Via Cerdà-Pokorsky a la Prenyada

Es nota que estem de vacances. Almenys alguns... Dimarts amb unes trucadetes ho tenim tot manegat, dimecres toca viote!!! Ens trobem en Jaume, la Isabel, i un servidor per anar a trepar una mica. Pel que fa a la via, doncs recordo fa algun any, mentre nosaltres escalàvem la Boy-Roca a l'Elefant, hi havia una cordada a la nord de la Prenyada. Ens varem tirar fotos mutuament i varem trobar-nos per aquí per passar-les. Hores d'ara encara xerrem de tant en tant pel "Feisbuc", com si ens coneixessim de tota la vida. Un molt bon xaval, que si llegeix això de segur que li sona... Quina manera de conèxer a la gent!!! Bé, al que anàvem, doncs dintre meu pensava lo valents que eren els que es posaven en aquelles vies, i que a veure si algun dia m'hi arribaria a atrevir. Doncs res, que uns anys després no és que sigui més atrevit, ni més valent, ni res per l'estil, però si un no s'hi posa mai, no sap si se'n sortirà, i si no es pot, es baixa i punt!! Paraules sàvies dels bons mestres que tenim. La sort és que dimecres no en teniem cap de mestre, ja que sinó, no ens hauríen volgut mai més a classe!!!!!!!!!!

Cap a Sant Benet falta gent, i concretament a la Cerdà-Pokorsky de la Prenyada. Arribem a peu de via i encara ens toca el solano de ple. Collons comencem bé. El càlcul de que estaríem tot el dia a l'ombra ja se'n va per terra, com un arbre que trobareu si hi aneu al peu de via... sense comentaris.
Actualment tenim molta informació per internet pel que fa a la via, i degut això doncs no l'explicarem fil per randa, sinó que ho farem explicant el que per nosaltres és el més destacat.
Primer de tot, i anticipant-me al final, dir que és un viot impresionant, i que no pot faltar a la llista de tatxades. No sé quin criteri utilitzen els de Rocktopo a l'hora de només posar-li dues estrelles. Crec que és una gran via, no es pot comparar amb l'Esperó Màgic, degut a que en una vas per placa ( alucinant també!), i en aquesta resseguint la fisura, però amb el mateix rocam, verticalitat i bon cantell.

Tret del Ll1, que serveix per conduïr-nos fins a la fisura que resseguirem a gran part de la via, la resta és simplement genial. Bon cantell, verticalitat, amb assegurances de l'època, però en bon estat ( les que varem tocar almenys ), i amb la possibilitat d'autoprotegir-se molt bé si porteu varietat de friends petits i mitjans.

En general les reunions són prou còmodes, tot i ser cordada de tres.

Realment és un plaer trobar la roca tant bona, la qual cosa ens fa disfrutar a cada pas. L'escalada és prou atlètica i ens posa els braços a to degut a la verticalitat d'alguns dels trams.

El Ll4 es pot fer prou bé amb artificial amb el que hi ha posat, però és que amb el cantell que anem trobant invita molt a provar-ho en lliure, això però va a gustos!!!. Potser el pas més dur en lliure el trobem just al superar el desplom, a continuació del flanqueig, on hem d'apretar-hi de valent!!

A partir de la R1, tota la via a l'ombra, passant fresqueta fins hi tot en alguna R. Potser l'últim llarg és el més expo ( sense exagerar, eh!!), ja que si te la fots passat el ressalt de sortida de la R, piques a terra segur. Però la dificultat decreix ràpidament a mida que arribes al cim, i a més hi ha algun forat per posar-hi algun friend petit, que hi queda prou bé.

Arribem al cim, ràpel de descens fins al collet, i ben acalorats arribem a Sant Benet. Sort que allà ens espera un Danonino que ens fa recuperar la moral per arribar al cotxe...

Una via molt bona, molt recomanable, i molt disfrutona, per a vibrar a l'ombra durant una bona estona!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!