diumenge, 28 d’agost de 2011

Normals a la Mòmia i a la Momieta

Després d'uns dies fora, tornem a casa ja per finalitzar les vacances. Tot i això, encara ens donen permís per sortir algun dia, i ho aprofitem marxant cap a la nostra segona residència, Montserrat. Aquest cop, l'expedició és 100x100 del poble, en Marçal. en Lluís, i un servidor. Rapidament ens posem d'acord, i avui toquen dues super-clàssiques, les normals a la Momieta i a la Momia. De sempre les hem tingut a la llista, però com que els companys ja les tenen tatxades, doncs encara estan pendents.



Pugem les escales fins a Sant Benet, collons quina acalorada!!!!!!!! Però de cop es posa mig núvol i ens permet gaudir d'una molt bona temperatura en tot moment. Al que anàvem, doncs arribem a peu de vía. Allà, els ulls sense voler-ho se'n van cap a la Santacana... Aquí hi hem d'anar, però quan siguem més grandets... Quin respecte que fa aquesta via!! Avui però ens toca la Normal de la Momieta. Iniciem l'escalada anant a buscar una més que evident repisa, la seguim còmodament fins al seu final, i uns metres més enllà trobem la R1.



El Ll2 comença més vertical. Es puja recte amunt, i abans d'arribar a l'evident fisura que tenim a sobre, flanquegem una mica cap a la dreta, trobem una R molt cómode que ens saltem, doncs volem fer la de la bauma, pugem uns metres, i en tendència a la dreta ens posem a dins la gran bauma on hi trobem la R2.



I l'últim llarg, preciós. Puja pel costat de la fisura fins que es posa de plè dins d'un diedret, on hi trobem la R3 al capdamunt. Pugem fins al cim, i anem a buscar l'instal.lació de ràpel que ens deixarà al collet amb la Mòmia. Un parell de ràpels, un de 20m i un de 40m des del coll ens deixen a peu de via. Una via molt disfrutona, totalment equipada, tot i que alguna baga per a savines ens pot anar bé per a l'últim llarg. D'allà, voregem tota la Mòmia, i arribem al collet on comença la Normal.



Decidím de començar per la variant que puja directa des del collet, on anem seguint alguna assegurança que ens condueix a la R1, a l'esquerra de l'allargada bauma. Mirant amunt ens n'adonem de l'inmens camp de patates vertical que ens espera per arribar al cim.



Comencem el Ll2 amb un flanqueig cap a l'esquerra fins sortir de la bauma, trobem un parabolt, i ja recte amunt, buscant-nos la vida per trobar el camí més lògic per arribar al cim.



Aquest llarg, és simplement espectacular. No s'ha de buscar les assegurances, s'ha d'escalar per el més lògic i gaudir a cada pas. Es va trobant alguna assegurança (poques), tot i que es pot llaçar algun merlet, i posar algun friend o tascó. Un llarg llarguíssim que imaginàriament ens farà posar a la pell dels primers que hi van pujar,  de com ho van realitzar, i on l'únic que podem fer és treure'ns el barret davant d'ells pels pebrots que teníen.



El podríem comparar amb el Ll2 de The Wall, però més assequible tot i amb les assegurances més distants. Una via que no es pot menysprear, tot un exemple del que devia ser l'escalada aquelles èpoques. Un 10 !!!!!



Descens pel cable, i amb un ràpel i una desgrimpada un pèl xunga ens plantem un altre cop a peu de via. Aturada obligada a Sant Benet per agafar forces, i avall que falta gent!!!



Una molt bona jornada, amb un parell de vies imprescindibles que s'han de fer!!!!!!!!!!!
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!



2 comentaris:

lo company del Mus ha dit...

1 de gener del 78. despres de la farra de la nit, enfilem cap muntserrat. nem a veura el nou any desde la momia, via normal, gran dia.
tot una classica!! salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

El segon llarg de la Mòmia és impresionant, sempre que hi he anat ha estat en condicions hivernals, ara amb caloreta deu ser més amable dins la seriositat d'aquesta paret, enhorabona pel doblet!