hi res extra. A part, aquestes són burils de l'època, que en cas de caiguda, amb aquests "alejes", val més no pensar-hi... La graduació de la ressenya original que portem, està força ajustada ( ho direm així per no crear polèmiques...),  la qual cosa et fa anar ben atent des de que hi poses els peus, fins que en surts. 






Aquest podría ser un breu resum general de la via, però no tot és dolent, ja que tot i passar-hi una bona dosi de moments força adrenalínics, doncs l'hem disfrutat molt. Sobretot, no anar-hi justos de grau!!!!! De material, amb 7 cintes exprés ( al Ll1, trobem les tres primeres assegurances amb doble buril) , una plaqueta recuperable, algun friend per si trobes algun foradet i R ( amb diversos mosquetons de seguretat) hem passat.






Pel que fa als companys, podríem dir que més del mateix... Ells mateixos ens ho expliquen:


Via Puyal-Benavent:


1er.llarg   V+/6a?  -- Llarg molt exigent i mantingut amb poques assegurances ( 4 ) , on posar alguna cosa més és complicat. Està reequipada amb bolts, però n'hi ha forces als quals vam tenir d'apretar la femella amb la mà. La roca tampoc és massa bona en alguns trams i les assegurances força distants no permeten que en cap moment baixem la guardia i estar hiperconcentrats en gairabé tots els moviments. La R está amb dos bolts una mica per sota de l'extraplom .
 





2òn llarg Ao o 6C  -- Aquest llarg és el més explosiu. És curt i prou equipat, amb uns passos en lliure per apretar-hi de valent. Els bolts i els burils  es van alternant i la R la trobarem a uns 10m. 
 







3er.llarg Ao o 6b+  -- potser el llarg més xulo per gaudir de la via, ben equipat com l´anterior però una mica més assequible.
 En general una via guapa on realment tindrem de donar la talla en el que en teoria és el llarg més fàcil.






En general una via guapa on realment tindrem de donar la talla en el que en teoria és el llarg més fàcil.






Per baixar, fem un ràpel des d'una instal.lació que trobem al cim cap al collet que separa la Bitlla de la Bola de la Partió, on ens espera la continuació de la jornada. 












Un cop al collet entre les dues, ens decantem per pujar quest cim tant característic de la regió d'Agulles, i ho farem per una via oberta per en Ricard i un parell de companys més, la via D'en Jordi.






Aquesta via, consta d'un llarg que ens deixa a la R1 de l'aresta Brucs a sota de la característica Bola. Està equipada amb parabolts , i comença a l'arbre que trobem al vell mig de la canal, just en una baumeta ben visible.






La via comença amb un pas força dur ( o Ao ) per superar la bauma, i a partir d'aquí, anar fent, buscant els bons cantells que van apareixent a cada pas. És prou vertical i mantinguda en general, i una bona alternativa a la seva veïna aresta Brucs.






Un cop a la R1, amb el solet al clatell que tan hem trobat a faltar a l'inici de la via, continuem pel llarg d'artificial de la via Siddharta, que ens deixarà al cim de la Bola.






Anem tan propers els un als altres, que fins hi tot guardem els estreps per a fer algun pas d'espatlles per superar l'artificial...






En definitiva, una gran jornada, amb un gran ambient, molts riure, i unes vies que quedaran grabades al nostre cap per uns quans dies... de fet, un cop tatxades, no hi ha cap necessitat de tornar-hi, oi?






Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

4 comentaris:

Glòria ha dit...

Ei!! La veritat és que m'ho vaig passar de conya! El pas d'espatlla, boníssim!
Fins la propera

Jaumegrimp ha dit...

Un parell de vies per "curtir-se" enhorabona!!

Mingo ha dit...

Albert, el Ricard quan venia per Vilassar estava molt fort, però segur que us estima, je je.
Bromaes apart, pel que expliques una típica via d'Agulles però de les que ens feien abans amb pocs seguros i tots els sentits amb la feina.
Felicitats

llembresku ha dit...

Ei Gent!!!!
Glòria, si no fos per les espatlles d'en Gerard, em sembla que encara hi seríem allà... jejejeje. Tots varem disfrutar molt, i és que independentment de les vies, els companys que ens acompanyen és el que fa que hi disfrutem a cada sortida!!
Jaume, tota la raó, per curtir-s`hi un munt.
I Mingo, en Ricard ens va comentar tres quarts del mateix que tu. Deia que quan no sabíen a quina via anar, anaven a la Bluesnake. Doncs nosaltres pensavem que amb la d'altres vies que hi ha, mira que escollir aquesta... Així està de curtit ell!!
Salut a tothom!!!!!!