dilluns, 9 de maig de 2011

Fent el pendó al Serrat del Muntaner

Aquest dissabte, ens reunim una bona colla. Després d'omplir l'estómac, i veient el temps com es presenta, ens decidim per anar cap al Serrat d'en Muntaner i l'Agulla del Frare de Baix, no massa lluny del cotxe per si la cosa es complica. No tenim clar ni el que farem, ni com ens repartirem, però cap allà anem. Un cop a lloc, en Ricard i en Gerard marxen cap a la via Los Lunes al Sol,  en Josep, la Isabel, i en Jaume es posen a la via Esclaus del Temps,  i en Font i un servidor a la Petit Nil. 


Doncs a mida que pugem el Ll1, va caient alguna gota, i un cop a la R1 sembla com si volgués empitjorar. Allà, i veient que podiem sortir caminant, amb en Font decidim de fer un marxo cap a les vies esportives del costat. Un cop arriben en Josep, la Isabel, i en Jaume decideixen fer el mateix.





Fem les tres primeres vies de l'esquerra, totes elles molt bones i per disfrutar de la bona roca de la zona. Però uns clàssics com nosaltres fins i tot de les esportives en fem clàssiques, i fem la R amb els companys, i ben apretadets que mola més... A sota en Josep en uns passets finets de peus d'una de les vies.  



Amb aquestes que recordo haver llegit que a la normal de l'Agulla del Frare de Baix hi ha un dels IV+ més macos de Montserrat, i ja que hi sóm, doncs no podem marxar sense probar-lo. Fem una mica de trampes i pugem per la via Petit Guifré fins la R1 (Llarg molt disfrutón i ben equipat), i allà ens desviem amb aquell famós pas de canvi de paret. Realment és molt guapo. Llavors flanqueig encara millor fins que la cosa s'ageu per accedir per terreny rampós al cim. Tot en un llarg. A tenir en compte el fregament.



Un cop al cim, apareix en Ricard, que resulta que han acabat la via Los lunes al Sol, i que llavors s'han posat a la Petit Nil. Amb ells, s'hi ha apuntat una noia que han conegut a peu de via, la Yolanda. Millor ens ho expliquen ells però.


La via Los Lunes al Sol:.

1er llarg- V/ 6b ---comença per un petit diedre per passar de seguida a una placa dreta i molt fina amb preses petites, i no trobarem bon canto fins que arriben a la petita panxa i després continua per camí fàcil fins la R.

2on llarg 6b/V+ --- La sortida de la R molt explosiva els primers 3m. després continua per plaques verticals però amb bon canto, molt ben assegurada i la R una mica penjada.

 3er llarg V+ ---- sortim de la R per la dreta a buscar un pitó , i seguim per la placa a  buscar la sortida per una xemeneia curteta però xula.

Rapelem per la via.



I com que el temps  no s'acabava de decidir de si ploure o no, ens posem al Frare baix del clot de la Mònica a la via Petit Nil.

A peu de via i quan en Gerard ja está a la primera R, se'ns afegeix la Yolanda, una noia de Barna super simpàtica. Ens diu que els seus compayns han decidit no escalar més per avui, però que ella encara li queda pila per cremar, i una vegada fetes les presentacions, s'encorda amb nosaltres per tirar amunt. Quina cara la d'en Gerard quan vam arribar a la R1, ja que ell no s'havía adonat de res!!!

1er llarg V+ ---- comença per un diedre en bavaresa molt atlètic i guapo(gràcies)  per continuar per placa fins la R1, en Gerard no va posar cap friend ni res, més que res perquè no en portava, sí no, segur que un parell els hauría posat.

2on llarg Ae / 6a ----- És un llarg molt xulo, no sé quin grau és en lliure, van sortir forces passos en lliure i la sortida després de l'extraplom, es bestial amb un canto inhumà i de les millors que recordo.

Amb aquestes, que en Josep té ganes de seguir-los, i es posa al seu darrera amb la Isabel i en Jaume. Inventem un pas nou, com es veu a la foto de sota: PAS D'ESPATLLES AMB FOLRE I MANILLES!!!!!!!



En Ricard potser ho fa mig en lliure, però els altres tirant d'artificial remenen els estreps com si féssin puntes de coixí.



Al final el dia ens va aguantar, i varem escalar un bon grapat de metres. I és que a Montserrat tenim la gran sort de poder gaudir de vies per tots els gustos ben properes les unes a les altres.



Un gran día, amb una millor companyía. Impossible no esperar el pròxim dissabte amb candeletes!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!

3 comentaris:

josep de sant pol ha dit...

la vida es dura i a vegades porte complicacions que ni el que les escriu sap com acabara companys cuideuvos perque jo no o podre fer i no es per ganes ja que tot esta fora de control i jo no tinc el mando

llembresku ha dit...

Ei Josep, et dono tota la raó, la vida és dura, i hi ha coses que mai se sap com acabaran. Pero n'hi ha que sí que se sap. Per exemple, posar un toldo a un rellotge de sol, doncs és una manera de complicar que la gent d'un poble sàpiga l'hora, però sense tenir el mando, pots posar un rellotge digital al costat... En aquesta vida tot té arreglo, menys ser del Madrid!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Xicos, que fotos tan bonitas y que estilazo... de aquí a que yo escale como vosotros, tengo que comer muchas migas! Bueno, yo me lo pase genial, eso de que me cayera una cuerda del cielo, fue muy bien bienvenida, gracias por todo xicos y a seguir con el buen rollo que llevais en vuestro grupo. Hasta la próxima, muchos besos para todos y más para Gerard y Ricard! Yolanda.