De descoberta a la Plantació

Dissabte ens trobem ben d'hora amb en Marçal, en Jaume, i en Ricard. Decidim de probar una zona on no hem estat mai i n'hem llegit molt bona propaganda. La zona escollida és la Plantació, i en principi la via Territori Dakota, però això era el previst. Un cop a la canal dels Llorers, ja veiem que trobar la via serà complicat. Amb en Marçal ens distanciem d'en Jaume i en Ricard, allò d'anar xerrant, fins que ens adonem que estem sols. Cridem i no els sentim. Collons, no tenim ni idea d'on som, i a més no sentim res. I lo pitjor, en Ricard té prècticament totes les ressenyes que duiem. Així que sense saber com amb en Marçal ens trobem amb una linia d'espits ben brillants i una I amb una fletxa que indiquen una via. Decidim posar-nos'hi.







L'inici finet, i molt disfrutón (feia dies que no ho deia!!!!) fins arribar a la R que fem a una savina. El Ll2, espectacular. Encara molt més disfrutón que el primer. Amb les preses i foradets necessàris per anar avançant. Per nosaltres el millor de la via.

Per continuar en el Ll3, trobem un sostret que superem per la dreta amb tres passos d'Ao. Ho probem en lliure, però està tot molt trencat, i no dona molta confiança. Un cop superat, recte amunt sense cap més assegurança però facil, No trobem cap R, així que tiro amunt fins trobar una alzina ja prop del cim, on monto la R.

Un cop al cim, ens adonem que hem fet la via Infinity, a l'Agulla dels Col.leccionistes. Via molt guapa, tranquila, ben equipada, i ho torno a dir, molt disfrutona!!!! Per baixar fem un ràpel d'uns 45m. des d'una savina pel costat oposat al que hem pujat.

Des del cim, veiem dos nois que pujen per la via que voliem fer nosaltres. Tornem a cridar, no sentim a en Ricard ni en Jaume. Així que tirem canal dels Llorers avall a veure què. I finalment, en una clariana veiem el cim de l'Agulla de Sant Cugat, on estan assolint el cim un parell de cordades per costats oposats. Uns són els companys que vèiem, i els altres els reconeixem de seguida tot i la distància, són en Jaume i en Ricard.

Com que veiem que encara n'hi ha per estona, de memòria recordo unes vies d'esportiva a l'Oblidada, que vaig veure per internet, i que és la primera agulla entrant a mà esquerra a la canal dels Llorers. Amb en Marçal probem sort a veure si ho trobem, i seguim primer unes fites i després un timid corriolet que ens hi porten directes. Allà fem la de la dreta, una via genial força mantinguda, amb roca espectacular. La R és la mateixa per les tres vies, i estan molt ben equipades amb parabolts.

Baixem cap a la canal a veure si vénen els companys, i resulta que baixen els quatre junts. Els altres dos són en roque (http://roquetony.blogspot.com/ ), i l'Albert (http://albertakoblog.blogspot.com/ , aquest últim, conegut del boulder que feia molt de temps que no veia. El món és molt petit!!!
Pel que fa a en Jaume i en Ricard, van fer la Perfil Sureste del Picazo, i aquí va la explicació queens en fan:
1er. llarg.--V , els dos primers seguros son bolts, després burils, els seguros estan una mica distanciats i en Jaume ha de posar algún friends hiperpsicològic abans de la R,

2on. llarg.--6a, molt fi i exposat, molts dels seguros no es veuen i sense ressenyes que anem tenim que tirar i pensar que trobarem alguna coseta, no cal dir també una mica exposat amb trencament de preses inclós, gairabé tots els seguros són burils però hi trobem un parell de bolts i algun spit.

3er. llarg.-- V+, la sortida de la R molt fineta i la continuació un xic més fàcil però tampoc pots badar, en aquet llarg les xapes que hi han son bolts,

El grau que em posat és el que marca la ressenya que vam trobar després, però tots dos coincidim en que tots els llargs li falta mig grau més "com a mínim" , però això és opinió molt personal nostre.

Bé al final un altre dissabte al sac, i com sempre gaudint al màxim amb una gran companyia, i d'una regió que de veritat val la pena descobrir. De segur que hi tornarem!!!! Salut, i força al canut!!!!!!!!!!!

Fins a la pròxima!!!!!!!!