Esperó Badalona a Àger

Última setmana de l'any, i com és normal en aquestes dates hi ha qui té festa i hi ha qui no. Nanus!!! Que la feina no s'ha de deixar per a l'últim dia!!!!!!! jejejejeje. Deixem-nos de bromes, així que pensant molt amb els pobres companys que no fan festa... ens n'anem amb la Glòria cap al Montsec, i concretament a Terradets. Baixem del cotxe, i... collons quina rasca i quin vent!!! Potser més valdría que anéssim a un altre lloc no?

La sort que tenim en aquest país, és que amb ben poca estona tenim la possibilitat d'escalar a un bon grapat de llocs diferents, i encarats a totes les vessants, així que finalment ens decantem per anar a Àger, on segur que si fa sol hi estarem bé. Dit i fet, amb un pim pam (del pal Guti) ens plantem al peu de les parets, ara toca escollir via, cosa que gràcies a les noves tecnologies fem ben d'hora. La Glòria ja hi ha escalat per aquí, i per a mi és la primera visita. Finalment ens decantem per l'Esperó Badalona. 

Al peu de via hi trobem el nom mig desdibuixat. La via està molt ben equipada amb espits, i amb unes 17 cintes, reunions, i un estrep es passa prou bé.

La roca és molt bona en general, tot i que hi ha algun tram on s'ha d'apretar amb la roca un xic dubtosa. Cal dir que en cap moment se'ns va trencar cap cantell.

La via és molt vertical, i quasi tots els llargs tiren un xic enrera, fet que obliga a una escalada en general força atlètica, i de no aturar-s'hi gare que les piles van fent figa.

La temperatura és perfecte, i el paisatge, millor. Quin paratge més tranquil.

A la via hi trobem trams de placa, diedre, baveresa, sostre ( amb una sortideta d'aquelles que recordarem els que no dominem gaire gens l'artifo...), etc... Baja que és una via molt recomanable en tots els aspectes, tot i que no us penseu que no s'hi ha d'apretar eh, que s'hi ha d'apretar lo seu!!!!!!!!

Mica a mica va passant l'estona, i és que la via és prou llarga com per no aturar-nos gaire a mirar el vent d'on ve, i entre que hem començat tard i que això no s'acaba, arribem dalt que la temperatura ja começa a fresquejar.

El descens el fem caminant cap a la dreta (mirant la paret), fins a trobar unes fites que ens porten a una feixa molt guapa, on ja veiem un corriolet que resseguint-lo ens baixa fins a la pista on tenim el cotxe, en total una bona estona que ens deixa al cotxe ja fosquejant.

Una molt bona jornada amb bona companyia en un paratge meravellós i tranquil, i una molt bona via per acabar d'arrodonir-ho.

Apa, salut i fins a la pròxima (que no va trigar gaire....)