Vies The Wall i Del Jan+Casanelles-Ludwing-Tudó a l'Elefant

Tornem a ser dissabte. Quedem amb en Jaume i en Ricard, avui però tenim amb nosaltres uns cosinets alemanys que han vingut de vacances a casa nostra. En Fabian i l'Alicia. Els hi feia molta gràcia venir a escalar amb nosaltres, i al demanar-ho doncs estàvem més que contents de que ens acompanyéssin. Mai havíen estat més enllà del Monestir a Montserrat, avui veuríen l'altra cara, la que ens agrada a nosaltres, la muntanya màgica. Per dir-ho d'una altra manera, mai havien escalat tret d'alguns passos al rocòdrom, ni rapelat, ni res per l'estil, així que havíem de fer algo on disfrutéssin sense patir... i que a més es baixés caminant...

Teníem varies opcions, però la que més ens va agradar va ser la d'arribar-nos fins a l'ermita que menys ens costa trepitjar per anar a resar, la de Sant Benet, i allà ja veurem. Fot una calda terrible, hem d'anar a l'ombra!! I de cop se'ns passa pel cap la cara nord de l'Elefant. Allà ens repartirem en Fabi amb mi a la The Wall, i en Jaume, en Ricard i l'Alicia a la del Jan+Casanelles-Ludwing-Tudó.

Començo, no sense veure com en Jaume i en Ricard ensenyen i vigilen a en Fabi a assegurar en tot moment. Arribo a la R1, li toca el torn a en Fabi. Al principi li costa, la roca està com relliscosa, però a mida que puja uns metres la presa es fa notable, apareixen bons cantells i el nano comença a xalar que no vegis. En Ricard comença amb ell per veure com va el tema.

De seguida veu que la cosa va bé, doncs ens separem i cadascú a la seva, lo bo és que ens veiem en tot moment.

Els hi toca el torn a en Jaume i l'Alicia. En Jaume l'ajuda en tot moment, això és el que diu ell, des de lluny es veu com té de correr per atrapar-la...

La seva R1 és digne de museu, això sí, amb el reforç d'un parabolt del 8.

Les vies són espectaculars. Placa vertical, amb gran cantell, molt mantingut, i on el que menys has de pensar és on estan les assegurances, ja que allunyen prou com per donar yuyu, però és que la roca és tant bona i el cantell tant bo, que això és la millor assegurança que trobem.

Podría arribar a comparar la via The Wall amb l'Esperó Màgic de la Prenyada, o l'Esperó Ribas del Bastó del Frare, però molt més plaent i potser les assegurances més properes. De totes maneres es pot llaçar algun merlet. Una de les millors vies de placa per on he pujat sense cap mena de dubte.

El Fabian i l'Alicia s'ho estan passant d'allò més bé, no sense engegar el Vespino en alguna ocasió esclar. Deunidó quin estreno!!!!

La via del Jan segons els companys, segueix la lògica en tot moment. Al igual que la The Wall és molt mantinguda, amb algun ressalt més dur, i es van trobant espits antics però en bon estat. Ells  hi van colocar algun friend mitjà-petit però.

En tot moment varem estar a l'ombra i amb un airet de collons. Els cosinets des de dissabte es deuen pensar que això d'anar a escalar és un xollo....

Ja ens han demanat de tornar-hi abans no marxin...Estan fets uns espartans!!!!!!!!!!

I és que el lloc el vam encertar de ple, i les vies, doncs crec que encara més. Ells van disfrutar, però és que nosaltres... crec que encara més!!!!!!!! Realment se`ns han fet curtes!!!

Les vistes des del cim són impresionants. Des d'aquell moment entenen el perquè li diem la muntanya màgica.

Al cim estàvem més que feliços, però amb respecte que encara queda baixar.

El descens el fem xino xano i amb precaució per la repisa de descens  de l'Elefant, fins al collet on trobem el camí per on hem pujat, i d'allà, un altre cop amb la solana fins al cotxe.

Apa, i a seguir gaudint de les vacances, que a alguns ja se'ls hi acaben....
Ah!!! I passeu per l'ombra!!!!!!!!!!! Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!