dimarts, 11 de gener de 2011

Vies Zen a la Carnavalada, Montpart a la Miranda de les Bohígues, Vacances frustrades a la Roca Dolça i Hallo Harry al Pingüí



Aquest dissabte, la resta de Xapoutots ens dirigim cap a la nostra estimada muntanya de Montserrat, i més concretament cap a Agulles. Sóm en Bruno, en Joan, en Lluís, en Font, en Marçal, i un servidor. Després de l'obligat troç d'entrepà, ens dirigím cap als nostres destins. A mida que arribem a les cruïlles que ens porten a les agulles escollides, en anem separant mica a mica. En Bruno, amb en Joan es dirigeixen cap a la Montpart de la Miranda de les Bohígues http://cordindekevlar.blogspot.com/2011/01/via-montpart-6a-100mts-miranda-de-les.html , i en Lluís i en Font van cap a la Carnavalada a fer la via Zen. En Lluís ens en fa cinc cèntims:

El dissabte nou de gener vam anar agulles, amb una idea clara al cap, però em vaig deixar enganyar pel Llembresku , que em va enviar a una agulla amagada entre les bessones i la bola del partió anomenada la Carnavalada ,li havien recomanat una via la Zen, però no teníem la ressenya. Arribem a peu de via amb en Joan ,la via es fàcil de trobar ja que hi ha una inscripció que així ho indica i una línea clara de parabols brillants que ens marquen el camí per on hem de tirar,el principi del primer llarg es una mica humit i la pedra te aquella miqueta de verdet que fa que els dos primers passets hagis d´ anar en comte.

El primer llarg (50m V)molt bonic i amb bona roca,al no portar la ressenya de la via vaig tirant amunt seguint la línea de parabols que van tirant cap a la dreta ,passo a uns cinc metres de la primera reunió de la aresta brucs i no apareix la nostre,jo amunt desprès del segon ressalt apareix al R,però soc conscient que me posat a la aresta brucs.
El segon llarg (25m IV/-IV)molt bonic i amb una roca excel·lent ,amb poca dificultat ,seguint ara la aresta brucs ,la segona reunió esta sota la panxa i es veu des de lluny .
El tercer i últim llarg (15m V)es fa sortint cap a la dreta, sortint del flanqueig hi ha dos passets una mica mes delicats ,però amb decisió i sense contemplacions et porten al final de la via.
Per baixar es pot destrepar una mica per darrera on hi ha un parabol amb una anella on es pot fer un petit rapel.
Resultat , una via molt bonica amb molt bona roca per passar una bona estona.
Aquest es un croquis xungo del que vam fer agafeu la bona voluntat.




Doncs amb en Marçal ens dirigím cap a la roca Dolça, a fer la Vacances frustrades, i a continuació empalmar-la amb la Hello Harry al Pingüí. Trobem el peu de via de la Vacances frustades, amb unes xapes verdes ben visibles des de terra. Comença en Marçal, i com bons espartans, no hi ha res com escollir una via a l'ombra en ple gener!. Per sort fa un dia de collons, i no fa gens de fred.
El Ll1 és un llarg força tranquilet i molt ben protegit en tot moment. Cal dir de no confondre's amb la R1 de la via Maria Lluïsa, ja que la nostra R1 està un pèl a l'esquerra d'aquesta, amb dos pitons i parabolts units per un cordino, també just a sota el ressalt final.
El Ll2 comença amb un ressalt molt vertical amb bona presa... que intentem en lliure, però que entre la motxilla, els torrons, i la carn d'olla d'aquest Nadal, no surt ni de broma. Probem un parell de vegades, però s'hi ha d'apretar fort, i al final amb Ao ens en sortim la mar de bé.



Un cop al cim, caminant ens dirigim al peu del Pingüí, on farem la Hello Harry. Amb aquestes que arriben en Josep i l'Esther que faràn l'Aresta brucs, i anirem comentant la jugada en tot moment. Comença en Marçal.
El Ll1, inicia recte a xapar el primer parabolt, i llavors llarg flanqueig evident cap a la dreta per sota la bauma fins a la R1. Aquest llarg potser fa més yuyu a la vista que no pas mentre el vas fent.



El Ll2 segueix amb uns metres de flanqueig a la dreta, i continua molt vertical amb bona presa, fins que de sobte, a la que sembla que s'ajeu, desapareix la presa, i en un oarell de passos es posa fi de collons. Tot això molt ben equipat, podent-ho fer en Ao. Llavors ja més tranquil fins la R2. Llarg molt disfrutón.




El Ll3 comença tranquil, i va a buscar l'evident ressalt on trobem els passos més durs de la via. Realment no desploma tant com a la foto de sobre, però amb el pes del cul, així ho sembla un cop allà!!!!!!! Llavors en compte per arribar a la R3 cimera, ja que en aquest tram la roca està un pèl trancada. Tota molt ben equipada amb parabolts, i els passos més durs es poden resoldre amb Ao. Molt bona via, en un entorn de somni.



Fem un curtet ràpel pel darrera de l'agulla, conjuntament amb en Josep i l'Esther, amb els que arribem junts al cim, i baixem per la canal entre la Vespa i el Pingüí. Al capdevall ens trobem a en Lluís i en Font, amb els que decidim que per avui ja n'hi ha prou.
Una gran jornada, i cal dir que hi havia moltíssima gent escalant per la regió. Es veien cordades a per tot arreu.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

1 comentari:

Mingo ha dit...

Enhorabona son vies curtetes però molt guapes totes.