Via Trempat t'empaito a la Palleta

Dimecres tenim permís amb en Ricard per fer una matinal. Fa bon día, però a la nit a plogut. Quedem ben d'hora, fem un cafetó, i cap a peu de via falta gent. Decidím d'anar a la Palleta, a provar la Trempat t'empaito. De camí, ja quedem una mica xops per la mullena que hi ha, i només pensem que la roca estigui seca. Un cop a peu de via, les que sí que estan molles són de la Pere Segura en amunt. La Trempat t'empaito està seca. Mirant amunt, ja veiem que avui ens tocarà apretar de valent.

 Els primers passos ja són fins de collons, en fred, la roca freda, amb aquesta verticalitat, i el primer parabolt un pèl alt, doncs el resultat fan que quan t'adones ja estàs al mig del fregat. Però quan xapes el primer, res canvia, i sense respir, amb la mateixa tònica, vas fent metres passet a passet buscant el millor que trobes.
I així fins a la R1. Un llarg per recordar. Amb roca de primera, mantingut de pebrots, canto minúscul, i de mirar-s'ho molt. Mica a mica et va fonent, i a l'estar els espits amb una mica d'alegria entre ells, doncs es transforma en una escalada força exigent.

Mentre en Ricard em va recuperant, arriba una altra cordada, que quina casualitat, hem coincidit força en aquestes ultimes setmanes. Són en Ferran i en Pep, http://ferranzatir.blogspot.com/ , amb els que anirem comentant la jugada al llarg de la via.

 El Ll2, és molt similar al primer, però amb més bon canto i un pensament més ajagut. Tot i així hi ha un bombet amb uns passets una mica més finets. És un llarg per disfrutar, amb una escalada molt mantinguda, i la roca de primera, com en tota la via. Aquí els espits continuen amb cert "airillo", però que mai arriben a donar sensació de pànic.

Cal dir que les tres primeres assegurances de la via són parabolts, i la resta espits.

El Ll3, comença per l'esquerra amb un tram dret que passa per la dreta de la gran bauma que acull a l'ocellot (que deduïm que al no ser-hi deu estar al Mercat Medieval de Vic o al Mataró Park), i llavors ja per terreny més ajagut i en tendència a l'esquerra, amb un alejillo aquí ja més destacat que pot fer que perdem la via, ens porta a la R3, al peu d'un ressalt. I d'aquí, l'últim ressalt, amb possible caiguda a repisa, ens porta al cim de la Palleta.

Una molt bona via de placa, molt mantinguda i exigent, amb un equipament correcte, però que et fa escalar i no badar a cap llarg. Al meu entendre, millor no venir-hi justet de grau (del Ll1), si no volem patir envès de disfrutar-hi, ja que obliga molt. A l'arribar al cim, obrim el potet de piades, i veiem que la gran majoria de cordades puja a la Palleta per la via Tuaregs. I a l'altre costat, un munt de cordades fent l'Aresta Ribas.

Baixem amb dos ràpels per la via Tuaregs. Dir que el segon ( des de la R2), és super just amb doble corda de 60, amb saltironet final per falta de corda!!!!!!! I ja de descens ens despedim dels companys, que encara estan liats a la via i que de segur que ens tornarem a trobar en alguna altra paret ( o al bar, jejejeje!!!).

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!