Vies Navarro, i A donde vas Vicente a la Roca dels Arcs

Aquest dissabte, el pronòstic del temps marcava fred rigorós. Però nosaltres teniem ganes d'escalar, i a més, en màniga curta. Un cop a la furgo, en Bruno, en Lluís, en Jaume, en Ricard, i un servidor, decidím d'anar un altre cop a Vilanova de Meià. Queda lluny de les nostres terres, però és que ens agrada tant!!! Un cop a mig camí, el termòmetre marca -6º, lo de la màniga curta... ja veurem.

Ens repartim, i en Lluís, en Jaume, i jo anem a la Navarro, que fa molt de temps que tenia a la llista de pendents, però l'escàs equipament, i la verticalitat de la zona sempre em deixaven amb les ganes.

L'inici, en màniga curta!!!!!!!!, collons a l'ombra fot una rasca de collons, i al solet estem com torronets!!! Doncs al que anàvem, l'inici no té pèrdua, té el nom gravat a peu de via. El Ll1, ens posa a lloc, i ens recorda on estem. No és difícil, però vertical, amb algun desplomet, i un canvi de placa que t'ho fa mirar. Hi trobem un cap de burí, i dos pitons, però s'hi pot posar una mica de tot. A nivell personal, recordo un passet just a l'entrada de la R1, que amb l'elasticitat que em caracteritza, doncs em va fer fer un pas de mà-peu, o més ben dit, acabar de pujar un peu amb  la mà, ja que l'entrecuix no donava més!!!!!!!! Ah, la R1, és amb dos burils que ballen les xapes, i un espit, i és incòmode de collons, per cordada de tres.

El Ll2, comença una mica psicològic, ja que tenim un tram que mica a mica va desplomant, desequipat fins la punta del desplom, on hi trobem un espit. S'hi pot posar algo, però no t'hi pots entretenir, que els braços no són alkalins ( com les piles ), i et jugues un bon meco. Un cop superat el desplom, placa guapa, de bon canto, i amunt fins a un evident desplom , on trobem la R2, molt còmode, amb dos espits amb una anella. Uns metres per sota aquesta R2, trobem un buríl.

El Ll3, és un flanqueig molt evident que fem quasi caminant en tot moment ( encordats!!!! ). Fem la R3 a una gran savina. El Ll4, comença com el segon, un tram deplomat, amb un espit a la punta del desplom. Hi ha bon canto.i s'hi pot posar algo també. Un cop xapat, un parell de passos prou llargs a molt bons cantos ens ajuden a superar el desplom, i ja per placa guapa primer, i més rampós després, en tendència a la dreta anem a fer la R4 a l'última gran savina que trobem.

El Ll5, és guapíssim. Una placa vertical, amb molt bon canto, que anem equipant al gust, i que ens porta a la cirereta final del pastís, un desplomet que ens obliga a fer les últimes tibades de la via.

Una gran via, que no ens ha deixat indiferents. Potser mirant les dificultats que marquen les ressenyes no cridi molt l'atenció, però realment és molt recomanable. Ara, portar tot el material que vulguis, que el pots posar a per tot arreu ( potser m'he passat ara!)!!jejejeje

L'arribada al cim, ens deixa amb un paisatge totalment diferent, o més ben dit, ens recorda que fot un fred que pela. Tot amb una fina capeta de neu, i amb algun tram de gel que ens fa baixar amb molt de compte, i algun cop de cul a terra!!!!!

 Pel que fa a en Ricard i en Bruno es posen a la A donde vas Vicente.
1er.llarg V+ : molt assequible i amb bon canto, a les ressenyes que portavem posava que hi faltava una xapa, però nosaltres no la vam veure i no la vam trobar a faltar, també hi ha molt on posar friends.
2on. llarg V+ : més o menys com l´anterior però potser una mica més vertical, amb un canto excepcional, només un pas que t´ho fa mirar una mica abans de la R.

3er. llarg 6a : amb diferencia el més dur de la via encara que la graduació només el marqui una mica per sobre dels altres, es tracta d´una placa molt fina i pulida amb les preses justes i el problema principal és on collons posar els peus per que s´agafin una mica per que tot relliscava molt i a més teniem d'esquivar

l'aigua que regalimava.



4art i 5è llarg V :molt tranquils, nosaltres ens vam saltar la R i vam anar fins l´altre que també té un V pel mig, aquí la roca no és tan bona i has de mirar una mica on t´agafes.

 Nosaltres vam rapelar per la via, perquè el cim estava amb neu i no volíem tornar al cotxe amb els peus mullats i alguna posible relliscada, vam fer 3 ràpels , l´únic que cal tenir en compte és d'evitar la R2 perquè només hi ha un químic amb argolla .

 

 En definitiva, un altre dissabte al cabaç, i el que és més important, una altra jornada amb una gran companyia, i un BIG croissant per la familia, que ells no escalen, però d'endrepar....

Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!