diumenge, 15 de maig de 2011

Vies Esperó del místic a la Pedra d'Esparraguera, i Directa americana al Dru

Aquest dissabte sóm cinc. Cada dia en sóm menys. Serà que la gent busca excuses per anar porai, o autolesionant-se, o el que sigui... Els dissabtes hauría d'estar totalment  prohibit fer qualsevol altra cosa que no sigui una sortideta Xapoutot. Del rotllo obligat com l'horari laboral ( mal exemple, ja que n'hi ha que no foten ni brot.... ). En definitiva, que si hi ha algun partit polític que posi al seu cartell electoral "Dissabte, a partir d'ara, dia d'escalada obligada!! Prohibit que plogui, comunions, estar xungo, tenir de fer remendos, anar porai, etc..", aquest és el que hem de votar!!!
Prou de rotllos i anem al gra. Doncs quedem amb en Dani, la Isabel, en Josep, en Ricard, i un servidor per anar a Montserrat. Pinten pluges de cara al migdia tarda, així que decidim d'anar a prop del cotxe. Aquest cop la zona escollida és al Càmping, i concretament uns a la Pedra d'Esparraguera, i els altres al Drú. I és que a l'hora d'escollir les vies sóm uns cracks... Hombra a l'hivern, i solano a l'estiu. D'aquí que ja portem la marca de la samarreta d'imperi grabada a la nostra carcanada, rotllo paleta. Al lloro què dieu dels paletes eh...
En Josep, en Dani i la Isabel es posen a l'Esperó del místic que ja havíem fet tots menys en Dani. Aquí hi ha l'enllaç del dia que la varem fer.


En Ricard i un servidor ens decantem més cap a la dreta fins trobar la Directa Americana. Li demano de començar a en Ricard, i així ens anem alternant durant els quatre llargs. 
El Ll1 ja et diu de quin pal va la via. Llarg amb una placa guapíssima d'anar-s'ho mirant en tot moment, amb un tram més dret a la part central on hi trobem les màximes dificultats. La roca genial, i ben assegurada però amb corrent d'aire entre parabolts. T'obliga a escalar.




El Ll2 és un a tirada més tranquileta però on tampoc val a badar. En algun punt hi trobem la roca una mica dubtosa, la qual cosa fa anar amb els sentits atents en tot moment.



El Ll3, em toca. Collons quin fart d'apretar!!! Comença fí de collons ( personalment m'ho ha semblat més que el Ll1 ), i mica a mica tomba per anar a buscar el sostre que tenim al davant.



Arribes al sostre guapo, i aquí festival del canto ( 4 preses de rocòdrom de les quals 2 es mouen ). En llocs així te'n recordes dels entrecots i les fartaneres que et fots al llarg de la vida i dels Kilos de més que ens fan sortir tan guapos amb aquestes samarretes tan apretades que ens posem!!! Realment, has de fotre unes bones tibades, però els bons cantos ho permeten. Sortida de regletes més petites, ja amb els braços demanant clemència i tenim la R3 al davant. Aquí ja anem servits...



Encara queda un llarg. Al llibre diu que per la dreta 6b+, i per l'esquerra 6c+. En Ricard com a bon Xapoutot va de dretes a esquerres xapant parabolts, espits i tot el que troba. Al final en treu l'entrellat, i com a bona persona que és em marca les millors preses que hi ha per quan em toqui. Passada la sortida la cosa es posa més humana, però obliga un colló. Això que posa al llibre de màxim obligat V+/6a, fa de mal dir!!! Hi ha canto, però això és molt dret, i amb lo tocat de braços que vas.... Corre força aire entre xapes, i et fa anar el coco a mil per hora. Just abans de la R final, trobem un ressalt d'aquells que t'has de mirar dos cops, amb l'òstia que et pots fotre a la repisa sempre rondant pel teu cap. 
Al meu torn, em fixo amb els passos que m'ha marcat en Ricard. Trec la cinta de la primera xapa, dos passos de bloc recte amunt, trec la cinta de l'espit. Estic petat, i la següent xapa uns metres a l'esquerra a la meva alçada. Merda!!!!! De cop estic uns metres per sota la R, i mig esgarrinxat per un collons d'arbret que li he passat per sobre... A partir d'aquí, tot de pebrots, però s'ha de dir que és el llarg més xungo i exigent de la via.




El descens el fem amb dos ràpels, un fins la R2, i l'altre fins a terra. Una gran via. Encara no hem acabat la feina per aquí, però hi tornarem més cap a la tardor, que ahir vam pillar solano de veritat. 
Gran dissabte, i gran companyia, només es podía superar amb la visita que li fem Al Sr. Cot de tornada. I és que un home d'aquesta embergadura, es fa enyorar de valent.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

5 comentaris:

Mingo ha dit...

No se si és el meu ordinador, però les lletres grises en un fons negre es fa dificil de llegir. Enhorabona esteu molt forts. Salut

llembresku ha dit...

Ei Mingo!!!!! Sí que ha quedat malament això. Vaig escriure el contingut a un altre programa i quan el vaig passar al blog, va quedar així. Això de l'informàtica em va una mica gros... Es nota que vam estudiar a una escola de pago eh??? jejejeje
Salut!!

josep de sant pol ha dit...

tens tota la rao no es pot deixar de sortir i els que deixin de sortir dos dias els farem pagar una ampolla de cava i jo tampoc puc llegiro gaire be i no es per la edat ja que nomes en tinc 27

Anònim ha dit...

Per el que expliqueu no cal que es vegui molt bé,tu explica el que vulguis que jo llegire el que en dongui la gana.Preparat aquest Disabte be la figura,JO

GERARD ha dit...

ep nois sort que dieu lo de les lletres,pensava que m´estava quedant sense bateria a l´ordinador¡¡¡¡¡¡
Pep,lo del cava i els dissabtes,jo no jugo¡¡¡¡
ens veiem aviat i si no que sigui per culpa vostra.......adeuuuuuuu Albertooooo.