Bé, en Ramon amb la seva esterilla portàtil sí que va dormir tranquil...
L'endemà ens despertem amb un dia radiant. Amb una horeta ens posem a peu de via. L'aproximació la fem pel GR10 que surt del poble, i un cop a sota la paret ens enfilem fins arribar-hi.
La via es troba totalment equipada amb parabolts, i realment és una disfrutada de les que es recorden per sempre. Els primers dos llargs, pujen per unes plaques i uns ressalts ( el primer en tendència a l'esquerra, i el segon ja recte amunt ), per anar a buscar descaradament la fisura que ratlla en diagonal de dalt a baix la paret.
Un cop a la fisura, ens venen tres llargs impresionants. Sembla que aquesta paret s'hagi fet espressament per a ser escalada. Festival de bones regletes, que ens fan disfrutar de valent a cada pas.
De fet la fisura no la toquem per res, tota la via puja per la placa de la dreta.
A mida que anem pujant, ens adonem perquè en Ramon tenia tantes ganes de venir.
De totes maneres hi ha algun tram amb la roca una mica dubtosa, però a nosaltres no ens va saltar res. I és que tens regletes per triar i remenar!!!! Al llarg de la via, trobem forces R que no varem fer. Nosaltres portavem la ressenya d'en Luichy i ens va anar perfecte.
Un cop a l'aresta, ens queda un llarg que comença per una fisura molt vertical, passes a l'altre costat d'aresta amb un pati de collons, i ja recte amunt fins al cim passant-nos una R penjada, i fent-la ja al pla del cim.
Un cop a dalt, ens quedem bocabadats del pati que tenim a banda i banda. Ens felicitem, i ara toca el descens, que el fem per un corriolet que mica a mica baixa amb alguna desgrimpadeta inclosa.
L'aresta sud, queda pendent per quan tornem... Realment ha de ser impressionant i adrenalínica!!!!!
En definitiva, una gran via, molt, però que molt disfrutona, i en un gran paratge. Llàstima que ens quedi tan lluny!!!! Gràcies a en Ramon, ja l'hem fet, i la borrem de la llista. De baixada amb el cotxe, un gran dinar, i una millor celebració amb una gran companyia. I és que després d'un gran desgast, no hi ha res com una bona hidratació... jejeje
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!
A mida que anem pujant, ens adonem perquè en Ramon tenia tantes ganes de venir.
De totes maneres hi ha algun tram amb la roca una mica dubtosa, però a nosaltres no ens va saltar res. I és que tens regletes per triar i remenar!!!! Al llarg de la via, trobem forces R que no varem fer. Nosaltres portavem la ressenya d'en Luichy i ens va anar perfecte.
Un cop a l'aresta, ens queda un llarg que comença per una fisura molt vertical, passes a l'altre costat d'aresta amb un pati de collons, i ja recte amunt fins al cim passant-nos una R penjada, i fent-la ja al pla del cim.
Un cop a dalt, ens quedem bocabadats del pati que tenim a banda i banda. Ens felicitem, i ara toca el descens, que el fem per un corriolet que mica a mica baixa amb alguna desgrimpadeta inclosa.
L'aresta sud, queda pendent per quan tornem... Realment ha de ser impressionant i adrenalínica!!!!!
En definitiva, una gran via, molt, però que molt disfrutona, i en un gran paratge. Llàstima que ens quedi tan lluny!!!! Gràcies a en Ramon, ja l'hem fet, i la borrem de la llista. De baixada amb el cotxe, un gran dinar, i una millor celebració amb una gran companyia. I és que després d'un gran desgast, no hi ha res com una bona hidratació... jejeje
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!
3 comentaris:
Així ja està amb parabolts, la via? Com passa el temps, aquesta la vaig fer encara amb botes dures, seguint la ressenya del Bellefon! I només hi havia algun clau, i algun altre que hi vam posar nosaltres! Una via molt vertical i molt bona.
felicitats per la via,
Jo hi he anat dues vegades i totes dues m'ha plogut i he hagut de marxar sense fer-la.
pel que expliqueu hi hauré de tornar a veure si a la tercera va la vençuda !!
salut i a tibar
Felicitats per la via! com dieu, llàstima que estigui tan lluny!
Publica un comentari a l'entrada