diumenge, 5 de setembre del 2010

Pène Sarrière, cara est clàssica

Una altra de les escapadetes de les vacances va ser per anar a una via que en Ramon ja feia temps que ens deia: " és una clàssica de les que s'han de fer!!! ". Així doncs agafem amb en Dani, l'Isabel, en Ramon, un servidor, carretera i manta, i al vespre ens presentem a Gourette. El paisatge és preciós. Només pensar en l'escalada de demà en aquest paratge ja ens fa passar la nit amb aquell pessigolleig a la panxa que no ens deixa dormir tranquils.




Bé, en Ramon amb la seva esterilla portàtil sí que va dormir tranquil...



L'endemà ens despertem amb un dia radiant. Amb una horeta ens posem a peu de via. L'aproximació la fem pel GR10 que surt del poble, i un cop a sota la paret ens enfilem fins arribar-hi.




La via es troba totalment equipada amb parabolts, i realment és una disfrutada de les que es recorden per sempre. Els primers dos llargs, pujen per unes plaques i uns ressalts ( el primer en tendència a l'esquerra, i el segon ja recte amunt ), per anar a buscar descaradament la fisura que ratlla en diagonal de dalt a baix la paret.


Un cop a la fisura, ens venen tres llargs impresionants. Sembla que aquesta paret s'hagi fet espressament per a ser escalada. Festival de bones regletes, que ens fan disfrutar de valent a cada pas.



De fet la fisura no la toquem per res, tota la via puja per la placa de la dreta.



A mida que anem pujant, ens adonem perquè en Ramon tenia tantes ganes de venir.





De totes maneres hi ha algun tram amb la roca una mica dubtosa, però a nosaltres no ens va saltar res. I és que tens regletes per triar i remenar!!!! Al llarg de la via, trobem forces R que no varem fer. Nosaltres portavem la ressenya d'en Luichy i ens va anar perfecte.






Un cop a l'aresta, ens queda un llarg que comença per una fisura molt vertical, passes a l'altre costat d'aresta amb un pati de collons, i ja recte amunt fins al cim passant-nos una R penjada, i fent-la ja al pla del cim.






Un cop a dalt, ens quedem bocabadats del pati que tenim a banda i banda. Ens felicitem, i ara toca el descens, que el fem per un corriolet que mica a mica baixa amb alguna desgrimpadeta inclosa.






L'aresta sud, queda pendent per quan tornem... Realment ha de ser impressionant i adrenalínica!!!!!






En definitiva, una gran via, molt, però que molt disfrutona, i en un gran paratge. Llàstima que ens quedi tan lluny!!!! Gràcies a en Ramon, ja l'hem fet, i la borrem de la llista. De baixada amb el cotxe, un gran dinar, i una millor celebració amb una gran companyia. I és que després d'un gran desgast, no hi ha res com una bona hidratació... jejeje






Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!









3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Així ja està amb parabolts, la via? Com passa el temps, aquesta la vaig fer encara amb botes dures, seguint la ressenya del Bellefon! I només hi havia algun clau, i algun altre que hi vam posar nosaltres! Una via molt vertical i molt bona.

Joan Baraldes ha dit...

felicitats per la via,
Jo hi he anat dues vegades i totes dues m'ha plogut i he hagut de marxar sense fer-la.
pel que expliqueu hi hauré de tornar a veure si a la tercera va la vençuda !!
salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats per la via! com dieu, llàstima que estigui tan lluny!