Necronomicón i Camel/Donde vas Vicente

Aquest dissabte teniem ganes de sol, més aviat aquesta era l'excusa, ja que del que teniem ganes era de tornar a Vilanova de Meià. Sóm en Jaume, en Ricard, jo mateix, i ens acompanya un company nou, en Dani, que s'estrena en via llarga, però que és un megacrack en esportiva. Tenim varies vies al cap, però al final ens repartim en Ricard i en Jaume a la Necronomicón, i en Dani i jo a la Camel.



En Ricard comença a la Necronomicón, i empalma els dos primers llargs.

I el Ll3, també li tira ell. És un llarg molt vertical amb molt bon canto i molt, però que molt disfrutón. Els parabolts no estan ni lluny ni aprop, però de totes maneres els friends petits s'hi podrien posar en cas d'anar justos de coco.

I en Jaume li tira al LL4, i en un tres i no res espresenten al cim. Han tardat dues hores i quart a fer la via, i decideixen esperar-nos allà estirats com llangardaixos al sol.

Pel que fa a nosaltres, ens posem amb en Dani a la Camel. Li tiro al Ll1, i ja no recordava com les gasten els IV+ d'aquí. Avui portem forces catxarros, que realment ens van anar de perles. Trobo els passos més durs als metres abans d'entrar al flanqueig que ens porta a la R1.

Unes petites classes de com montar una reunió, li passo els trastets, i en Dani ja està nerviós per fer la seva primera tirada. Tira amunt amb decisió, i es nota que s'ho està passant bé. Troba una R antiga, i li comento que segueixi fins al capdamunt de la immensa llastra per la que estem pujant, on en trobarà una altra. El tío només posa un friend. Collons!! Un cop a la R em diu rient que prefereix no aturar-se i no mirar avall mentre va pujant.

Aquí ve el llarg que no teniem clar. Flanqueig cap a la dreta i llavors amunt. Així que li tiro amb molt de compte. Veig un parabolt al flanqueig. Poso un parell d'aliens i arribo al parabolt. Per sobre veig una R amb argolles que no marca la ressenya que portem, i a la dreta si segueixo el flanqueig veig una altra R amb parabolts. Trio la segona opció, i amb una mica de cangueli arribo a la R. Mica a mica vaig recuperant a en Dani, que arriba a la R una mica nerviós per un possible pèndol en cas de caiguda. Diu que continuarà fent esportiva, jejejejeje!!!!!! Aquí la paret és ben vertical, i veig un parabolt per sobre la R. Agafo els trastets i amunt. Collons quin gustasso!!! Quin canto!! Aquí s'ha de venir amb pila però. A mig llarg, la cosa canvia. Es torna llis de collons. Els parabolts s'apropen, i pobre de mi, penso que estic a la Camel i que és V+, i que tranqui que anirà sortint. Doncs sí que va sortint, però reposant, i xapant aferrat a la cintes. Són passos de mini regletes molt sobades, i de peus justos i relliscosos que no donen gens de confiança. Però està molt ben equipat. En Dani està disfutant de valent. Ell ho treu tot en lliure, i diu que això dels V+ de per aquí no li molen gaire!!

Un cop a la R, treiem la ressenya, i ja dubtem d'on sóm, i què estem fent. Al nostre costat, puja una cordada de Lleida, en Roger i la seva companya, que ens diuen que fan la Necronomicón. Collons. Ara sí que no entenem res. Estem a la Donde vas Vicente. Suposo que al flanqueig ens hem passat le via. És igual.

En Dani agafa els trastos i cap amunt. Troba una altra R, que també fem, i l'últim llarg també el fa ell. La via ens ha agradat molt, i és que el paisatge és espectacular.

Quan treiem el cap al cim, ens trobem a en Jaume i a en Ricard, que semblen gambes. S'han anat torrant tomba i tomba, i és que nosaltres hem tardat 4 hores. Baixem per un corriolet empinat per la part del darrera la paret que ens torna al cotxe.

Vilanova de Meià, és genial. Llàstima que ens quedi tant lluny!!!!!!!!!!

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!