diumenge, 16 de gener de 2011

San Isaias i aresta Brucs a la Bitlla

Des de que la setmana passada varem estar per aquestes contrades, que ja teníem clar que quan tornéssim, el nostre destí seríen la Bitlla, i la Bola de la Partió. I dit i fet, dels nou Xapoutot's que ens reunim ahir, set ens dirigím cap a aquests destins. En principi farem tres cordades, En Jaume amb en Ramon, en Marçal amb en Lluís, i l'Isabel amb en Font i un servidor. Havíem d'equilibrar una mica el pes de les cordades i l'orientació de les vies, per por de no tombar l'agulla...
En Lluís amb en Marçal faran l'Aresta Brucs, i el mateix Lluís així ens la descriu,



La via consta de dos llargs i un tercer de pocs metres i de segon grau que et porta al cim de l´ agulla .El primer llarg ens porta a una alzina on muntarem la primera reunió, la dificultat es baixa però cal tenir en compte que és una clàssica i cal anar molt tranquilet perquè en tot el llarg només trobarem un espit. Com que amb en Marçal som molt joves i estem verds varem retirar-nos a mig llarg, coses que passen, espero que només fos un mal dia,per sort venia amb nosaltres el Dr. Ramon que no es tant jove, però si que té l´ esperit d´ un xaval de quinze anys, i va pujar com un rallu!! Aquí ens trobem una altre cordada de les bones en Jaume que havia estat abandonat pocs moments abans (ell mai no ho faria) i en Joan Font que pocs moments abans havia estat rebutjar per altres cordades (no anem bé, les coses no es fan així)jeje!!!.




El segon llarg surt de la reunió cap a la dreta per una fisura on es fàcil col·locar-hi algun friend gros i mitjà, un cop superada cal anar cap a l esquerra fins a trobar un clau aquest últim llarg es veritablement molt bonic i molt recomanable, un cop a la reunió un “ tràmit “ fins a d´alt on i trobem una vista espectacular de la Bola de la Partió, la baixada la fem tots junts per una reunió que ens queda una mica a la dreta de la aresta ,cal recordar que no s´ ha de baixar la guàrdia a l ´ hora de muntar el ràpel perquè la via sempre acaba a baix!!!

una molt bona via i una excel·lent companyia, en resum un gran dia, gràcies Ramon per ensenyar-nos a escalar i a tenir l´esperit en forma!!!!


 
I és que ahir, un cop iniciada l'escalada per les tres cordades, hi van haver una serie de divorcis, i canvis de cordada dignes de ser retransmesos per un serial televisiu!!!!!!!! En Ramon, que anava amb en Jaume, es posa amb en Marçal i en Lluís, i en Font, que anava amb l'Isabel i un servidor, es posa amb en Jaume.
Amb aquestes que en Jaume puja per la dreta de l'aresta Brucs, fins a la R1 d'aquesta i ja continuant per ella.


I doncs am l'Isabel ens posem a una via de la qual no en tenim informació, tret de la ressenya que hem trobat per internet. La via és la San Isaias, i puja per l'esquerra de la berruga de l'aresta Brucs.



La via té línia molt lògica. Comencem  flanquejant cap a l'esquerra anant a buscar una gran llastra enganxada a la paret. Un cop a ella, superem un diedret amb la roca dubtosa, i un cop a sobre  la llastra trobem la R1(que ens fa pensar en el tipus d'equipament que ens trobarem al llarg de la via). Al ser un tram curtet, i endevinant la situació de la R2, decidím de no fer-la i continuar fins a la següent R2. Continuem per una placa d'aquelles d'oju no caiguis, que mica a mica es deixa fer, fins al llavi inferior de la berruga. Allà trobem un parell de pitons que segueixen en la tònica terrorífica de pensar que aquí no val a caure. Flanqueig cap a l'esquerra d'anar-s'ho mirant, trobem un parell de buríls més, i quan la fisura comença a enfilar-se amunt, tromem uns passos guapos de veritat. Vertical de pebrots, però amb bon canto. Un tram força atlètic i obligat, ens deixa ja al diedre on uns metres més amunt trobem la R2.



