Dissabte al matí, i fot un fred que pela. Ens reunim una bona colla de Xapoutot's, primer per esmorzar, i seguidament per passar una bona jornada ben glaçats!!!!!!!! Tornem a anar cap a Agulles, ja fa unes quantes jornades seguides que hi anem, però es que un cop allà, sempre mirem l'agulla del costat i diem: aquesta pel pròxim dia... i ésclar, el pròxim día arriba i ja hi tornem a ser. Doncs en Marçal i en Jose, decideixen anar a la via aresta brucs de la Bola de Partió, i en Lluís, en Font i un servidor, a la via Argonautas de la mateixa agulla.
La via comença just al peu de l'evident fisura per on hi puja la Santboiana. Des d'aquí els espits de l'Argonautas es veuen clarament que es decanten uns metres per llavors pujar-hi paralel.la. A la foto inferior, es veuen els itineraris aproximats de les dues vies, tal i com nosaltres ho varem trobar, amb les reunions corresponents. Està molt ben equipada però s'hi ha d'escalar, i en general la roca és bona, tot i que algun cantell va fer marxo.
El Ll1 és molt mantingut i vertical. És una tirada fineta, amb un parell de trams on s'hi ha d'apretar més que a la resta. Creiem que la graduació de l'única ressenya que hem trobat, està un pèl ajustada, i algun plus no li faria un lleig.
Entre que ja hem començat tard i que la rapidesa no és el nostre fort, doncs el sol va girant, i un cop a la R1 ja només ens toca de refiló. Iniciem el Ll2, però ens estem pelant de fred. Fem un mini flanqueig cap a l'esquerra i ens enfilem pel Ll2 de la Santboiana. Podriem dir, que des dels Ll2 i Ll3 de la Santboiana es pot xapar algun espit del Ll2 l'Argonautas. Passa molt propera, potser massa en algun tram. Amb aquestes que arribem a dalt glaçats. Mentre escalem, encara, però les esperes a les R ens deixen ben congelats. Un cop a la R2 anem a buscar el ràpel de la normal, que la Bola de Partió no es mou de lloc, i aquí envès de disfrutar, hi estem patint amb aquesta rasca. Ens trobem amb en Marçal i en Jose, i tots junts baixem fins al refugi, on hem quedat amb la resta de companys.
En definitiva, una via prou recomanable, però que sobretot al Ll2, hi has d'anar a buscar les dificultats expressament, ja que és molt escaquejable per la Santboiana.
Pel que fa a en Jaume, en Ramon i en Ricard, decideixen anar a probar una via al Dumbo, i ens n'expliquen el següent:
He buscat piades i no n'he trobat cap, i de ressenyes tampoc
1er. llarg 6b --- 40m. equipat amb spits, fan falta 18 cintes i si vols xapar un cap de buril abans de la primera xapa fa falta una plaqueta. El 6b és obligadíssim i quan més amunt, els espits estan una mica més separats.
Gairebé no hi ha llocs on reposar, les preses que hi ha són petites i s´ha de jugar mé amb l´equilibri que amb la força per pujar.
2on. llarg 6a ----35m la via va per la dreta de la R a buscar la primera xapa, per poder pujar a sobre d´una gran pedra i arribar a una bustia ( és més bona invertida ). No vaig sapiguer trobar el pas i després d´alguns intents vaig posar una vaga a la xapa per equilibrar el peu esquerra, després hi han uns passos molt finets i potser una mica expo fins que comença a baixar força la verticalitat.
Aquesta via comença just a la dreta de la Edelweis
Es una via força vertical i per que no recomanable , toca el sol fins mitja tarda i això és d´agraïr.
Després visita obligada al Harry i un bon refresc.
Una jornada molt freda, però amb una gran companyia.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!
2 comentaris:
Te bona pinta la Argonautas, la pena és que no poguéssiu arribar a dalt de la bola, de totes formes és una via per una tarda d'estiu.
Molts records i una abraçada
Ei Roque!!!!!! Tens raó en que és una via per una tarda d'estiu, o per qualsevol dia que no foti la rasca de l'altre dia! És molt xula i mantinguda, i s'hi ha d'apretar de valent, jejejeje. Dona-li molts records a l'Albert, que fa molt i molt que no en se res. Apa, salut i ens anem veient!
Publica un comentari a l'entrada