Via Mar d'estels a Les Agudes, al Montseny

Amb això de les vacances tenim a gran part de la colla desperdigats per tot arreu. Tot i això, quedem en Josep, la Isabel i un servidor. A més, amb aquesta meteo tant boja que tenim aquest estiu, ens plantegem d'arribar-nos fins al Montseny, a fer la via Mar d'estels. Tot el bosc és ben verd. Avui tenim com a premi una fresqueta que fins i tot en algun moment ens farà recordar de la màniga llarga que ens hem deixat a casa.

Pel que fa a la via, doncs sabíem que l'havíen desequipat al cap de poc d'obrir-la fa uns anys, però que l'havíen tornat a reequipar de fa poc. Doncs cap allà ens dirigím, i la primera sorpresa és que a la R0, hi trobem un parabolt prou malmès, i un altre amb l'espàrrec serrat, i me´s amunt, un altre espàrrec sense xapa. L'hauran tornat a desequipar? Decidím de tirar amunt, i anem veient que es pot protegir prou bé, i a part, al tram més vertical hi trobem un parell de parabolts.

La R1 ens la saltem, i la fem en un gran arbre que tenim al davant, així ens estalviem fer un canvi de reunió, i a més estem a l'ombra... que el sol ja comença a fer acte de presència!!!!!! Aquí trobem una altra R petada, amb un sol parabolt, i ja iniciant el Ll2, un altre espàrrec sense xapa. Es pot porotegir prou bé, però s'ha de portar algun friend mitjà. A continuació un ressalt i un tram vertical amb proun vegetació ens fa anar amb cautela per a no patinar. Aquí no se si és que no hem vist la R, o és que no hi és, però hem fet la R a una gran savina que trobem al mig de la canal que ens separa del següent pany de paret. Des d'aquí, veiem que la R3 que marca la ressenya també està petada amb un sol parabolt, però sí que veiem assegurances a continuació.

El Ll3, simplement és alucinant. A partir d'aquesta tirada ho hem trobat ja equipat tal i com havíen dit amb longlife's. Un parell de sostrets amb canto escandalós, i una placa de més finura però amb cantell suficient, ens deixa a un jardinet pel que caminem fins al següent pany de paret on trobem una altra R.

Superem un esperonet curtet, que ens deixa a un replà on trobem la següent R.

D'aquí, flanqegem cap a la dreta per terreny evident, ens enfilem per un altre esperonet, travessem a l'altre vessant on hi trobem la següent R.

I d'aquí amunt, el llarg estrella de la via, juntament amb el Ll3. Vertical, amb trams amb canto, trams de posar-s'hi bé, i un sostret molt dur que acaba de fondre les piles si és que ens en queden. Això sí, tot molt ben protegit, i amb la possibilitat de pujar-hi en artificial.

Un cop a la R, ja caminant per terreny evident ens posem a l'aresta dels Castellets, a uns metres del cim de les Agudes. Una bona vía, amb dos llargs guapíssims que per si sols ja val la pena de venir a repetir. La resta, doncs aprofita el que dona de sí aquest pany de paret.

Tal i com l'hem trobat, hi hem posat diferents friends, petits i mitjans.
El descens el fem xino xano per acabar de disfrutar d'aquesta gran muntanya que tenim ben a prop de casa.