A mida que ens acostem a la paret, ens anem donant compte de la seva verdadera grandiositat. Al peu de la piràmide ens separem, i en principi quedem que ens trobarem al cim del Calderer si tot va bé.
Amb en Ricard ens posem de cara a la feina que ja veiem que en tindrem força. Ens encordem a la piramide i cap amunt. És per aquí, o per allà? Collons, tenim el peu de via als morros i no veiem clar com arribar-hi...
Els quatre primers llargs, són drets de collons. Van resseguint l'evident diedre en tot moment amb algun tram força exigent, sobretot al Ll2. Són uns llargs prou mantinguts entre V i V+ amb força autoprotecció.
Al tram d'artificial del Ll2, s'hi ha de posar algun friend entre tascó de fusta i tascó de fusta, i dels estreps, doncs en Ricard no se'ls va ni treure en tota la via, i jo vaig pujar utilitzant-los només en aquest tram de Ll2. De material portàvem un joc d'aliens, un de camalots fins al 3, i tascons, i al llarg de la via ho varem posar tot.
Un cop a la R4, venen un parell de llargs més ajaguts, que resseguint en tot moment el diedre, busquen els seus trams menys complicats fins arribar a una feixa molt evident. Són dues tirades molt llargues, d'uns 55 metres cada una, no cal dir que oju en xapar bé el que posem ja que el fregament és considerable. Per trobar la R5, cal agafar com a referència un punt on el diedre es divideix en dos brancals. Doncs la R, es troba just allà, uns metres a la dreta sobre una repiseta amb dos pitons que costen de veure a simple vista.
A partir d'aquí, la cosa ja va més del pal campi qui pugui, i pugem en direcció d'una ampla canal un centenar de metres senzills però on no val a badar, encintant algun pi, i llavors a má dreta veiem una evident xemeneia. Al seu peu hi trobem un spit rovellat com ell mateix on hi fem R. Fem la xemeneia, i sortint a mà dreta trobem una altra R.
Desgrimpem una mica, agafem una feixa, i al cap d'un moment ens trobem al davant d'un altre diedre. Tirem amunt i un altre cop ja per terreny ajagut anem a buscar l'aresta que ens porta al cim del Calderer. Varem trigar només per la via 7 hores.
Al cim ens trobem amb en Ramon, en Marçal i en Lluís que ja han arribat, i en Josep, en Dani i l'Isabel que estan a punt de fer-ho. En Ramon ens fa cinc cèntims de la via Estasen:
Un cop a la R4, venen un parell de llargs més ajaguts, que resseguint en tot moment el diedre, busquen els seus trams menys complicats fins arribar a una feixa molt evident. Són dues tirades molt llargues, d'uns 55 metres cada una, no cal dir que oju en xapar bé el que posem ja que el fregament és considerable. Per trobar la R5, cal agafar com a referència un punt on el diedre es divideix en dos brancals. Doncs la R, es troba just allà, uns metres a la dreta sobre una repiseta amb dos pitons que costen de veure a simple vista.
A partir d'aquí, la cosa ja va més del pal campi qui pugui, i pugem en direcció d'una ampla canal un centenar de metres senzills però on no val a badar, encintant algun pi, i llavors a má dreta veiem una evident xemeneia. Al seu peu hi trobem un spit rovellat com ell mateix on hi fem R. Fem la xemeneia, i sortint a mà dreta trobem una altra R.
Desgrimpem una mica, agafem una feixa, i al cap d'un moment ens trobem al davant d'un altre diedre. Tirem amunt i un altre cop ja per terreny ajagut anem a buscar l'aresta que ens porta al cim del Calderer. Varem trigar només per la via 7 hores.
Al cim ens trobem amb en Ramon, en Marçal i en Lluís que ja han arribat, i en Josep, en Dani i l'Isabel que estan a punt de fer-ho. En Ramon ens fa cinc cèntims de la via Estasen:
La gran clàssica per excelència al Calderer del Pedraforca, via catalogada de B.D d´uns 800mts d´escalada un xic enrebassada, doncs hi ha trams molt fàcils i que pots seguir per diferents llocs.
Alguna ment previlegiada, va senyalitzar tota la via en pintura verda. Per tan un dels components de la via, que era seguir l´itinerari mes lògic, s´ha perdut.
Després d'una gran ascenció com aquesta, ens queda el descens, que fem per l'enforcadura, explicant-nos les batalletes viscudes a cada via.
Una gran jornada, amb una gran companyia. Tot ens ha anat rodat!!!!!
Tots al cim del Calderer, més feliços que jo què sé... en aquests moments no es pot descriure el que et passa pel cap ( de segur que com sempre només bestieses, jejeje!!)
Grans vies, en una gran paret, amb una gran companyia!!!!!!!!!!
Alguna ment previlegiada, va senyalitzar tota la via en pintura verda. Per tan un dels components de la via, que era seguir l´itinerari mes lògic, s´ha perdut.
Després d'una gran ascenció com aquesta, ens queda el descens, que fem per l'enforcadura, explicant-nos les batalletes viscudes a cada via.
Una gran jornada, amb una gran companyia. Tot ens ha anat rodat!!!!!
Tots al cim del Calderer, més feliços que jo què sé... en aquests moments no es pot descriure el que et passa pel cap ( de segur que com sempre només bestieses, jejeje!!)
EP!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Que no hi ha el que fa la foto!!!!!!!!!!
Doncs apa, aquí va xaval, perquè després diguis que no surts!!!!!!!!!!!!
Grans vies, en una gran paret, amb una gran companyia!!!!!!!!!!
En aquesta vida tot és molt gran, sobretot si es fa amb una gran il.lusió!!!!!!!!!!!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!
2 comentaris:
Buena actividad!
Enhorabona per l'activitat! la Nord del Pedra és impresionant, nosaltres vàrem arribar fins el primer llarg i el temps en en va fer fora...
L'Estasen una gran ascensió que quan penses a l'època en que la van obrir se't posen els pels de punta!!
Publica un comentari a l'entrada