Vies Caipirinha, Mar de Núvols, i Txubascos Bascos a la paret de Zaratrusta

Aquest dissabte, i no fent gaire cas de l'home del temps, decidim matinar per arribar-nos fins a Vilanova de Meià. Sóm en Josep, en Jaume, en Marçal, en Font, un servidor, i allà ens trobem amb en Gerard, amb el que finalment coincidim un dia. Un cop allà, ens decidim per la paret de Zaratrusta. Ningú de nosaltres hi ha escalat mai. Ens repartim, en Marçal i en Jaume a la Txubascos Bascos, en Font amb en Gerard a la Mar de núvols, i en Josep i un servidor a la Caipirinha. 

 
Com no, ens fotem un lio a l'hora de trobar els corresponents peus de via, i ens pategem mitja paret amunt i avall fins a trobar-los. La via Caipirinha comença amb un cable d'acer que ens ajuda a pujar per un tram un xic trencat fins arribar a la R0, uns metres amunt. La ressenya de sota l'hem fet segons el que nosaltres creiem  que ens hem trobat, sense cap ànim de crear cap polèmica.

De la via no en teniem cap informació, ha estat un descobriment d'última hora, i ens hi hem posat a veure el què. El Ll1 és una rampa en tendència a la dreta amb cantells petits amb la roca a estudiar (bona en general), però molt ben equipat fins arribar a la R1.

El Ll2 comença amb uns passos d'A0, i seguidament ens posem a una placa d'aquelles que ens agrada escalar.Vertical amb bon canto ens fa gaudir a cada pas. A la que s'ajeu, la roca enpitjora, però ens trobem amb un tram amb una corda fixa que ens porta fins a la R2. Tot ell molt ben equipat.

El Ll3 comença per la dreta amb un bombo desplomat amb uns cantos d'escàndol. Seguidament ens trobem a una placa que segueix la tònica del llarg anterior. Molt disfrutón, i també molt ben equipat.
A la R3 ja veièm que al següent pinta que haurem d'apretar. S'hi posa en Josep, va fent en lliure d'aquells d'apretar cada cop més fins que té de treure una cinta llarga per a fer d'estrep.Fa uns passos d'artificial, i arriba a un bloc una mica inestable i molt dubtós que si cau me'l menjo de plè a la R3. Es decanta cap a la dreta. Em comenta que va trobant canto amb magnesi i que podria sortir en lliure. A la sortida del lliure, es troba amb uns passos obligats deguts a la llunyanía de la següent xapa, que arregla amb un altre pas d'artificial penjat d'un friend petit. A partir d'aquí, ja en lliure, festival del canto, i terreny molt vertical fins a la R4. Un cop amb la corda per dalt, ho probo en lliure. Surt tot fins a l'alçada del bloc inestable, no el toco, però em desvio a la dreta i quedo pillat d'un bon canto. Collons!!!!!! Ja no puc més, em penjo i m'ho miro una estona. Torno cap al bloc, i sense tocar-lo pujo per allà i a partir d'allà ja en lliure amunt. No se quin grau té això, però a tenir en compte aquest bloc per als que vulguin probar-ho, ja que si cau, va de ple a la R3. No el vàrem poder tirar. És un llarg escandalós. Potser el millor que he fet a Vilanova. Roca perfecte, i tret del pas obligat (potser 6a/+ amb bon canto però), molt ben equipat.

El Ll5, comença per l'esquerra amb un altre bombo de cantos inimaginables, i amb un parell de ressaltets més arribem al cim, on fem la R a uns blocs molt grossos. Una gran via. Realment l'hem trobat molt més equipada que les altres que hem fet per la zona. Això, junt amb la bona roca, els cantos brutals que hi predominen, i la dificultat força moderada en general que té, ens ha fet babejar a cada llarg. Molt recomanable. El descens el fem caminant cap a la dreta, anem a buscar una torre elèctrica, tombem cap a la dreta per anar a buscar la base de la paret que hem pujat, i per terreny evident, anem baixant fins al cotxe. Una mica llarg, però no en teniem ni idea de per on baixar, i vam decidir de probar sort.

Pel que fa a la resta de companys, en Gerard i en Font es posen a la Mar de núvols. En Gerard ens en farà cinc cèntims al seu blog http://neuifoc.blogspot.com/ . En Marçal i en Jaume es posen al seu costat esquerra, a la Txubascos bascos. En tot moment es van veient i comentant les jugades. Així ens la comenten:

La via és disfrutona, amb una graduació apretada i assegurances que obliguen a escalar, tot i que es pot complementar prou bé amb trastos.

Ll1. Trobem bon cantell a l'inici que a mida que anem pujant, i just abans d'entrar a la R1 es torna més romo.

Aprofiten per anar fent posicions per quedar bé a les fotos...

Ll2. Comença vertical, fins a desplomar. Tot ell amb molt bon canto, i factible en A0 al desplom.

Ll3. Es fa molt bé. Llarg molt difrutón.

Ll4. Llarg clau amb un pas al final dur, que es pot fer en A0. A l'inici trobem bon canto, i al final, presa més roma.

 
Arribem junts al cim, i fem el descens per la canal de l'esquerra, una mica confusa per la quantitat de corriolets que trobem.

Doncs això és tot per aquesta setmana. I és que ens agrada tant Vilanova de Meià!!!!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!