Normals a la Mòmia i a la Momieta

Després d'uns dies fora, tornem a casa ja per finalitzar les vacances. Tot i això, encara ens donen permís per sortir algun dia, i ho aprofitem marxant cap a la nostra segona residència, Montserrat. Aquest cop, l'expedició és 100x100 del poble, en Marçal. en Lluís, i un servidor. Rapidament ens posem d'acord, i avui toquen dues super-clàssiques, les normals a la Momieta i a la Momia. De sempre les hem tingut a la llista, però com que els companys ja les tenen tatxades, doncs encara estan pendents.

Pugem les escales fins a Sant Benet, collons quina acalorada!!!!!!!! Però de cop es posa mig núvol i ens permet gaudir d'una molt bona temperatura en tot moment. Al que anàvem, doncs arribem a peu de vía. Allà, els ulls sense voler-ho se'n van cap a la Santacana... Aquí hi hem d'anar, però quan siguem més grandets... Quin respecte que fa aquesta via!! Avui però ens toca la Normal de la Momieta. Iniciem l'escalada anant a buscar una més que evident repisa, la seguim còmodament fins al seu final, i uns metres més enllà trobem la R1.

El Ll2 comença més vertical. Es puja recte amunt, i abans d'arribar a l'evident fisura que tenim a sobre, flanquegem una mica cap a la dreta, trobem una R molt cómode que ens saltem, doncs volem fer la de la bauma, pugem uns metres, i en tendència a la dreta ens posem a dins la gran bauma on hi trobem la R2.

I l'últim llarg, preciós. Puja pel costat de la fisura fins que es posa de plè dins d'un diedret, on hi trobem la R3 al capdamunt. Pugem fins al cim, i anem a buscar l'instal.lació de ràpel que ens deixarà al collet amb la Mòmia. Un parell de ràpels, un de 20m i un de 40m des del coll ens deixen a peu de via. Una via molt disfrutona, totalment equipada, tot i que alguna baga per a savines ens pot anar bé per a l'últim llarg. D'allà, voregem tota la Mòmia, i arribem al collet on comença la Normal.

Decidím de començar per la variant que puja directa des del collet, on anem seguint alguna assegurança que ens condueix a la R1, a l'esquerra de l'allargada bauma. Mirant amunt ens n'adonem de l'inmens camp de patates vertical que ens espera per arribar al cim.

Comencem el Ll2 amb un flanqueig cap a l'esquerra fins sortir de la bauma, trobem un parabolt, i ja recte amunt, buscant-nos la vida per trobar el camí més lògic per arribar al cim.

Aquest llarg, és simplement espectacular. No s'ha de buscar les assegurances, s'ha d'escalar per el més lògic i gaudir a cada pas. Es va trobant alguna assegurança (poques), tot i que es pot llaçar algun merlet, i posar algun friend o tascó. Un llarg llarguíssim que imaginàriament ens farà posar a la pell dels primers que hi van pujar,  de com ho van realitzar, i on l'únic que podem fer és treure'ns el barret davant d'ells pels pebrots que teníen.

El podríem comparar amb el Ll2 de The Wall, però més assequible tot i amb les assegurances més distants. Una via que no es pot menysprear, tot un exemple del que devia ser l'escalada aquelles èpoques. Un 10 !!!!!

Descens pel cable, i amb un ràpel i una desgrimpada un pèl xunga ens plantem un altre cop a peu de via. Aturada obligada a Sant Benet per agafar forces, i avall que falta gent!!!

Una molt bona jornada, amb un parell de vies imprescindibles que s'han de fer!!!!!!!!!!!
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!