diumenge, 18 de desembre del 2011

Cap aquí i cap allà, a Vilanova de Meià (rodolí...)

Aquest dissabte, és un d'aquests dies que de segur recordarem. I no serà precisament per res d'especial, sinó que serà perquè alguns dels nostres mestres se n'encarregaran de refrescar-nos la memòria de tant en tant. I si no, temps al temps...



Deixem-nos de romanços i anem al gra. Festa grossa, aconseguim reunir-nos nou Xapoutot's!!!!!! Això sí que és noticia, i de les bones!! Sóm en Josep, l'Albert "Sanro", la Isabel, en Lluís, en Marçal, en Ramon, en Ricard, en Gerard, i un servidor.
Després de l'obligat esmorzar, en un bar o altre... ens dirigím cap a la Roca del Arcs. Alguns tenim mig clar on volem anar, i d'altres doncs on sigui, així que un cop aparcats ens repartim com podem i cap a peus de via falta gent. Fot un fred que pela, que amb l'ajuda del fort vent doncs comença a fer entrar als nostres pensaments el què collons hi fotem allà, amb lo bé que estàvem al bar.... Sort que el mig solet que surt ens
ajuda a tirar endavant.




En fí, que la Isabel, en Lluís i en Sanro marxen cap a la Camel, i els altres a probar tres vies de les que en tenim ben poques referències, en Ricard amb en Marçal a la Pastelina, en Ramon i en Josep a la Bukanan, i en Gerard i jo a la Buenas Vibraciones, totes tres ben properes entre elles.

Els únics que trobem clarament el peu de via som nosaltres, bàsicament perquè davant nostre ha començat una altra cordada, ni més ni menys que en Joan Asín amb un company. Resulta que en Joan és un dels aperturistes tan de la Bukanan com de la Pastelina, casualtats de la vda trobar-nos allà...




Amb en Gerard dubtem de posar-nos`hi. A l'esquerra i veiem una filera d'espits ben nova i llaminera. No sabem què fer, però veien que els companys han pujat en un plis a la R1, doncs ens hi posem. Mentre la resta de Xapoutots es posa per feina i anem pujant alhora  comentant ( o millor dit cridant...) les jugades.

Es tracta de tres vies molt desequipades, on la dificultat es recau en seguir-les correctament, i no fotre't en un marrón dels bons. Per exemple, en Ricard creu que no va començar ni per on tocava,  i va tenir d'abandonar d'un spit que ja tenía un cordino d'algú que va baixar. No es veia continuïtat per enlloc, amb uns sostres a sobre sense cap indici de res....
En Ramon amb en Josep pugen fent-nos una demostració d'experiència i sang freda per la vía que es mig deixa seguir tot i algun abandonament fora de la línia que fa més que dubtar del bon recorregut. Ells són els úncs que surten per dalt,  resseguint correctament el recorregut de la via ( cal dir que no portàven ressenya...)




Nosaltres amb en Gerard ens coloquem en una R que hi ha sota la R1 de la Buenas Vibraciones. Esperem el torn, Des d'aquí tenim una perspectiva més que bona de la resta de companys.



En Joan amb el company, es mig encallen en uns passos a la sortida de la R1, i entre aquesta estoneta, el fred que fot,  que passa l'estona,  i que es veu que es una via de curro i de mirar-s'ho amb calma, decidim de baixar i tornar-hi un altre dia. No ens hi hauríem d'haver posat.... amb la de paret que h ha per aquí....
Amb aquestes que en Ricard es posa a la dels espits nous, i durant un on tram en va trobant prous, però de cop i volta s'acaben... collons quin mal karma!!!!




 Amb molta sang freda va pujant per veure si troba aguna cosa que indiqui la continuació, però amb la tonteria fot una pila de metres i decideix arribar a una bona savina on fer R. D'allà, recupera a en Marçal,  cap avall, que per avui ja hem pillat prou.
Mentre amb en Gerard veient que els companys estan encara a mitja paret decidim d'anar a la Paret de Zaratrusta, a fer alguna cosa. De retorn veiem els de la Camel al capdamunt de la gran crosta característica. Ells finalment també decideixen baixar d'allà.




Ens posem a uns parabolts nous (de colors) que veiem, i anem tirant amunt. Després de mirar-ho al llibre, veiem que ens hem posat a la Parachutti di Colori, una via super recomanable, molt vertical, amb unes bústies escandaloses, i ben equipada amb parabolts. El Ll2 supera un desplom que per si sol ja val la pena de venir... quins cantus!!!!!!!!!!!!!! Un cop dalt, fem els ultims llargs de la Mar de Núvols, i cap al cotxe, que la colla ens espera.


També arriben en Josep amb en Ramon, esparrufats que no vegis. Quin viot que s'han currat!!!!!!
De segur que hi tornarem, a acabar la Buenas Vibraciones, fer la Bukanan, trobar la Pastelina.... Uffffff, apa que no tenim deures!! A veure si ens toca la lotería i ens hi comprem la segona residència a Vilanova de Meià!!!!!!!!!!!!!!!






Salut a tothom i molt bones festes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Aquest dissabte fèia molt vent i això d'estar-se quiet a peu de via refreda els ànims del més animat! quina casualitat trobar-vos el Joan Asín. Els companys d ela Camel que els va passar, el vent potser?

Sanro ha dit...

Jaumegrimp, el vent, el fred, i un pas encallat, al final cap avall tremolant. Un altre dia serà, això si, amb més solet.

joan asin ha dit...

Ei companys sento l'espera, però l'itinerari costa de trobar, ara em sembla que ja el tinc més clar per on va, tindrem que tornar-hi però amb més temps i sabent el que ens espera. Tinc pendent de reequipar les vies que vam obrir en aquesta paret, encarà que hi ha poca cosa les vies les obríem en el dia a ritme d'escalada deixant poca cosa a la paret,d'això ja fa quasi 30 anys, uff, ja sentia algun que altre renec??

josep de sant pol ha dit...

La via bukanan esta forca be pero quin fart de donar voltes per la paret vuscan per on va sort que els companys ens o vareu indicar .
Ara per esmorsa al bar cire.... no i penso torna quina gent i quin malt rotllo no els companys sino els cambres.
Apa salut i bones festes i les mojetes a tota reu en fan i servides en bona cara pagant el mateix

llembresku ha dit...

Ei companys!!
Jaume, quan hi ha ganes d'escalar no hi ha res que ens faci tirar enrera, però quan hi sóm... pensem que què collons hi fotem!!!
Sanro, pensa que queda apuntat a la llista de pendents eh!
Joan, pensa que si ens trobessim a la via més fàcil i equipada del món, ens sentiries a renegar igual!!
Josep, de mongetes en podem trobar a tot arreu, però que no ens portin alliol... això ja no té perdó!!!!!!
Salut a tothom!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per les vies i que passeu un gran Nadal ple d'alegria!!!!!!!!!

llembresku ha dit...

Anònim, igualment!!!!!!!