 Aquí la corda ens fregava molt, suposo que és millor fer la R1, i saltar-se aquesta per arribar a la R3, molt més cómode que aquesta. Aquesta R2, és força incòmode i penjada, i consta de tres burils molt deteriorats( que ballen tots), i es pot reforçar amb cintes llargues amb un parell més que queden per sota. Realment els burils aguanten un Ao, però una caiguda... fa de mal dir.




De la R2 continuem pel diedre, posem un camalot vermell, i amb un passet tonto, sortim cap a la dreta, ja en plena aresta. De seguida trobem la R3, que fem més que res per comoditat, i comunicacíó. R3, porteu plaquetes recuperables. Molt cómode. A partir d'aquí, per l'esquerra de l'aresta Brucs, la nostra puja recte amunt amb un parell de ressaltets, dels quals el segon, finet de collons i protegit amb un buríl radioactiu uns metres per sota, que de segur que té més por de que no caiguis ell que no pas tu. D'aquí ja per terreny més tombat cap a la dreta en busca de la R2 de l'Aresta Brucs, que no fem ja que estava ocupada, ejem, ejem, i tirem fins a la R cimera. Realment, una vía molt maca, que ens ha fet posar l'adrenalina a tot drap, i que si no s'hi posa remei, de segur que quedarà en l'oblit de tots nosaltres. De segur que si s'arreglés es faría més. Bé que val la pena.


 Les vistes des del cim, simplement espectaculars. I descobrint, nous reptes que de segur que intentarem. Que guapo que es veu el Setrill!!!!!! I el Dumbo!!! És que totes les agulles són espectaculars!!!!!




 Baixem amb un ràpel d'uns 50-55 metres situat a la dreta de la R2 de l'aresta Brucs.



Bé, gent, ara fins la setmana vinent!!!
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

5 comentaris:

Bruno Planterose ha dit...

Eh viejo! como lo van a echar al Joan en pie de vía, encima se quedaron con su cuerda que él mismo transportó hasta ahí. Que traición!! Jeje!

esgarrapaparets ha dit...

Companys,us comunico que deixo l´escalada,burils qu´estan vius(es belluguen,no et fot,com tots)altres de radioactius i etc......Quina por,jo no sabia que era tan perillos escalar fins que he conegut als d´Arenys de Munt,dimiteixó i aconsello a en Joan que es miri l´escalada en solitari,es dificil pero no dona disgustos.

Anònim ha dit...

Joan Font
Això de treure pes a la cordada, quin significat té??? Ja m'he fet un cartell per la pròxima : busco parella!!
El millor de tot va ser escalar amb la corda més nova del grup, oi!!! kina foto més espectacular!!! Fins la setmana k ve!! k ja en tinc ganes de començar a tirar jo!!

llembresku ha dit...

Bruno, cuando uno empieza en nuestra empresa, le piden que vaya en busca de l'escaire rodó, o el nivell de boles, etc... Llevar una cuerda veinte minutos, sería la glória!!
Esgarrapaparets, amb aquest to de veu, crec que sabem qui ets. Potser avui has deixat l'escalada, però quan dissabte quedem tots un altre cop, i deixis un altre cop al teu company de cordada lligat a la R1, per anar amb els d'Arenys de Munt, llavors en parlarem!!!
I Font, quedes castigat, dissabte et toca fer cordada amb l'Esgarrapaparets!!!

lluis ha dit...

El que te perill es anar amb els d' Arenys de munt, cal tenir en conte que no tothom es capaç d' aguantar la pressió!! Considereu-vos afortunats els Qui gaudiu de la companyia d' aquesta formidable gent!!!